MORT: ¿ON ÉS LA TEVA POR?

Fa uns anys, com si fos un anunci profètic vaig veure una pel·lícula en la que hi havia una escena en la que es veia una munió de persones dirigint-se cap a un edifici molt modern. L’interior era asèptic. Les persones es dirigeixen cap a unes cambres individuals decorades al gust dels seus ocupants i ambientades amb la música preferida. Un cop confortablement acomodats y relaxats se’ls facilita una mort indolora. Es processa els cadàvers que surten per la porta del darrere convertits en pastilles que alimenten una població famolenca.

Vista la deshumanització de la medicina el Dr. Jordi Campamà, especialista en malalts en fase terminal, diu: “Els metges acabaran administrant la mort amb fredor. De fet, des  de 1998 ja ocorre en la clínica suïssa Dignitats on persones de nacionalitats diverses hi acuden perquè se’ls subministri la dosi letal i tanquin els ulls sense adonar-se’n. “Aquest és el nostre futur, i no m’agrada”, explica el Dr. Campamà. La ciència ficció es fa realitat.

La mort fa por. La provoca per la senzilla raó que  l’ésser humà està atrapat aquí a la terra i el materialisme que l’embolcalla no li dóna resposta adient per després del traspàs. A causa que viu per vista, es dir, que només veuen les coses materials que els ulls li mostren no troben consoladors genuïns que alleugereixin les pors que turmenten  els qui es troben en fase terminal i se’ls acabi la seva existència aquí a la terra. En el moment que se’ls intenta consolar dient-los que no tinguin por, tot anirà bé. Allà et trobaràs amb els teus familiars   i continuaràs jugant a botxes amb els teus amics. Són paraules que no tranquil·litzen perquè en el fons no alleugereixen l’angoixa i la por que s’amaga dins de l’ànima del malalt terminal.

Simplifiquem el problema de la mort i no li donem resposta quan diem que tots els éssers vius moren. És llei de vida. És un esdeveniment normal i que ens hem d’encarar a ell amb normalitat. Però no es dóna resposta a la pregunta que inquieta: Per què existeix la mort?  Algú ha deixat escrit: Com més allunyis la teva vida del domini material i t’apropis al que és espiritual menys por tindràs a la mort. Una persona que viu una vertadera vida espiritual no té por a la mort” . Segons aquest autor anònim si es vol viure sense por a la mort no s’ha d’oblidar la dimensió espiritual que hi ha en l’home. Per descobrir la dimensió espiritual de l’ésser humà que el separa de la resta dels éssers vius és acceptar que és una creació especial de Déu en la que el Creador “li va insuflar en els seus narius l’alè de vida: i l’home va esdevenir una ànima vivent” (Gènesi 2:7). Encara no s’ha donat resposta a la pregunta: Per què existeix la mort? Hem de seguir la lectura del relat bíblic per trobar-la. La ingestió del fruit prohibit de l’arbre del coneixement del bé i del mal (Gènesi 2:17) n’és el causant.  Desobeint l’home va perdre la comunió amb Déu. Això és la mort espiritual i aquesta sempre va seguida de la mort física. En el moment que Adam menja el fruit prohibit perd la comunió amb Déu i a pesar que segueix sent un ésser espiritual la seva espiritualitat resta deformada i el que considera espiritual és filosofia barata. Aquí s’hauria d’anar amb molta cura doncs es considera espiritual tota activitat humana que tingui que veure amb investigació filosòfica  i religiosa que tingui que veure amb el misteri de la dimensió desconeguda del més enllà.

L’ésser humà recupera l’espiritualitat perduda en el moment que vinculat amb la fe en Jesucrist l’Esperit Sant pren possessió d’una persona: “No sabeu que sou santuari de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?” (1 Corintis 3:16). En el moment que una persona  té l’experiència de Déu habitant en ell per l’Esperit Sant es descorre el vel que li impedeix veure el que hi ha en el més enllà.. Aquesta visió està amagada als qui no són de Crist. D’aquí ve que els no creients en Jesús considerin orgullosos els creients que afirmen la seva seguretat en la salvació i, encara que sigui com mirant a través  d’un mirall veuen el que hi ha més enllà de la mort.

No sabem com i quan morirem. Alguns moren abans de néixer. Uns altres en la infància / adolescència . Altres quan són adults després d’haver passat per un llarg calvari. Uns altres se’n van a fer  migdiada o a dormir i ja no es desperten. A tots ells, amb més o menys intensitat els preocupa el problema de la mort. Per evitar l’angoixa que provoca desconèixer el que hi ha en el més enllà s’ha de tenir la certesa del que hi ha.

Un exemple molt encoratjador si se’l té en compte, és la mort d’Esteve, el primer màrtir cristià que va morir lapidat per donar testimoniatge de la seva fe en Jesús. El relat del martiri és més llarg però pel que el tema que analitzem en tenim prou: “Però ell ple de l’Esperit Sant, mirava fixament vers el cel, i va veure la glòria de Déu i Jesús dret a la dreta de Déu. I va dir: Heus aquí, veig oberts els cels i el Fill de l’Home dret a la dreta de Déu…: I mentre apedregaven Esteve, ell invocava  i deia: Senyor Jesús, rep el meu esperit. I posant-se de genolls, va exclamar amb veu forta: Senyor, no els comptis aquest pecat. I després d’això es va adormir” (Fets 7:55,60).La mort cruel no va impedir morir veient  en una visió a Jesús glorificat. La certesa que li donava la seva fe li va permetre perdonar els seus torturadors i deixar aquest món donant glòria a Jesús que li reservava una plaça  al seu costat en el regne del cel .

Octavi Pereña i Cortina