CULPA CONDONADA

Josep Borrell en el seu escrit La culpa fa un esbós dels mals que afligeixen el món d’avui. L’escriptor diu: “mai no he arribat a comprendre perquè societats cultes, on tothom ha rebut escolarització bàsica, amb rendes de benestar i de confort ben repartides equitativament, amb sistemes de llibertats consolidats i de protecció de drets individuals garantits per cartes magnes inviolables, un bon dia tombem cap a la violència. Per què hi ha tants ciutadans de Polònia, de França, de Bèlgica, d’Holanda, d’Àustria, que  es deixen seduir per la demagògia dels il·luminats de sempre, aquells que han acabat conduint als desastres civils més sagnats i execrables? La idea de la Unió Europea es va consolidar, entre altres raons, per forjar també una altra gran aliança moral que basés la governança dels països signants d’aquell pacte en els valors de la democràcia…sobre el paper tot feia pensar que els principis fonamentals de la germandat havien de durar per sempre. Doncs no…”

El fracàs de la  civilització actual, l’Occidental i les altres, rau en el desconeixement de la realitat de la condició de l’home. Els projectes de construcció col·lectius a tots nivells es fan sobre el fonament fals de considerar bo l’home. Josep Borrell fa esment dels valors de la democràcia. Uns altres s’emparen en els Drets Humans en la lluita contra tota mena d’injustícia. Ni els valors de la democràcia ni els Drets Humans no serveixen perquè no tenen en compte que els qui els tenen que aplicar-los són de naturalesa corrupta a causa de la seva condició de pecadors. El profeta Jeremies té prou clar que l’home no pot fer el bé seguint principis filosòfics, siguin laics o religiosos, quan escriu: “¿Pot un cuixita canviar la seva pell, o un lleopard les seves taques? Tampoc vosaltres no podeu fer el bé, vosaltres que esteu acostumats a fer el mal” (Jeremies 13. 23).

Les regles d’or no serveixen per canviar la naturalesa humana. Jesús que és el Metge que guareix la malaltia espiritual de l’ésser humà, reprèn amb duresa aquells religiosos que creien eren bones persones perquè afirmaven que eren estrictes complidors de la Llei de Déu. “La Llei diu: No mataràs, i el qui mati serà sotmès al judici”. Qui la fa la paga, diu la Llei. Molts diran: “jo no he matat ningú”. Ah no, dirà Jesús! A veure si és veritat el que dius. A qui no ha matat ni a una mosca Jesús li diu: “Tot aquell que tingui ira sense  causa contra el seu germà, serà sotmès al judici” (Mateu 5: 21,22). Déu considera assassinat o homicidi les intencions del cor. L’home no pot jutjar-les però Déu sí.

Una altra qüestió: “No cometràs adulteri”. Molts diran jo no he estat mai infidel a la meva esposa o al meu espòs. Ah no! Què diu Jesús? “Tot aquell que mira una dona per cobejar-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor” (Mateu 5: 27,28). Amb la pornografia a l’abast de tothom i gratuïta gràcies a Internet, qui pot dir que no hagi comés adulteri segons el que Jesús considera adulteri?

Jesús segueix dient als legalistes que no han trencat mai un plat. “No juraràs en fals, sinó que compliràs els teus manaments al Senyor…I que la vostra paraula sigui: Sí, quan és sí, no quan és no. El que es diu de més ve del maligne” (Mateu 5: 33-37). Ara que estem en la postveritat, la mentida s’ha disparat fins l’infinit. Qui és el “guapo” que s’atreveixi a dir que el seu “sí” no ha estat un “no” i el seu “no” no era un “sí”? Som experts en l’incompliment de les promeses malgrat es posi a Déu, els pares o els fills com a testimonis.

Ja que ens troben en el cor de la injustícia globalitzada, què ens diu Jesús sobre els pensaments? “Perquè del cor provenen els pensaments dolents, els homicidis, els adulteris, les fornicacions, els robatoris, els falsos testimonis, les blasfèmies”                           (Mateu 15: 19). Tot això són els pensaments que brollen en el cor humà i que es converteixen en els fets deplorables que veiem arreu. Ni les lleis, ni l’educació poden canviar els pensaments del cor. Com diu Jeremies si som avesats a fer el mal, com podem fer el bé?

Davant l’evidència que no estimem el nostre proïsme com a nosaltres mateixos, “si us mossegueu i us devoreu els uns als altres, mireu que no us consumiu els uns als altres” (Gàlates 5:15). Per a canviar la tendència de complaure els desigs de la carn, que els produeix el cor no convertit a Crist, que són: “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, impuresa, idolatria, bruixeria, enemistats, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i les coses semblants a aquestes” (vv.19-21). L’apòstol Pau hi oposa les obres que són fruit d’un cor que és guiat per l’Esperit Sant: “Amor, goig, pau, longanimitat, benignitat, bondat, fe, mansuetud, temprança” (vv.22,23). Per la fe en Crist, l’Esperit Sant que habita en el cor del creient és el que fa possible que la fera salvatge que som per naixement natural es converteix en persona de sentiments oposats. Arribat a aquest punt ja no és una filosofia humanista, sigui el nom que se li vulgui donar, sinó la nova vida que és en Crist Jesús la que guia el comportament humà  pels viaranys de la justícia.

Octavi Pereña i Cortina