CRISI DEMOCRÀTICA

Aurora Marco en la seva poesia “La ley es la ley, és una critica als governants obsessionats per la llei, entre altres coses diu: “Es proclamen guardes de la llei del poble/ però vet aquí que el Mestre ens va ensenyar/ que la llei fou feta pel gaudi de l’home/que no ha de ser l’home pas el seu esclau”

Aquesta estrofa és una referència clara a la lluita que Jesús va mantenir amb els fariseus i els doctors de la llei, que eren defensors acèrrims de la Llei de Moisès i presumien d’ésser-ne estrictes complidors. Jesús si que la complia amorosida amb misericòrdia. Mateu era un cobrador d’impostos al servei de Roma que era molt odiat pels jerarques jueus. Quan Jesús el va cridar a seguir-lo trobant-se en el lloc on recaptava els impostos, Mateu “es va aixecar i el va seguir” (Mateu 9: 9). En agraïment, Mateu invita Jesús i els seus deixebles a casa seva a dinar. “I es va esdevenir que mentre Ell era a taula, heus aquí que molts cobradors d’impostos  i pecadors es van asseure a taula amb Jesús i els seus deixebles” (v.10). Ara surten a escena els legalistes empedreïts queixant-se als deixebles: “Com és que el vostre Mestre menja amb els cobradors d’impostos i els pecadors?” (v.11). Sentint-ho Jesús es dirigeix als estrictes complidors de la Llei, dient-los: “Els qui estan bons no tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts. Aneu, doncs, i apreneu que vol dir: Misericòrdia vull, i no sacrifici. Perquè no he vingut a cridar justos, sinó pecadors al penediment” (vv. 12,13). Aquell Jesús que era acusat pels legalistes d’infringir la llei del dissabte, “les multitud  s’admiraven del seu ensenyament, perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes” (Mateu 7: 28, 29). Si la Llei de Déu “fins que passi el cel i la terra, ni una iota ni una titlla no passaran  de la Llei fins que tot s’hagi esdevingut” (Mateu 5: 18) s’ha d’aplicar amb misericòrdia, amb més motiu les lleis humanes que pel fet de ser-ho són transitòries i revisables, la misericòrdia les ha d’acompanyar en la seva aplicació. Les lleis sense misericòrdia són tirania.

És evident que ens trobem enmig d’una greu crisi democràtica que és conseqüència de la profunda crisi moral que ens fa perdre els valors ètics. La pèrdua de l’ètica cristiana ens col·loca en una situació de feblesa perquè la força que Crist dóna a l’ànima humana ha desaparegut. La feblesa se la vol compensar amb la duresa de la llei. L’imperi de la llei sense misericòrdia, tornem-ho a recordar, és tirania. És una mala llei la que no admet cap modificació. L’orgull dels governats els impedeix veure els errors de les lleis que han legislat.

Maimònides, filòsof cordovès d’origen jueu (1135-1204) va escriure sobre la vigència de les lleis: “Per un altre costat si una llei és vigent des de fa molt de temps, i amb el transcórrer dels anys resulta anacrònica  s’ha automàticament de derogar-se. En termes jurídics la qüestió es resol així: Es va sancionar una llei a Israel i va estar vigent durant molts anys, i en cert moment va sortir un nou tribunal, i es va comprovar que aquesta llei no satisfeia les exigències del moment, en aquest cas s’ha d’anul·lar-la encara que el nou tribunal sigui inferior en saviesa i autoritat que el tribunal original”.

La Constitució del 1978 és morta. No serveix per resoldre els problemes que Espanya té sobre la taula. Els partits polítics diuen que cal revisar-la, però a l’hora de la veritat fan el longuis. Tot per interessos partidistes. No persegueixen el bé comú. De patriotes res de res. D’aprofitats, sí. El desgavell s’ha fet crònic per un motiu molt clar: La manca de fe en Crist  distorsiona el sentit del bé i del mal, del que és just del que no ho és. Quan les persones en general i els polítics en particular es mouen en la incertesa, es decanten pel que és més fàcil. El mal i la injustícia. Com el mal i la injustícia no són ben vistos se’ls intenta tapar amb la hipocresia. Com Déu examina les intencions del cor, més aviat o més tard treu els draps bruts al sol i dóna a cadascú segons es mereixen els seus fets.

José A. Pérez Ledo  escriu: “Convindria una assignatura de pensament crític?” És clar que sí. El text per estudiar-la ja el tenim a mà: la Bíblia que actua com una plomada que  descobreix a l’instant si ens desviem del bé i de la justícia i ens decantem cap el mal i la injustícia És per això perquè el cristianisme actual, que és de pandereta, incapaç de parlar en Nom de Déu,  que la Democràcia és un desastre que ens aboca a la destrucció. Sense Bíblia no hi ha pensament crític saludable.

Octavi Pereña i Cortina