CEGUESA ESPIRITUAL

Dues vinyetes que representen Espanya  i l’estat en que es troba. L’una és de KAP on el vaixell Espanya s’esfondra. Pedro Sánchez s’allunya de la nau muntat en una urna i remant. L’altra n’és una de EL ROTO on només s’hi veu un  vaixell enmig d’un mar tempestuós acompanyat d’aquesta frase: “Per evitar el naufragi, el capità ha esfondrat el vaixell”. Ambdós missatges venen a dir el mateix. “Espanya no va bé”.

Una altra vinyeta d’EL ROTO: Un home ajagut fa de base d’un televisor. En la pantalla s’hi pot llegir: “NO APAGUEU EL TELEVISOR, els estem programant”. Una de Flavita Banana. Un periodista amb el micròfon a la ma entrevista un home vell amb una mangala a la mà. L’entrevistat li diu: “Primer va ser votar, ara he d’opinar. Què serà el que vindrà? Pensar??” Avui  va de vinyetes. Una altra d’EL ROTO: Una cara amb els ulls tancats i posat pensatiu. El  comentari: “Tot va bé, tot va bé. No obris els ulls!”

M’imagino que cada dia es deuen publicar milers de missatges semblants a aquests. Els governs reaccionen legislant lleis mordassa o inventant-se això “d’instigació a l’odi”, amb la finalitat que els periodistes, filòsofs  i poble e  general anem repetint la mantra: Tot va bé, tot va bé…”

Durant l’època franquista circulava aquest acudit: Un representant del Règim en una xerrada que donava anava explicant les meravelles econòmiques realitzades. Cada cop que el ministre anava anunciant la inauguració d’un pantà, duna fàbrica, d’un canal…Un dels assistents a l’acte amb  el cap negava allò que el conferenciant afirmava. L’orador molest per aquesta actitud es dirigeix al “negacionista” dient-li: “Per què cada cop  que dic que s’ha fet aquesta o aquella obra vostè ho nega?”. “Veurà”, diu l’interrogat, “sóc viatjant i he passat per tots aquests llocs on vostè diu que s’han fet les obres que enalteix i no les he vist”. El ministre li contesta: “Viatgi menys i vegi més a veure el NODO”. Potser un somriure. És una realitat. Se’ns està programant con afirma l’eslògan televisiu.

No sols Espanya, el món en general no marxa bé. A aquesta conclusió no sóc jo sol que hi ha arribat. En són moltes les persones que són del mateix parer. Si hi ha algú que no s’ho cregui només li cal mirar la televisió o limitar-se a llegir els titulars dels diaris. Inclús un cec se n’adona que la situació pinta bastos.

Es vol capgirar la situació caòtica en que ens trobem legislant. Si no n’hi ha prou, per això hi ha els decrets de divendres d’immediat compliment. Hi ha infinitat de lleis que s’han de complir i que un cop publicades en el Diari de la Generalitat es moren de fàstic en el fons d’un calaix cobertes de paperassa sense que ningú se’n recordi que són vigents, que no han estat revocades. Al cap d’uns anys a algú se li acut de fer dissabte i es troba amb la llei en qüestió coberta de teranyines. L’espolsa. La llegeix, la troba interessant, però que li caldria fer una revisió. La presenta als seus companys de govern i proposen estudiar-la. Se li canvia el títol, se li fan alguns retocs de forma i una llei vigent recupera la seva vigència. Sé que exagero . El que pretenc és fer-nos adonar que només amb llis no es pot canviar el caos actual. Que l’ésser humà no pot canviar una situació que té un origen espiritual. Està bé legislar amb prudència per tal d’intentar posar ordre a la confusió actual. No oblidem, però, que els primers que infringeixen  les lleis són els qui les legislen.

Les persones que volen arreglar el món ignorant la realitat espiritual, Jesús les anomena: “Guies cecs de cecs, i si un cec guia un cec, tots dos cauen al clot”  (Mateu 15: 14)

Per naixement natural, quan venim a aquest món som cecs espirituals incapaços de veure la realitat espiritual que ens porta a la confusió generalitzada actual. Ens comportem com cecs que guien cecs. Ambdós ensopeguen i cauen al clot. La Bíblia ens ensenya que a causa  de la ceguesa espiritual de la majoria de les persones el món anirà de mal a pitjor. Aquesta situació no es pot capgirar a no ser que la majoria dels cecs recuperin la vista. Això no serà així perquè la Bíblia, que no erra, ens diu que les persones que hi veuen sempre són minoria. S’ha de ser realista. Per la gràcia de Déu sempre hi haurà minories de cecs que com el cec Bartimeu que al sentir que passava Jesús el crida amb força. Jesús se li acosta i li pregunta: “Què vols que faci per tu?” Bartimeu li respon: “Senyor que hi vegi” (Marc 10: 46-52). Qualsevol cec espiritual que li digui a Jesús ”que hi vegi”, la resposta serà sempre el que li va passar a l’apòstol Pau que en el moment de creure en Jesús “li van caure dels ulls com unes escates i hi va tornar a veure immediatament” (Fets 9: 18). Qui són els qui van a l’oftalmòleg? Els qui creuen que hi veuen bé es queden a casa mirant la televisió. No tenen necessitat de dir: “Senyor que hi vegi”.

Octavi Pereña i Cortina