INESTABILITAT SOCIAL

“El mal més gran i la pitjor crisi del segle XXI és l’ansietat, la incertesa i l’angoixa del present. El futur gairebé no compta. A hores d’ara, quan l’home posseeix més mitjans per conèixe’s, més sembla que es desconeix. La informació és instantània i global, els descobriments de tota índole avancen i es superposen a una gran velocitat. …I?” (<b>Joan-Pere Viladecans</b>, pintor. L’I? de l’artista és un interrogant que obre la porta als dubtes que exposa en el seu escrit <i>Epidèmia de patologies mentals</i>.

El món actual està afectat per un capitalisme sense entranyes que vol aconseguir els màxims guanys amb el menys temps possible. Aquests diners ràpids s’aconsegueixen  a base de rebaixar sous, contractes laborals escombraria, llargues jornades amb sous de fam…Avui ja es parla de la reintroducció de l’esclavatge en l’anomenat Primer Món o Occidental. El desmantellament de l’Estat del Benestar amb la implantació de la precarietat com a sistema, té el seu cost: Proliferació de trastorns mentals que comencen a presentar-se cada cop en edats més avançades..

Aquesta situació pot provocar dues respostes: l’una, aixecar els punys cap al cel i culpar Déu de la situació. “Si existeixes, s’acostuma a dir, per què ho permets?” “Si ets un Déu bo com diuen els cristians, per què permets que les persones pateixen d’una manera tan cruel com els mitjans de comunicació s’encarreguen de visionar-ho?  Aquesta postura d’odi contra Déu agreuja encara més la situació de les persones que pateixen a causa de l’opressió dels poderosos que s’han convertit en instruments que Satanàs utilitza per practicar els seus instints homicides. Resistir de mala manera la realitat que ens toca viure contribueix a augmentar el sofriment perquè aquesta actitud contribueix a l’augment del consum de fàrmacs per combatre l’estrès, l’ansietat i altres malures mentals que avui són d’actualitat, que a més d’esclavitzar-nos a la química escuren les nostres butxaques amb la satisfacció de les farmacèutiques que veuen com els guanys augmenten exponencialment.

L’altra reacció al desmantellament de la Societat del Benestar amb tots els perjudicis socials que l’acompanya no és agressivitat contra Déu culpant-lo de tots els mals que patim. Consisteix en creure que Déu, encara que no ho sembli, té el control de la situació, que no se li ha escapat de les mans i que en permetre que les coses siguin tal com són serveixen per en senyar-nos quelcom que ens serà beneficiós. Penso que sense deixar-nos portar per l’ofuscament ens hauríem de fer una pregunta: “Com són les meves relacions amb Déu? Ja sé que som d’aquelles persones que amb el puny enlairat cridem i culpem Déu dels nostres mals. Si resulta que Déu no és el nostre enemic que es complau en fer-nos sofrir, tot el contrari, el que vol és el nostre bé, i que la situació caòtic a en que ens trobem, la permet, no la fa,  perquè vol ensenyar-nos quelcom que serà pel nostre bé. Es nega la sobirania de Déu en els esdeveniments. El resultat és que en prescindir de la seva autoritat suprema les coses ens val de mal a pitjor. “Hi ha camins que a l’home li semblen rectes, però acaben sent vies de mort” (Proverbis 14:12)

Com a criatures rebels que som Déu ens ha de disciplinar perquè ens posem al lloc que ens correspon com a criatures seves que som. Se’ns ensenya que la disciplina és contrària a la llibertat. L’evidència és que la desobediència a Déu ens ha portat a la catastròfica situació actual, de la que no sabem com sortir-nos-en. A pesar de la nostra rebel·lió Déu s’adreça a nosaltres en aquests termes: “Fill meu, no menystinguis la disciplina del Senyor, no menyspreïs la seva correcció: Perquè el Senyor corregeix el qui estima, com un pare el fill en qui es complau” (Proverbis 3:11,12). “El temor del Senyor és el principi del coneixement” (Proverbis 1:7). La segona part d’aquest verset diu: “Els insensats menyspreen la saviesa i la instrucció”.Una reflexió sincera ens farà entendre que hem estat uns insensats en aixecar els punys amb odi contra Déu i que la insensatesa ens ha portat a la desgràcia  de convertir-nos en esclaus dels antidepressius i ansiolítics.

El rei Salomó escriu: “Feliç l’home que troba la saviesa, i l’home que aconsegueix la intel·ligència: perquè el seu guany és millor que el guany de la plata, i el seu profit, que l’or refinat. És més valuosa que les perles: i res del que puguis desitjar no s’hi pot comparar (vv.13-15). El text ens diu que la Saviesa que Déu atorga és més valuosa que els béns materials, aquests es poden perdre en un parpadeig, de fet, amb la crisi, molts els han perdut. En canvi qui posseeix la saviesa divina que és un tresor molt valuós, cap lladre per més expert que sigui no ens el pot robar.

L’autor de Proverbis segueix donant-nos bones notícies que contradiuen els estereotips que es donen  de l’avorriment que ocasiona prendre’s seriosament la fe cristiana. Heus aquí la recompensa que acompanya posseir la saviesa que prové del temor de Déu: “A la seva dreta hi ha allargament de dies, a la seva esquerra riquesa i honor. Els seus camins són camins agradables, i tots els seus senders són pau. Un arbre de vida és ella  per als qui s’hi aferren: i són feliços els qui la retenen” (vv.16-18).

A les acaballes del seu article <b>Viladecans</b>  escriu: “Però a la gent d’avui, més que la mort, l’angoixa sobreviure i veure l’horitzó com una ratlla traçada a llapis, així: sense més. Sense futur. Potser el que més ens costa és tornar a creure en el món i en l’home”. Quin contrast entre la saviesa de l’home i la de Déu!

Octavi Pereña i Cofrtina