MATERIALISME INSENSAT

Una vinyeta d’El Roto il·lustra molt bé la societat actual: Una mare asseguda a la taula amb els seus dos fills. Un d’ells li pregunta: “Mama, què és el buit existencial?” La resposta que li dóna la mare és molt clarificadora per la seva senzillesa: “Doncs que tenim massa coses” Quina és la causa de desitjar massa coses? Les volem perquè ens donen satisfacció momentània i això ens produeix la sensació de felicitat que és de curta durada. ¿A quin preu? Aquest desig incontrolat de posseir algú l’ha denominat Llei Barbie: “Els accessoris que es consideren opcionals  es fan imprescindibles, creant necessitats que abans no les tenien” Les coses materials tenen data de caducitat. Per bones que siguin arriba el moment que s’espatllen i la decepció que ocasiona motiva a substituir-la per una altra que arribat el moment predeterminat pel fabricant també es fa malbé, mancança que desperta substituir-la per una altra joguina. Això produeix l’efecte hàmster: una rotació infinita que no porta enlloc. Es persegueix una satisfacció saludable i el que es troba és el buit existencial. Assaborim dolçor i tastem agror. Com més ben equipada estigui la nostra Barbie favorita, més decepció produeix quan es trenqui. Els béns materials no donen sentit a la vida. Les sensacions de felicitat que produeixen són de curta durada, provocant la necessitat de noves sensacions cada vegada més fortes per aconseguir el mateix plaer. Al final, com amb  qualsevol tipus de droga l’anima i el cos es marceixen i en lloc de troba el paradís un s’enfonsa en l’infern. Aquesta és la realitat del materialisme compulsiu

Algú ha dit que el materialisme explica l’espiritisme i tots els moviments espiritualistes que impulsen a buscar sentit a la vida per camins equivocats. Impulsen a voler omplir el buit existencial que maneres que acceleren la rotació  de la roda del hàmster: donar tombs i més tombs per no anar enlloc.

Joanie Yoder quan va escapar del materialisme va escriure: “Llavors, un dia, l’Esperit de Déu em va obrir els ulls amb una pertorbadora revelació: el materialisme no consisteix únicament amb tenir coses, també és desitjar-les. ¡Vaig ser culpables de materialisme! Déu em va fer veure el meu desencant per això: Un ídol en el meu cor! En aquell dia em vaig penedir d’aquest subtil pecat. Déu es va tornar a entronitzar en el meu cor com el seu tron correcte. No cal dir que li va seguir un goig que no es basava en coses sinó en Ell”.

Un dia un home sobresurt de la multitud demanant-li a Jesús que fes d’intermediari per partir l’herència amb el seu germà. Jesús que coneixia les intencions del seu cor, li va dir: “Vigileu i guardeu-vos de l’avarícia, perquè la vida d’un no està en l’abundància de les coses que posseeix” (Lluc 12: 15). Jesús que coneix els pensaments més íntims sabia el que hi havia en el cor d’aquell home que li demanava que fes de mitjancer amb el seu germà: l’avarícia, l’afany immesurable de posseir dominava la seva ànima.

Jesús dirigint-se a la multitud concentrada, especialment en aquells que tenien oïdes per oir els relata la paràbola del ric avariciós. Aquell home que enderrocava magatzems per fer-los més grans amb el propòsit de poder emmagatzemar encara més béns. El seu afany acaparador només tenia un motiu, poder dir-li a la seva ànima: “Anima, tens molt béns aplegats per a molts anys: reposa, menja, beu, passa-t’ho bé” (v.19), L’home de la paràbola com tots el materialistes de toltes les èpoques només pensen en gratificar el cos, complaure tots els seus desitjos. La paràbola acaba amb les paraules que Jesús dirigeix a aquell home que pensava que la vida era molt curta. Com dubtava que hi hagués un més enllà en el que seguís existent, es diu a si mateix: “menja, beu, delectat tant  com puguis, que la vida és molt curta. Demà moriré i quan arribi la mort m’hauré donat tots els capricis que he pogut. M’hauré donat la gran vida. Deixaré aquest món plenament satisfet. Però Jesús pel fet d’haver vingut a aquest món procedint de les mansions celestials sap el que ignoren els mortals. Dirigint-se a aquell home que estava equivocat del tot, li diu: “Insensat! Aquesta mateixa nit se’t demanarà la teva ànima, i això que has acumulat. per a qui serà? Així passa amb tot el qui atresora per a ell mateix, i no és ric envers Déu” (vv.20,21).

Paraules de Jesús: “No us feu tresors sobre la terra, on l’arna i el rovell fan malbé i on els lladres foraden i roben. Sinó feu-vos tresors en el cel on ni l’arna ni el rovell no fan malbé, i on  els lladres  no foraden ni roben. Perquè on hi ha el vostre tresor, allí i haurà també el vostre cor” (Mateu 6: 19-21).

¿Té el lector orelles per escoltar les paraules de Jesús? Jesús pel fet d’haver vingut de les mansions celestials sap amb certesa la realitat del món que per a nosaltres, avui és invisible. N’ha prendre bona nota perquè pugui dir amb el salmista: “Perquè aquest Déu és el meu Déu  per empre i  eternament: Ell em guiarà més enllà de la mort” Salm 48: 14).

Octavi Pereña i Cortina