ESTRÈS I TRANSFERÈNCIA

La llarga lluita de l’actor Williams Robin contra la depressió i l’alcohol va acabar en  suïcidi. Va perdre la batalla en no poder resistir les pressions del seu entorn. Antoni Vidal, president de la Societat Espanyola pels Estudis de l’Ansietat i l’Estrès, escriu: “I quan aquestes demandes (laborals i socials) resulten excessives davant els recursos d’una persona, el cos desenvolupa una sèrie de reaccions emocionals negatives (ansietat, depressions) que constitueixen l’estrès. S’originen perquè tenim por a no estar a l’alçada, a no saber solucionar el problema, a no arribar”. El salmista escriu: “Quan m’adono que estic a punt de caure” (aquest caure pot ser por a tantes coses que ens afligeixen), “el teu amor em sosté, Senyor, i quan creix el meu neguit dintre meu, el teu consol és la meva delícia” (Salm 94:18,19). Atès que vivim en un món tacat pel pecat i el fet de ser pecadors hi ha moltes coses que ens aclaparen i ens malmeten psicològicament. Aquesta situació emocional el salmista la descriu així: “Els meus ossos es consumien en el meu gemegar tot el dia” (Salm 32:3). Algú ha descrit la depressió com “una cambra a l’infern”. El dolor psíquic, quan és insuportable, tant intens, que verament fa que el deprimit estigui patint intensament una degustació dels dolors infernals. El salmista diu: “Els meus ossos es consumeixen en el meu gemegar tot el dia”. Aquesta situació desesperada la va sentir “mentre callava”, es dir, quan guardava en el pap la causa de la situació insostenible, de manera que  “la meva vitalitat es tornava en secades d’estiu” (v.4). La situació va canviar quan es va decidir a confessar el seu pecat a Déu: “Confessaré contra mi les meves transgressions al Senyor. I tu vas perdonar la iniquitat el meu pecat” (v.5). Per això, “tu ets el meu recer, tu em guardes d’angoixa, tu m’envoltes amb càntics d’alliberament” (v.7).

Corrie ten Boom, jueva cristiana, internada en camps nazis, molt afectada pel sofriment, aconsella: “Si mires el món, t’angoixaràs. Si et mires dintre teu, et deprimiràs. Si mires a Crist descansaràs”. Si algú que pateix es mira a sí mateix incrementa el seu dolor perquè les seves cabòries l’intensifiquen. Si seguint el consell de Corrie ten Boom si hom es mira a Crist,el que  causa el dolor segueix existint però la presència del Senyor el mitiga perquè li dóna una forta capacitat de resistència sense necessitat de donar-se al vi ni a la ingesta de píndoles que el converteixen en un addicte als fàrmacs.

Crec que la manera més efectiva de lluitar contra l depressió consisteix en recordar que el Fill de Déu es va fer home en la persona de Jesús. N’hi ha que presenten un Jesús exclusivament humà, despullat de la seva divinitat. Aquest Jesús descafeïnat no serveix per guarir l’ànima. El Fill de Déu es va encarnar per a salvar el seu poble (jueus i gentils) dels seus pecats, objectiu que va assolir morint a la creu  a favor dels pecadors. Aquí succeeix quelcom d’una gran transcendència: Crist es va fer seu el nostre pecat i ens revesteix de la seva santedat perfecta. El profeta Isaïes escriu aquesta transferència: “menyspreat i rebutjat pels homes, un home de dolor, i coneixedor de la malaltia, i com un davant de qui amaguen la cara, va sr menyspreat, i no el vam estimar. Certament va prendre les nostres malalties, i va portar els nostres dolors: i nosaltres el vam considerar  castigat, colpit per Déu, i afligit. Però Ell ha estat ferit per les nostres transgressions , ha estat esclafat per les nostres iniquitats i el càstig de la nostra pau va caure sobre Ell, i per la seva nafra nosaltres hem estat guarits” (Isaïes 53:3-5).

Jack Roeda diu:”Aquesta misteriosa transferència d’ansietat només és possible quan creiem que Déu és bo i que té cura de nosaltres. Cita  The Shack: “ Mackensy, el protagonista, se sent enganyat per Déu i considera que l’assassinat de la seva filla és una injustícia de part de Déu. Passats quatre anys Mackensy rep una carta de Déu on l’invita a reunir-se amb Ell a la cabana (shack) on va ser assassinada la seva filla i li diu:. L’esquerda bàsica de la teva vida, li diu Déu, és que no creus que jo sóc bo i que la meva bondat ho cobreix tot, llavors, encara que no puguis entendre el que faig, confiaries en mi. Però no ho fas”. Roeda ens planteja el tema de la fe: “La fe és el fonament de les coses que esperem, l’evidència de les coses que no veiem” (Hebreus 11:1). Creure el que diu aquesta afirmació només és possible si la persona que la llegeix  investiga les profunditats de Déu mogut per la fe i,  com diu l’apòstol Pau: “Però, com està escrit: cosa que l’ull no ha vist mai, ni l’orella ha escoltat, ni han pujat al cor de l’home,  són les que Déu ha preparat per als qui l’estimen. Però Déu ens les ha revelat a nosaltres per mitjà de l’Esperit, perquè l’Esperit examina totes les coses, fins les profunditats de Déu” (1 Corintis 2:9,10).

Equipats amb l’Esperit que examina les profunditats de Déu fem una ullada a un text que ens donarà força per resistir amb fermesa els contratemps que ens deprimeixen  que en alguns casos porten al suïcidi: “Beneït l’home que confia en el Senyor, i el Senyor és la seva confiança. Serà, doncs, com un arbre plantat vora les aigües, que estén les seves arrels vora el corrent, que no tem quan ve el calor, i el seu fullatge resta verd, i en l’any de  sequera no té neguit, i no para de fer fruit” (Jeremies 17:7,8).  Aquest text confirma que la persona que es guiada per l’Esperit Sant confia en Déu i que en la sequera no eixa de donar el fruit de la fe. El desànim no hi té cabuda en aquesta persona”

Octavi Pereña i Cortina