ALDARULLS EN ELS ESTADIS

Sergio Heredia acaba amb aquestes paraules el seu escrit: Quina vergonya! En el que descriu els batibulls que es van produir durant el partit de futbol que jugaven l’Alaro i el Collenc de la Federació Mallorquina, entre els pares dels jugadors, espectacle desagradable que va reactivar les alarmes en el futbol. “El partit d’infantils es va suspendre a la segona part al entrar en el terreny de joc un pare que va voler defendre el seu fill després d’un dura entrada del seu  rival. Els familiars d’ambdós nens es van enganxar en una agra discussió que va degenerar en una baralla campal en la graderia i en el mateix terreny de joc, imatges que han causat un gran impacte social a Espanya i en altres països”.

Sergi Heredia acaba el seu escrit amb aquestes paraules: “Vista la cascada de despropòsits que es registren en els camps de futbol (en les categories infantils), hi ha qui creu que la millor solució seria la que s’aplica al golf en la majoria dels tornejos, els pares han d’estar-se, al menys a trenta metres dels fills. Els pares han de guardar silenci i no poden celebrar les millors jugades dels seus fills”. Amb això es combat els efectes però no la causa dels aldarulls, amb la qual cosa no es soluciona el problema.

Recentment a Pontevedra “una baralla entre pares que va acabar donant-se cops de cap davant nens  sis i set anys.

Un periodista fa aquest  comentari: “L’estrambòtica violència, i injustificada mossegada que el jugador uruguaià Luís Suárez li va fer a un contrari italià durant el mundial del Brasil no m’ha semblat tant indignant com algunes de les reaccions que l’han envoltat i que encara duren. Primer perquè no ha estat una sorpresa: aquest és un jugador amb un gran problema amb la seva ràbia, és la tercera vegada que perd el control exactament igual com ho fa una criatura de dos anys a la llar d’infants quan un company li pren el peluix”. Targeta roja pel jugador i pels pares que no saben educar els seus fills deixant-se portar per la ràbia.

El periodista es refereix a Luís Suárez  com algú que perd el control fàcilment. Qui és qui no perd el control amb facilitat? Les relacions socials es caracteritzen per aquesta incontinència. A la més mínima saltem com esperitats. Andreu Subies, president de la Federació Catalana de Futbol, va dir: “Hem d’expulsar del món del futbol la gent violenta. No només els autors de les agressions físiques, sinó també de les verbals, i en tots els àmbits, des dels aficionats i pares fins a les directives”. Si s’ha de fer neteja que es faci en tots els àmbits, començant per les llars. Les paraules grolleres se senten arreu. Allí on s’hi troben dues persones, més aviat o més tard apareix la paraula grossera que es fa pública en la dona maltractada o l’infant amb alguna costella trencada. En el  camp de l’esport els insults racistes i xenòfobs que se senten des de la graderia o masclistes contra les arbitres. En el  camp polític la barroeria que es diu en els parlaments i durant les campanyes electorals que desllueixen els respecte que s’ha de tenir als polítics pel càrrec que ostenten que acaben per a ser considerats carrinclons que s’han posat en política amb l’únic propòsit de prosperar a costelles de l’erari públic.

Jesús ens diu la causa de que els éssers humans ens comportem de maneres tant desagradables: “L’home bo del bon tresor dels seu cor, treu allò que és bo, i l’home dolent, el mal del mal tresor del seu cor, treu allò que és dolent, perquè de l’abundància del cor parla la seva boca” (Lluc 6:45). Quan mirem el nostre entorn , aquí hi veiem?, que el mal campa a pler i si fem una ullada introspectiva descobrirem que també s’hi troba amagat en el nostre cor. La conclusió a que arriba la Bíblia és que l’ésser humà és dolent. És cert que hi ha graus de dolenteria. El més lleu indici de pecat ens allunya de Déu, fet que impedeix que puguem rebre les seves benediccions si no és que ens penedim  i “caminem en vida nova” (Romans 6:4).

Tornem a l’inici de la frase: “L’home bo, del bon tresor del seu cor, treu allò que és bo”. Les persones hem de ser recreades de dolentes a bones. Aquesta transformació només pot fer-la Jesús ja que per la fe en el seu Nom ens transforma de fills del diable en fills de Déu disposats a fer bones obres que glorifiquin el seu Nom. “Amb el temor del Senyor, els homes s’aparten del mal” (Proverbis 16:6). On s’hi v eu el temor del Senyor en es nostres dies?

Octavi Pereña i Cortina