MISSA O CULTE

Pilar Rahola en el seu escrit Una història (La Vanguardia, 28/11/2018) relata la història d’una família armènia que porta nou anys residint a Holanda a la que el govern li nega concedir asil polític. La família Tamrazyan va trobar protecció en l’església Bethel. El pastor Theo Hettema va tenir una idea que va compartir amb la congregació: “Cap església no hauria de tenir que escollir entre el respecte a la llei i el respecte a la dignitat humana”. Segons Rahola “la policia holandesa no pot entrar en un lloc de culte mentre es celebrin els oficis”.

Per a no infringir la llei i amb el propòsit de protegir la família Tamrazyan, el 26 d’octubre de 2018 més de 300 pastors van convenir de fer torns amb el propòsit de celebrar cultes ininterromputs i així impedir que la policia pugui entrar en el recinte religiós per a detenir la família armènia. Rahola finalitza el seu escrit amb aquestes paraules: “Goethe deia que els pecats escriuen la història, però que la bondat és silenciosa. Afortunadament aquest cop ha fet soroll”. Preguem al Senyor perquè la bondat faci soroll més sovint per a neutralitzar l’escàndol de la maldat. Davant el desori que representa el drama humà de la migració i la ineficàcia europea de donar-li solució,és gratificant conèixer històries de com la població se les pensa per a protegir emigrants del perill de ser deportats   per no tenir els papers en regla. Cito el relat que Pilar Rahola que fa de la família Tamrazyan perquè la coneguda periodista confon el culte evangèlic amb la missa catòlica. Cada cop que cita l’ofici evangèlic que els cristians evangèlics anomenem culte el substitueix per missa. Fa uns anys que el Defensor del Lector de La Vanguardia va tractar aquesta qüestió. Penso que periodistes que desconeixen les peculiaritats evangèliques poden cometre l’error de confondre culte per missa. Costa molt pair que aquesta confusió la tingui una bregada periodista que ha estudiat el cristianisme. Si en l’escrit que esmento, Rahola hagués utilitzat la paraula missa un sol cop en referir-se al culte evangèlic, ho hauria pogut considerar un lapsus. Que ho faci cinc vegades és un error inexplicable en una periodista de la categoria de la Rahola. M’agafo a l’error colossal que ha comés la prestigiosa periodista per intentar fer un breu esbós de la diferència existent entre la missa catòlica i culte evangèlic.

El Concilio de Trento declara que la missa es la Santa Cena instituïda por Jesús, la repetició del sacrifici de Jesús en la creu, un vertader sacrifici propiciatori pels vius i pels morts. Es dir, la missa per un poder auto atorgat  per la clerecia catòlica, el capellà que celebra la missa, en la consagració del pa i del vi els dos elements es converteixen en la vertadera carn i sang de Jesús que aquest va oferir en la creu per la salvació del poble de Déu. Això és el que significa el nom Jesús: Salvador “perquè salvarà el seu poble dels seus pecats” (Mateu 1: 21). En la missa el protagonista és el sacerdot. Només homes ordenats poden celebrar-la.

La centralitat del culte evangèlic és la predicació. En les capelles evangèliques no s’hi troba altar en el que oferir sacrificis encara que siguin incruents. El pastor quan puja al púlpit no ho fa com si fos un superhome dotat de poders especials, sinó com un pecador que ha estat redimit per la sang de Jesús que es limita a predicar l’Evangeli sense posar o treure res del seu contingut, segons la capacitat que li concedeix l’Esperit Sant. La centralitat del culte evangèlic no recau en la suposada repetició del sacrifici de Jesús, sinó en l’anunci de Jesús mort i ressuscitat per a salvar els pecadors. Quan una església evangèlica celebra el Sant Sopar, el pastor que presideix l’acte ho fa com a delegat de l’església que l’ha escollit per ser-ho, recordant-los “cada vegada que mengeu d’aquest pa i beveu d’aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que vingui” (1 Corintis 11: 26). La celebració del sant sopar es fa amb les dues espècies: pa i vi tal com indiquen Jesús i l’apòstol Pau i són a disposició de tots els assistents a la celebració amb dret a participar-hi.

¿De què serveix als feligresos catòlics participar maquinalment del suposat sacrifici incruent de Jesús en que creuen, si no tenen l’esperança que en el dia de la resurrecció Jesús vindrà a buscar els seus per passar tota l’eternitat amb Ell en el lloc que ara està preparant per a ells ?

Octavi Pereña i Cortina