ÉS L’HORA DEL CANVI

Una cosa estranya està passant en el món de la política. Tots els líders, llevat dels del PP que passen de puntetes el tema de la corrupció, donen molt d’èmfasi a la regeneració política per fer front a l’onatge de corrupció que està sacsejant la política. Tots els polítics coincideixen en que s’ha de canviar la Constitució i moltes lleis perquè consideren que el canvi que requereix la situació actual del país ha de començar reformant la llei. Malauradament cap polític entona un mea culpa reconeixent que abans que res és imprescindible la reforma de les persones que fan política institucional.

Dos textos bíblics que es poden aplicar perfectament al tema que ens ocupa: “Tots els camins de l’home són purs als seus propis ulls, però el Senyor pesa els esperits…Hi ha un camí que sembla recte a l’home: però el seu final és camins de mort” (Proverbis 16. 2, 25). La causa del caos polític  en el que estem immersos l’ocasiona principalment la corrupció que hi ha en els polítics i que causa el desgavell que veiem. Els polítics reclamen un canvi perquè se n’adonen que la situació es fa insostenible, però cadascun d’ells s’espolsa del damunt la seva part de culpa que tenen en l’embolic que s’ha creat i l’envien a engreixar les responsabilitats dels altres. Mala manera de voler regenerar la política. Si no hi ha govern a Madrid és a causa que els altres no han estat al l’alçada que requereix la situació i no volen fer el sacrifici de retirar part de l’ideari perquè es pugui arribar a un acord de govern. El dit sempre senyalant el TU, però no una mirada introspectiva per descobrir la biga que hi ha en el propi ull. Els ciutadans n’estem tips de sentir la monòtona i avorrida cançoneta: “Són temps de canvi” perquè amb tanta repetició, els nostres ulls no poden veure cap símptoma de que el canvi comenci a aparèixer en l’horitzó. Sentir el tret de sortida que iniciarà la cursa que haurà de portar la regeneració política que és urgent que es comenci a fer, no canviarà el panorama actual si el que es persegueix és un canvi de lleis sense tocar la naturalesa corrupta de les persones que es dediquen a la política.

Per regenerar la política el que cal canviar abans de tot és la condició espiritual dels ciutadans perquè és d’entre la ciutadania que sorgeixen els homes i les dones als que se’ls encarrega la responsabilitat de governar i, que ho facin bé. Sense ànim de lucre desmesurat, sinó amb l’esperit de servei pel bé de la comunitat que els ha escollit. Durant les campanyes electorals tots els candidats a governar es presenten om els salvadors de la Pàtria perquè són els millors.  No us en fieu d’aquestes boníssimes persones perquè de bo només n’hi ha un: Jesús, que alhora que és home és Déu. La resta dels homes tots sense excepció hem estat concebuts en pecat i amb la possibilitat de cometre les més perverses barrabassades perquè “l’amor als diners  és una arrel de tota mena de mals, i alguns els han cobdiciat, i s’han extraviat de la fe, i s’han torturat ells mateixos amb molts dolors” (1 Timoteu 6:10). 

No podem refiar-nos de la nostra bondat. No hem de fe com aquelles multituds que s’acostaven a Joan el Baptista a batejar-se sense un previ penediment del seus pecats. Aquestes multituds de “persones bones” el Baptista els va dir: “Cria d’escurçons, qui us ha advertit per fugir de la ira que vindrà? Feu, doncs, fruits dignes del penediment” (Lluc 3. 7,8). A punt de finalitzar el ministri del Baptista, Jesús comença el seu dient-li a la multitud que se li acostava a escoltar-lo, aquestes paraules: “penediu-vos i creieu l’evangeli” (Marc 1:14). Sense penediment a Déu dels propis pecats i del ferm desig de dependre de la misericòrdia divina  per abandonar l’estil de vida corrupte previ a la conversió a Crist, l’ésser humà no es pot convertir en una persona inclinada a fer obres bones, que han de caracteritzar els polítics en concret.

L’apòstol Pau explica com la corrupció que tots portem dins per ser descendents d’Adam deixi de ser la norma de l’estil de vida de ciutadans i polítics. A partir de la conversió a Crist l’ésser humà és recreat en un home nou, “creat segons Déu en la justícia i la santedat de la veritat” (Efesis 4:24). L’apòstol, a aquest home nou que és en Jesucrist, li diu: “Deixant de banda,, referent a la manera de viure anterior, l’home vell que es corromp segons els desitjos enganyosos, i us renoveu en l’esperit del vostre enteniment, i us vestiu de l’home nou, creat segons Déu en la justícia i la santedat de la veritat” (vv.22-24).

Voler eliminar la corrupció de l’àmbit polític sense que el polític s’hagi convertit en un home o dona nou és com pretendre encalçar el vent, “vanitat i aflicció d’esperit”.

Octavi Pereña i Cortina