REFORMA ECLESIÀSTICA

El bisbe de Lleida Salvador Giménez comença així la glossa dominical del 23/09/2018: “El 20 del mes passat el papa Francesc va publicar una carta dirigida a tot el poble de Déu amb motiu dels escàndols d’índole sexual d’alguns clergues sobre fidels al seu càrrec, de forma especial sobre menors d’edat. Reconeixia el pecat i els delictes dels membres de l’Església, demanava perdó a les víctimes en nom de tots els catòlics, sentia vergonya i penediment pel dany causat, desitjava col·laborar i generar una cultura capaç d’evitar situacions similars i demanava conversió personal concretada en la penitència i la pregària de tots  envers tots”.

Em dóna la sensació que la consternació que avui manifesta la clerecia catòlica  davant l’escàndol dels abusos sexuals a menors no és sincera. Mentre es silenciaven els abusos i aquests no es feien públics de manera generalitzada, es tapaven i s’enviava els clergues responsables a altres parròquies que ignoraven les seves malifetes, aquí no ha passat res. Ara, amb la difusió que se’n fa dels abusos sexuals a menors per part de clergues i jerarques catòlics, l’escàndol s’ha fet massa gros i ja no es pot amagar. Paraules de Jesús: “No hi ha res encobert que no s’hagi de descobrir, ni res amagat que no s’hagi de saber” (Lluc 12:2). Quan el bisbe lleidatà escriu: “És cert que és petit el percentatge dels abusadors, comparat amb la totalitat, que moltes altres institucions han tingut problemes similars, que ningú acostuma a demanar perdó pels fets del passat i de responsabilitat individual, que en tots els sectors i organitzacions socials han  ocorregut els mateixos abusos, que els mitjans de comunicació  magnifiquen els fets que fan referència als catòlics, que és un atac frontal contra la nostra Església”, contraataca minimitzant la responsabilitat que té l’Església perquè el seu pecat impera també en altres àmbits. Penso que el bisbe no l’encerta quan escriu: “Els mitjans de comunicació magnifiquen els ets que fan referència als catòlics, que és un atac furibund contra la nostra Església”. Malgrat que aquests  atacs, en alguns casos, puguin ser interessats, el bisbe i tots els clergues que pensen com ell haurien de donar gràcies a Crist, el vertader Senyor de l’església perquè els mitjans de comunicació destapin la immundícia que circula per les clavegueres   de l’Església catòlica. Jesús ens adverteix que abans de treure la brossa de l’ull del veí hem de treure la biga que hi ha en el nostre. A més la clerecia catòlica s’ha proclamat adalit en defensa de la moral i que la seva responsabilitat és molt més gran que la dels grups esquerrans ateus.

La glossa dominical del bisbe de Lleida gira entorn  del que diu el papa, però que diu Jesús que és el Senyor de l’Església? El mal que es fa a una persona va més enllà del l’ésser perjudicat. Quan Jesús es va aparèixer a Saule de Tars que anava a Damasc per empresonar els cristians que residien en aquella ciutat, li va dir: “Saule, Saule, per què em persegueixes?…Jo sóc Jesús, del qui tu persegueixes” (Fets 9: 4,5). Fer el mal a una persona és el mateix que fer-lo a Jesús. El Senyor és molt sensible al dolor que es causa a un ésser humà. Referint-se a les nacions que van espoliar Israel el profeta escriu: “El qui us toca, toca la nineta del seu ull” (el de Déu) (Zacaries2: 8).

He llegit la carta del papa que esmenta el bisbe lleidatà. Reprodueixo la conclusió perquè reflecteix la doctrina catòlica: “Si un membre sofreix, tots sofreixen amb ell”, ens deia sant Pau. Per mitjà de l’actitud orant i penitencial podem entrar en sintonia personal i comunitària perquè creixi  entre nosaltres el do de la compassió, de la justícia, de la prevenció i reparació. Maria va saber estar al peu de la creu del seu Fill. No ho va fer de qualsevol manera, sinó va estar firmament dempeus i al seu costat. Amb aquesta postura manifesta la seva manera d’estar a la vida. Quan experimentem la desolació que ens produeix aquestes llagues eclesials, amb Maria ens farà bé “instar ´més en la pregària” (S. Ignasi de Loyola, Exercicis espirituals, 319)., buscant créixer més en l’amor i fidelitat a l’Església. Ella la primera deixebla, ens ensenya a tots els deixebles com hem de detenir-nos davant el sofriment de l’innocent, sense evasions ni  pusil·lanimitat. Mirar a Maria és aprendre a descobrir on i com ha d’estar el deixeble de Crist”. A Crist per Maria és la doctrina de l’Església catòlica per frenar els escàndols sexuals que es donen en el seu si. L’Església i això ho hauria de descobrir l’Església catòlica, som “familiars de Déu, edificats sobre el fonament dels apòstols i profetes, essent Jesucrist mateix la pedra angular. En Ell, tot l’edifici, coordinat harmoniosament, va creixent per esdevenir un temple sant en el Senyor, en Ell també vosaltres hi sou juntament edificats per ser habitació de Déu per l’Esperit” (Efesis 2: 19-22).

Si al fonament que és Jesús se li afegeix algun element estrany com ho és Maria s’afebleix el fonament la qual cosa porta a l’enderrocament de l’Església perquè si ha introduït el germen de la corrupció. La corrupció iniciada s’estén com una taca d’oli en l’Església catòlica. És evident que els constructors han abandonat Crist, la pedra que és cap de cantonada. Ha arribat l’hora que els assetjadors sexuals de menors demanin perdó a Crist dels seus pecats perquè   sent Déu té el poder de perdonar-los. Si ho fan contribuiran que Crist la pedra rebutjada pels constructors torni a ocupar el lloc preeminent en el fonament de l’Església.  Amb el seu caminar en santedat  deixaran de danyar la nineta de l’ull del Senyor Jesús.

Octavi Pereña i Cortina