dilluns, 4 de febrer del 2019


EXTREMISMES POLÍTICS

Les declaracions de polítics emergents com Albert Ribera, Pablo Casado y Santiago Abascal manifesten  que es consideren posseïdors de la veritat absoluta i que quan parlen ho fan ex cathedra. Ni el Concili Vaticà I que a l’any 1870 va declarar la infal·libilitat papal  quan proclama dogmes ex cathedra, pot passar la prova del cotó.
L’Església catòlica quan ha tingut la protecció incondicional de l’Estat ha estat en condicions de fer prevaldre el que ella considera veritat absoluta ja que l’autoritat civil era el braç executor de les sentències que dictava. Sobre la dissidència queia el pes del poder de l’Estat subjecte a l’autoritat de l’Església catòlica. Les Creuades són una evidència que els infidels no tenen dret  a existir. Avui considera totes les religions com camins  de salvació. La Inquisició, amb el suport de l’autoritat civil s’encarregava de fer desaparèixer l’heretgia de sobre la faç de la terra. Els protestants que no tenien dret a existir avui els considera “germans separats”. Les veritats absolutes no són eternes. Es desfan com la boirina matinera al sortir el sol. Les veritats  absolutes si tenen el suport de l’Estat fan molt mal.
Arreu de la terra i el nostre país no és una excepció creix l’absolutisme que s’anomena populisme. Quan aconsegueix majoria suficient ajusta les lleis a la seva conveniència. La paraula llei surt disparada dels seus llavis com si fos una metralladora. Sota l’imperi de la llei del més fort engarjola els dissidents perquè diu que l’obediència a la llei hi ha la garantia que es preservi la democràcia. Les lleis que són fruit del poder absolut no són garantia de que protegeixin la democràcia. No afavoreixen les llibertats individuals ni la de pensament ni d’expressió. Es converteixen en lleis mordassa que amb l’empara de l’Estat es clouen els mitjans de comunicació i s’engarjolen periodistes que són crítics amb el Govern. La por s’implanta  en el país i la prosperitat obre la porta a la penúria. La justícia com diu el text bíblic engrandeix les nacions, però el pecat les arruïna.
L’extrema dreta creix ufanosa arreu, creixement que fa estremir els governs que se’n diuen democràtics. La causa es troba en el fet que la llei no s’aplica a tothom amb la mateixa vara de mesurar. Per a molts la llei és inapel·lable. Una minoria l’eludeix a causa dels vincles mafiosos existents entre els seus transgressors i els poders legislatiu i executiu de l’Estat. L’extrema dreta es converteix en una amenaça a causa d’aquesta complicitat. Per intentar frenar la seva expansió s’intenta crear un “cordó sanitari” per impedir que la infecció continuï expandint-se. Mentre la injustícia segueixi creixent ufana no hi ha “cordó sanitari” que valgui. L’únic “cordó sanitari” que pot frenar-lo és l’aplicació de la justícia que engrandeix les nacions.
“La gloria de les nacions és investigar la Paraula” (Proverbis 25:2). En la Paraula s’hi tot el que cal saber per obtenir la justícia que enalteix les nacions. La Bíblia pel fet de ser la revelació de Déu, els seus pensaments no son els nostres com tampoc ho són els seus camins (Isaïes 55: 8). Aquest text assenyala que entre l’ésser humà i Déu existeix un abisme que s’ha d’explorar. La responsabilitat d’investigar aquestes profunditats recau en totes les persones perquè tothom té l’obligació de fer-ho perquè en elles s’hi troba Crist que és la llum de Déu que  ha vingut al món perquè l’home deixi de caminar en les tenebres. Aquesta investigació si la fessin la majoria de les persones, sense excloure els qui de la política n’han fet un  medi de vida. Si es fes així el resultat seria que les tenebres espirituals que envolten les nostres ànimes  i que impedeixen trobar sortida a la caòtica situació actual, desapareixerien. El Roto, crec que descriu perfectament de manera gràfica la situació actual quan en una de les seves vinyetes presenta un home que connectat a un estri electrònic pensa: “M’he oblidat el codi i no sé com sortir d’aquí!” L’orgull impedeix veure la condició humana. El fet que l’home sigui capaç de realitzar algunes obres èticament bones l’impedeix adonar-se de la veritat que diu la Bíblia que home “està mort en els seus delictes i pecats” i que el seu pensament gira constantment a fer el mal. La gracia divina impedeix que l’home pugui lliurar-se a fer el mal sense fre. Tal com assenyalen els esdeveniments sembla ser que anirem de mal a pitjor. Les religions són incapaces de frenar la maldat, alhora són part de problema. Darrere de l’extrema dreta s’hi troba l’Església que no denuncia el seu comportament i que amb el seu silenci autoritza que segueixi pels seus camins equivocats.
El cristianisme vertader no és una religió més. És una persona, Jesús de Natzaret que guia els qui creuen en Ell pels senders de la justícia que enalteixen les nacions: “Per tant, si algú és en Crist, és una nova creació, les coses velles han passat, heus aquí tot ha estat fet nou (2 Corintis 5: 17). Crist és la corda que ens pot treure del fangar en el que ens ha fet caure el nostre pecat.
Octavi Pereña i Cortina


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada