IMATGE CORPORAL

Maimònides, el filòsof jueu nascut a Còrdova l’any 1135 va escriure quelcom que avui és actualitat: “No sacrifiqueu les vostres ànimes ni els vostres pensaments  al cos ni als diners, doncs, i és així, què us queda? La nostra reflexió anirà adreçada al cos.

Segons la Fundació Imatge i Autoestima ja hi ha un 65% d’adolescents espanyols que es declaren insatisfets amb el seu cos. Avui la tendència consisteix en enaltir el cos en detriment de l’esperit que, per cert també  forma part de la persona. A causa de la influència que la imatge exerceix en els infants i adolescents fa que aquests estiguin excessivament preocupats pel seu cos, preocupació que té efectes negatius en la seva salut. Cada cop més el món visual posa més pressió en els adolescents. Els infants estan envoltats d’imatges que els és difícil ignorar. La paraula escrita perd posicions davant la pressió que exerceixen les imatges que es difonen  pels mitjans de comunicació. Imatges que són irreals perquè han estat retocades per Photoshop.

“L’any 2006 a Espanya es va plantejar el debat de les desfilades de la passarel·la Cibeles i, al cap d’un any es va aconseguir que les models tinguessin un pes saludable. Després d’aquella polèmica i la discussió sobre talles i patronatge, el debat a fons ha tornat a caure en l’oblit”, diu Cristina Sen. Només cal veure les imatges actuals de models de cos cadavèric i semblant zombi, que no presenten aspecte saludable a pesar que les seves cares estiguin cobertes de maquillatge.

El Dr. Adam Carey, nutricionista especialitzat en la moda de la primor, fa aquest diagnòstic: “Quan segueixes un règim molt estricte comences a perdre massa muscular  en lloc de greix. Aquest és el motor del teu cos que crema combustible, sense ell comences a tenir aspecte demacrat. També alenteix el teu metabolisme, així que, menjant el mateix fa que guanyis pes i has de menjar menys i menys així que passa el temps. També redueix els nivells de salut, no importa l’exercici que facis. Potser és més perillós, una subalimentació crònica ocasiona la pèrdua el múscul del cor, la qual cosa et posa en un gran risc d’un atac de cor”

“No  es tracta” diu Cristina Sen, “ni de bon tros de menysprear la recerca de la bellesa, el gaudi estètic, ni de criticar els que es cuiden i porten una vida saludable, sinó de considerar que aquest cos perfecte és l’únic sinònim de felicitat i èxit. Que no sigui una finalitat en si mateix fruit de la pressió mediàtica.  Pressió que continua sent més forta sobre les dones però que arrela entre els homes, encara que no ho diguin”. “Avui”, diu Pilar Pasamontes “molts cuiden més la imatge que les dones i la frase de moda és: “me’n vaig córrer, me’n vaig al gimnàs. Correcte si no és fruit d’aquesta insatisfacció permanent creada pel bombardeig d’imatges”.  El bombardeig d’imatges de dones i homes inexistents contribueix a crear un ideal estètic artificial i inabastable que obre la porta a greus trastorns d’alimentació.

El món occidental es caracteritza pel sedentarisme  i per l’escassetat d’exercici. Dins dels seus límits els metges recomanen l’exercici per conservar la salut. D’aquí l’ampla oferta de maneres de fer exercici, això sí, pagant. Entès això, és de gran utilitat el consell que l’apòstol Pau dóna al seu deixeble Timoteu: “Perquè l’exercici corporal és útil per a poca cosa, mentre que la pietat és útil per a tot, tenint la promesa de la vida, tant de la present com de la futura” (1 Timoteu 4:8). Fixi’s el lector que diu: “la pietat és útil per a tot, tenint la promesa de la vida, tant de la present com de la futura”. S’ha de tenir present que l’Evangeli no només es preocupa pel demà, per l’eternitat, també s’interessa pel present de les persones. La pietat que segueix a la fe posa en contacte la persona amb Jesucrist i, a l’enfortir l’ànima capacita per resistir les dificultats del món present que són moltes. Ensenya a viure de manera calmada i tranquil·la que preserva de moltes malures psicosomàtiques pròpies del món occidental parcialment desenvolupat perquè només s’ha preocupat per millorar el nivell de vida material desentenent-se d’assolir un bon nivell d’autèntica espiritualitat. Aquesta mancança li impedeix gaudir de la vida perquè li manca la salut espiritual que li pot aportar la felicitat que enyora i que  no li  proporciona l’obsessió per la bellesa física que pereix.

Octavi Pereña i cortina