BANQUET DE NOCES
Els atemptats a Barcelona i Cambrils que eren
imprevisibles, han provocat un fort xoc emocional a la societat catalana, per
la proximitat. Gairebé cada dia es produeix un atac terrorista en un indret o
altre del món. Com són llunyans, no ens afecten. Són notícies que com no ens
toquen de prop gairebé no val la pena dedicar-les-hi temps. Però, els de
Barcelona i Cambrils ens han tocat directament. En el moment d’escriure
l’esborrany d’aquest escrit fa justament una setmana que es van produir i els
mitjans no deixen de parlar d’ells.
La meva intenció no és tornar a escriure sobre
el que vaig redactar en La causa del
terrorisme. (totlleida.cat, (4/09/2017), La Mañana,8/09/2017). El que persegueixo és
treure’n conclusions espirituals que ens permetin viure de manera més plàcida,
sense por, el temps que el Senyor disposi hem de viure aquí a la terra.
En el temps de Jesús es van produir dos
incidents inesperats que van anar acompanyats de vessament de sang que registra
el capítol 13 de l’evangeli de Lluc.
“Per aquell mateix temps n’hi havia alguns que li van fer saber el cas dels
galileus, la sang dels quals Pilat havia barrejat amb la dels seus sacrificis”
(v.1). L’assassinat es va cometre mentre els galileus estaven celebrant un acte
religiós. El fet es continua repetint en els nostres dies quan els terroristes
atempten contra mesquites, sinagogues, esglésies, on hi ha concentració de
persones que no pensen que la celebració religiosa s’hagi d’acabar amb un bany
de sang.
L’altre fet luctuós, diu: “O aquells divuit
sobre els quals va caure la torre de Siloè i els va matar” (v.4). En ambos
casos Jesús fa aquest comentari: ¿Penseu que aquest galileus van ser més
pecadors que tots els altres perquè han patit aquestes coses?” (v.2). Els morts
i els testimonis no es diferenciaven en res: tots eren pecadors. Els
testimonis, per les paraules de Jesús es pot inferir que pensaven que ja els
estava bé que haguessin mort de la manera com va ser. Se n’alegraven. Alguns
també ho han fet avui amb els morts de Barcelona i Cambrils. Jesús fa aquest
comentari: “No us dic: Però si no us penediu, tots us perdreu igual” (v.5). Déu
va advertir Adam: “Pots menjar de tolt arbre del jardí, però de l’arbre del
coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis,
certament moriràs” (Gènesi 2: 16,17). Adam va
desobeir i el virus de la mort es va instal·lar en ell, pare de la
humanitat i d’ell a tota la seva descendència. Sovint la mort s’espera perquè
les xacres de la vellesa anuncien la seva imminència. Les morts de
Barcelona i Cambrils i les que descriu
l’evangeli de Lluc ens alerten de la mort inesperada. Desconeixem quin és el
moment que el Senyor ens cridarà a la seva presència per passar comptes amb
nosaltres. Això significa que no podem ser descurats amb el tema de la
salvació.
En aquest aspecte, el Senyor ens instrueix amb
la paràbola de les deu verges: “Llavors el regne dels cels serà semblant a deu
verges que van agafar les seves llànties i van sortir a rebre el nuvi” (Mateu
25: 1). Les deu verges, aparentment eren totes iguals. Totes van agafar les
seves llànties i van sortir a rebre el nuvi per acompanyar-lo. Les aparences
enganyen: “Cinc d’elles”, diu Jesús, “eren assenyades i cinc eren nècies”
(v.2). De caràcter eren diferents i, el seu comportament distint. Les
assenyades, juntament amb les llànties es van endur oli, les nècies no” (vv.
3,4). El relat diu: “I com el nuvi trigava, es van endormiscar totes i es van
adormir” (v.5). Jesús segueix dient: “I a mitja nit es va sentir una exclamació:
Ei! El nuvi està arribant, sortiu a rebre’l” (v.6). En sentir el crit les
verges es van despertar i van agafar les llànties per acompanyar el nuvi.
Aquest és el drama :Les verges nècies en
adonar-se’n que no tenien oli van demanar a les assenyades que els donessin del
seu. Les assenyades, fen honor al seu qualificatiu, els diuen: “No fos que no
arribés per a nosaltres i per a vosaltres, més aviat aneu als qui en venen i
compreu-vos en” (v.9). Mentre les nècies
van a comprar oli, el nuvi arriba, “i les que estaven preparades van entrar amb
ell a les bodes i es va tancar la porta” (v.10). Quan van arribar les
oblidadisses van trucar a la porta i van dir: “Senyor, senyor, obre’ns”, però
ell va respondre un lacònic: “En veritat us dic, no us conec” (vv. 11,12). Acabada la paràbola hi afegeix aquest afegitó: “Vetlleu, doncs,
perquè no sabeu el dia ni l’hora en que el Fill de l’Home ha de venir” ( v.13).
Una paràbola és un relat terrenal amb
significat espiritual. Quin sentit espiritual té la paràbola de les deu verges
pels cristians? En termes actuals les deu verges eren cristianes practicants.
Totes esperaven la vinguda del Senyor. Les assenyades a més de religioses eren
ungides amb l’Esperit Sant. Demostrava la seva genuïna espiritualitat el fet
que a més de les llànties havien agafat oli. Guiades per l’Esperit Sant poden
dir: “Jesús és el Senyor” (1 Corintis 12: 3).
Les cinc nècies eren religioses mancades de
l’oli. No estaven ungides amb l’Esperit Sant. Complien els preceptes religiosos
per obligació. A aquestes verges se les considera germanes en Crist. Se les
lloava per la seva religiositat. A l’hora de la veritat, el Senyor que coneix
les intencions del cor, fa la tria. Les assenyades, quan el Senyor vingui en la
seva glòria s’asseuran en el banquet de noces de l’Anyell i restaran amb Ell
eternament. Les nècies voldran entrar en el banquet de noces però no anaven
vestides amb el vestit de lli blanc, símbol de que els seus pecats havien estat
rentats amb la sang de l’Anyell de Déu que esborra el pecat del món. Del Senyor
sentiran aquestes paraules de rebuig: “De cert us dic, que no us conec” (v.11).
Tota la vida practicant la religió cristina per aconseguir un final tant
tràgic!
Octavi
Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada