ACORD ENTRE ÀNIMA I COS

Després de cinquanta anys de relacionar-se amb el seu cos, Luz Gabás acaba dient en el seu escrit Estimat cos: “No obstant això, ara tinc la sensació que quelcom està canviant. Els nostres camins comencen a separar-se. Jo encara desitjo la lluna, la nit, el ball i la foguera, però tu vols el sol, el dia, el passeig, la manta. Te m’estàs tornant mandrós, esblanqueït, blavós. Te m’estàs arrugant. Tens palpitacions i suors. Te m’estàs acovardint. Jo sóc jove i tu ja no. I no ho puc suportar. T’ho havia de dir. Perdona’m.

T’he estat fidel, estimat meu, encara que en més d’una ocasió t’hauria canviat per un altre – més baix, més colrat, menys gros, amb els ossos més fins…A partir d’ara, si hem de continuar junts fins a la mort, no sé com ens entendrem. De veritat, no  voldria que això fos el final de la nostra llarga i fructífera relació, però, sincerament, ignoro com ho podrem solucionar. T’estimo quan m’estimes, t’odio quan em fas mal. I em dol odiar-te. I  per això pateixo. Molt.

M’agradaria conèixer la teva opinió. ¿És cosa meva  o tu també perceps aquestes diferències?¿Podrem d’alguna manera salvar-les? Si us plau, sigues sincer. Espero la teva resposta.

Amb tot el meu amor. Luz”

El problema que la Luz Gabás planteja en el seu escrit, alguns intenten solucionar-lo de manera dràstica amb la mort física: Separació eterna del cos i de l’ànima. Però aquesta solució no satisfà perquè tots, com la Luz Gabás, malgrat les baralles mantingudes al llarg de la vida, estimem el nostre cos. El considerem part de la nostra individualitat. Per això ens costa acceptar que la mort ens separarà per un temps indefinit. Aquesta separació és un insult per a aquells que malgrat sigui de manera inconscient se’ls fa molt dolorós el divorci etern.

Els que per motius filosòfics creuen que la mort és l’alliberament de l’ànima i que aquesta deslliurada del cos perd la seva identitat unint-se amb un absolut nuvolós, ja els està bé. Els altres esperem quelcom millor. Aquí entra en escena la doctrina cristiana de la resurrecció dels morts. Els que creuen que el seu destí és la unió de l’ànima amb l’absolut nuvolós fan equip amb els antics atenesos que quan van sentir que l’apòstol Pau els parlava de la resurrecció dels morts “alguns se’n burlaven i d’altres deien: sobre això ja t’escoltarem una altra vegada” (Fets 17: 32). Els qui ens costa perdre la identitat parem l’orella per saber què és això de la resurrecció.

Jesús deixa clar que el secret de la resurrecció dels morts es troba en Ell: “Jo sóc la resurrecció i la vida, el qui creu en mi, encara que mori, viurà” (Joan 11: 25). Aquestes paraules Jesús les va dir  a Marta, germana de Llàtzer que  feia quatre dies que era mort, a qui tot seguit el faria sortir de la tomba. Treta la pedra que tapava l’entrada de la tomba, Jesús va cridar amb veu forta dient: “Llàtzer, vine a fora! (v.43). Llàtzer va obeir l’ordre de Jesús  “i va sortir lligat de peus i mans amb benes, i la cara embolcallada amb un sudari” (v.44). Aquesta no és la resurrecció a que es refereix Jesús quan va dir “jo sóc la resurrecció i la vida”. Llàtzer, a l’hora establerta per Déu va tornar a morir i el seu cos dorm colgat de terra esperant la resurrecció del dia final que va precedida de la resurrecció de Jesús  que va ressuscitar al tercer dia d’acord a les Escriptures, resurrecció que acredita que Ell és “la resurrecció i la vida”.

L’apòstol Pau inspirat per Déu és l’encarregat de donar-nos una pinzellada de com serà la resurrecció del dia final: “Perquè el Senyor mateix, amb crit de comandament, amb la veu de l’arcàngel, i amb la trompeta de Déu, baixarà del cel, i els morts en Crist ressuscitaran primer, llavors nosaltres els que vivim, els qui restarem, serem arrabassats juntament amb ells en els núvols per rebre el Senyor en els aires, i així estarem sempre amb el Senyor. Per tant animeu-vos mútuament amb aquestes paraules” (1 Tessalonicencs 4: 16-18).

Aquests mots de l’apòstol Pau donen resposta a la pegunta que Luz Gabás li fa al seu cos. Amb la resurrecció en Crist i la resurrecció del dia final s’han acabat els conflictes entre el cos i l’ànima perquè el pecat que n’era el causant ja no existeix. Entre el cos glorificat i l’ànima hi perfecta sintonia per tota la eternitat. El matrimoni entre el cos i l’ànima és indissoluble perquè en l’eternitat amb Crist no existeix la mort

Octavi Pereña i Cortina