LA IMATGE DE DÉU

El periodista Josep Corbella entrevista Palmira Saladié, entre altres coses li pregunta. – Què pensa que és cert encara que no pugui demostrar-ho? La resposta és: “Que els austrolopitecs, antecessors dels humans eren capaços de caçar i fer eines”. Segons els evolucionistes els austrolopitecs són un gènere de primats extingits que van viure a l’Àfrica entre quatre i dos milions d’anys. La Palmira és mereixedora d’un elogi per reconèixer que no pot demostrar el que creu feien els “antecessors dels humans”.

No puc elogiar   Emilia Cerezo Moedano, autora dels llibres ¿Evolución? Sí, pero para todos y Darwin preescolar, perquè afirma coses sobre Déu que no pot demostrar. El periodista que la entrevista fa aquest comentar. “Un llibre on posa al límit el darwinisme i ni tan sols afirma que l’home ve dels simis,sinó que Déu també procedeix d’un déu simi anterior” . Al llarg e l’entrevista publicada a El País Semanal (26/06/2016), l’Emilia diu algunes coses sobre Déu que desconec com pot arribar a  dir-les una persona culta però que Déu assegura que es a causa de la seva  niciesa. A diferència de Palmira Saladié que afirma no poder demostrar les coses que creu com van ser, l’Emilia Cerezo afirma amb rotunditat el que va passar fa  milions d’anys: Déu “ve d’un déu simi anterior que es comunicava grunyint i estava completament cobert de pèl. Déu és el producte d’una evolució constant durant milions d’anys…Sí (Déu va crear l’univers) però va tardar moltíssim. Va evolucionar durant mils de milions d’anys …Déu va començar a ser intel·ligent al  cap de molt, molt temps. Al començament tenia el cervell de la mida d’un cacahuet”.Referent a Jesús diu: “Li diré que la primera cosa que van fer els simis al desenvolupar un polze  oposable va ser agafar unes pedres i uns bastons i crucificar el messies simi per expiar els nostres pecats de simi…”Si Déu és com se l’imagina Emilia Cerezo i que no aporta proves per demostrar el procés evolutiu del seu déu, no ens ha de fer estrany que l’home arribi a fer les barbaritats com les que fa l’anomenat Estat Islàmic i sense oblidar les crueltats que cometen els estats que es consideren civilitzats. Aquestes barbaritats són el resultat de que l’ésser humà no té en compte el Creador tal com del descriu la Bíblia i s’ha abocat a la idolatria.

El Déu etern i immutable no té cap semblança amb el déu que descriu l’Emilia Cerezo amb tants detalls. El Déu de la Bíblia no l’ha vist cap mortal. És l’Invisible. Alguns mortal van veure una teofania, una manifestació sensible de la divinitat. Quan Moisès li va demanar a Déu: “Et prego que em mostris la teva glòria” (Èxode 33:18), la resposta que va rebre va ser: “No pots veure la meva faç, perquè cap home no pot veure’m i viure. I el enyor va dir. Heus aquí, hi ha un lloc vora meu, i tu t’estaràs dret dalt de la penya, i s’esdevindrà que quan passi la meva glòria, jo et ficaré dins d’una esquerda de la roca i et cobriré amb el meu palmell i tu veuràs la meva esquena, però la meva faç no es podrà veure” (vv. 20-23). Per això el manament: “No et faràs cap estàtua  ni cap imatge…” (Èxode 20.4). L’apòstol Pau dóna l’explicació al fet que Emilia Cerezo converteixi el Déu invisible a la semblança d’un simi “que es comunicava grunyint i estava completament cobert de pèl”. Va escriure: “Perquè les coses  invisibles d’Ell (Déu), el seu poder eterni la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món” (Romans 1:20). Els qui no volen creure les coses invisibles d’Ell exposades en la creació. “afirmant ser savis es van tornar necis, i van canviar la glòria del Déu incorruptible per una imatge semblant a l’home corruptible, a ocells, a quadrúpedes i rèptils…”(vv.22,23)

Jesús abans de deixar aquest món diu als seus deixebles que marxarà a preparar un lloc per a ells “perquè on jo sóc, també hi sigueu vosaltres” (Joan 14:3). Els deixebles que encara no havien rebut l’Esperit Sant troben molt estranyes les paraules de Jesús perquè no les entenien. És cert que coneixien Jesús, però no amb la claredat amb que ho farien a partir de la Pentecosta quan l’Esperit Sant prendria possessió d’ells. Durant la conversa es produeix un diàleg molt interessant: “Si m’haguéssiu conegut, també hauríeu conegut el meu Pare. I des d’ara el coneixeu, i l’heu vist: Felip li diu: Senyor,mostra’ns el Pare i en tenim prou. Jesús li diu: ¿Tant de temps que sóc amb vosaltres, i no m’has conegut, Felip? El qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. ¿I com és que dius. Mostra’ns el Pare?” (Joan 14:7-9).

Jesús “que és l’esplendor de la seva glòria (de Déu) i l’expressió exacta de la seva essència” (Hebreus 1:19,20), descobreix el Déu invisible que es mostra en l’obra de la  creació (Romans 1: 19,20). Sent Jesús l’expressió exacta de l’essència de Déu, ens mostra la tendresa i l’amor infinit que sent per les seves criatures que en la seva neciesa el converteixen en un simi, una imatge grollera del Déu  que va estimar tant el món que va donar el seu Fill unigènit a fi que tots els qui creuen en Ell no es perdin sinó que tinguin vida eterna (Joan 3:16).

Octavi Pereña i cortina