L’EMIGRACIÓ: PROBLEMA D’EUROPA
El fet que el
vaixell d’Open Arms estigui immobilitzat cautelarment en el port sicilià de
Pozallo a causa d’una investigació oberta contra ell per la Fiscalia de
Catània, té que veure amb la recollida al mar de 218 emigrants, que té que
veure amb la pobresa que es dóna en els seus països d’origen.
“Finalment un
fiscal italià frena el tràfic d’éssers humans”, va dir el líder de la Lliga,
Matteo Salvin. El senador de Forza Itàlia, Maurizio Gasparri va aplaudir la
Fiscalia de Catània per “segrestar” el vaixell de l’oenagé “que ha alimentat
una nova onada de tràfic de clandestins”. El president de la comissió del Senat
pels drets humans Lugi Manconi criticava que el dret internacional i els valors universals fossin un “delicte”.
L’alcalde de Pozallo Roberto Ammatuna va
demanar que la investigació acabi com més aviat millor perquè el vaixell pugui,
si s’evidencia que no hi ha delicte, continuï salvant vides.
Oscar Camps,
fundador de l’oenagé Open Arms va dir que Marc Reig, comandant del vaixell;
Anabel Montes, cap de la missió i Gerard Canals, coordinador de les missions
des de Barcelona, els tres tripulants retinguts a Itàlia, s’enfronten a entre
quatre i set anys de presó en el cas que finalment fossin condemnats per
promoure la immigració.
Terra endins, a
Monginevro a 1.900 metres d’altura, el guia alpí francès Benoit Ducos ha estat
acusat d’afavorir la immigració clandestina i s’enfronta fins a cinc anys de
presó per socórrer el 10 de març de 2018 una família d’emigrants nigerians amb
dos nens petits i la mare embarassada de vuit mesos, mentre travessaven la
frontera per anar a França. Ducos els va portar en el seu cotxe fins el centre
mèdic de Briançon on a la dona se li va practicar una cesària d’urgència.
Malgrat tot, el guia va dir: “Si tornés a passar, ho tornaria a fer”.
On vas Europa que
per salvaguardar una prosperitat que se t’escapa de les mans vens la teva ànima
al diable! No oblidis que és la justícia el que fa grans les nacions.
Desconec si a la
Constitució d’Europa hi consta “les arrels cristianes d’Europa”, tal com ho va
proposar el Vaticà. Hi sigui o no aquesta proposta, el que no es pot negar és
que el cristianisme hi ha jugat el seu paper
al llarg de la història europea en competició amb altres filosofies oposades a
les ensenyances de la Bíblia. Això passa també avui quan en la solució dels
problemes que es plantegen tant a l’abast europeu com a nivell local dels
estats membres, no es tenen en compte els principis bíblics, sinó els del
paganisme que hi són ben arrelats.
Malgrat que es
digui que la Bíblia segueixi sent el llibre més venut i que en moltes
biblioteques privades sobresurtin edicions de luxe de les Escriptures
cristianes, el que és ben cert és que és el llibre menys llegit. Per tant, en
la solució dels problemes que omplen de neguit els ciutadans europeus, els
principis bíblics no es tenen en compte. És una mala decisió, però és el que hi
ha. Les conseqüències no es poden amagar.
Un doctor de la
Llei per provar Jesús i veure si el podia atrapar en alguna contradicció li va
preguntar: ”Mestre, què he de fer per heretar la vida eterna?” Jesús li va
respondre: “Què hi ha escrit en la Llei?
Què hi llegeixes? El doctor de la Llei va respondre: “Estimaràs el
Senyor el teu Déu amb tot el teu cor i amb tota la teva ànima i amb tota la
teva força i amb tota la teva ment, i al proïsme com a tu mateix”. Jesús li va
dir: “Has contestat correctament. Fes això i viuràs”. Al doctor de la Llei no
li va agradar la responsabilitat que Jesús li traspassava. Volent-se espolsar
les mosques, li va dir: “Qui és el meu proïsme?” Llavors és quan Jesús narra la
paràbola coneguda com “el bon samarità”. Els samaritans eren mal vistos pels
jueus. En descriure Jesús el bon comportament del samarità vers l’home malferit
a terra, posa en evidència el sacerdot i el levita, representants de la religió
oficial, que havien passat de llarg sense atendre l’home ferit. (Lluc 10: 25-35). Acacabada la narració Jesús li va
preguntar al doctor de la Llei que volia saber qui era el seu proïsme: “Quin
d’aquests tres et sembla que va ser el proïsme d’aquell que havia caigut en les
mans dels lladres? La cosa era tan clara que no va poder evitar haver de dir:
“El qui va fer misericòrdia envers ell”. Llavors Jesús li va dir: “Vés, i tu
fes igual” (vv. 36,37). Quins són els bons samaritans de l’Europa del segle
XXI? Entre altres, persones com Benoit Ducos i els membres de la tripulació de
l’Open Arms que malgrat les lleis europees
que són contràries a la Llei de Déu ajuden els necessitats.
Octavi Pereña i Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada