DESCOBRIR MARIA

Josep-Enric vives, arquebisbe d’Urgell, citant mossèn Cinto Verdaguer posa títol al seu escrit publicat a La Vanguardia (24/09/2017). “Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat”. El titol de “Princesa” que se li atorga a Maria ja eixa entreveure el contingut del treball: enaltiment fora mida de la mare de Jesús. El text que cita l’arquebisbe l’ha estret dels Goigs del clergue de Folgueroles: “Per sa Reina vos corona, la que ho és del principat. Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat”.

A l’antic Israel, a causa de la infidelitat dels israelites per haver-se relacionat estretament amb el paganisme que els envoltava  pels vincles  matrimonials, els seus déus van entrar a formar part del culte. D’entre les divinitats paganes destacava “Astoret, l’abominació dels sidonis” (2 Reis 23:13). El profeta Jeremies els ha de reptar: “heus aquí, confieu en paraules enganyoses, que no aprofiten” (Jeremies 7:8). Escoltar la mentida pel que fa a la religió té conseqüències molt greus. El profeta les descriu: “Robeu, assassineu, cometeu adulteri i jureu en fals, i feu pujar en fum encens a Baal, i aneu darrere d’altres déus que no coneixíeu” (v.9).

Conquerida Jerusalem i enderrocat el temple, símbol de la presència de Déu entre el seu poble, per Nabucodonosor rei de Babilònia, un grup de jueus fugen cap Egipte emportant-se presoners, entre ells el profeta Jeremies. Aquest els anuncia que la causa del seu destret es troba en el fet que no fan cas del que els diuen els profetes que parlen en Nom de Déu dient-los que abandonessin els seus pecats i la idolatria que el Senyor abomina. Com a  resposta a l’advertència de Jeremies, diuen: “La paraula que ens has parlat en Nom del Senyor, no te l’escoltarem, sinó que volem fer el que surti de la nostra boca, per fer pujar fum a la reina dels cels i per vessar-li libacions, tal com hem fet nosaltres i els nostres pares, els nostres reis i els nostres caps, a les ciutats de Judà  i als carrers de Jerusalem i llavors estàvem saciats de pa i estàvem bé, no veiem cap mal. Però d’ençà que hem deixat de fer pujar fum a la reina dels cels i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i hem estat consumits per l’espasa i per la fam” (Jeremies 44: 16-18). I les dones deien: “Quan fèiem pujar fum a la reina dels cels …¿era potser sense els nostres marits que li fèiem pastissos amb la seva imatge, i li vessàvem libacions?” (v.19). Tota la família estava involucrada en l’adoració idòlatra a la reina dels cels. Heus aquí les paraules condemnatòries del profeta: “Perquè heu cremat encens, i perquè heu pecat contra el Senyor, i perquè no heu escoltat la veu del Senyor, i no heu caminat en la seva llei i en els seus estatuts i en els seus testimoniatges: per això aquest mal us ha arribat com en el dia d’avui” (v.23). Una semblança existeix entre la reina dels cels judeo pagana i la veneració mariana catòlica. Les paraules del profeta Jeremies que tenen una relació indefugible amb el tema de l’adoració mariana ens haurien de portar a recordar allò que avantpassats nostres han dit al respecte:

“La benaurada verge Maria, havent estat concebuda per la unió dels seus pares, ha contret el pecat original” (sant Tomàs d’Aquino).

“Santa és Maria, benaurada és Maria, però encara és millor l’Església que la verge Maria. Per què? Perquè Maia és una porció de l’Església, un membre sant,  membre excel·lent, un membre superimportantíssim, al cap i a la fi un membre de tot el cos, i és més el cos que el membre. El Cap és el Senyor  i tot el Crist és el cap i el cos. Què diré? Tenim un cap diví, tenim Déu per cap” (Agustí d’Hipona).

“No s’ha d’honorar més del que és just els sants, sinó que s’ha d’honorar el seu Senyor…Maria no és Déu i no ha rebut el seu cos del cel, sinó d’una concepció d’home i dona. Sant és el cos de Maria, però no és Déu, és verge i digna de molta honra, però no ens ha estat donada en adoració, ja que ella va adorar Aquell que va néixer de la seva carn. S’honora Maria, però s’adora el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Ningú adori Maria “ (Epifani, segle IX)

Al llarg dels segles, pel fet de no haver obeït les paraules profètiques, apostòliques i de Jesús, moltes coses s’han afegit a l’ensenyament que imparteix l’Església que són contràries al que ensenya la Bíblia. Per reparar el dany comés hem de recordar: “Tota la Paraula de Déu és pura: ella és un escut pels qui confien en ella. No afegeixis res a les seves paraules: No sigui que et reprengui, i sigues trobat un mentider” (Proverbis 30: 5,6).

Octavi Pereña i Cortina