COM VEU DÉU LA TERRA

La Pilar Rahola comença el seu escrit “L’odi” amb aquestes paraules: “En una visita al museu de l’Holocaust de Washington, el meu fill Noè que aleshores tenia tretze anys, va començar a fer preguntes sobre el que estava veient, i cada resposta meva es rematava amb un “per què?” seu, al qual en seguia un altre, i un altre, en un tirallonga que no tenia final. Semblava com si no hi hagués cap explicació de la seva mare que servís per entendre allò. I així era, no hi havia resposta possible, perquè totes elles eren fragments inútils de la gran resposta que no podria existir mai. Podem explicar con neix el mal, quins ingredients d’odi l’alimenten…però el final de la interrogació, no podem explicar la seva existència més profunda. Milions de morts en cambres de gas, nens, ancians, famílies senceres…qui respon al “per què?” del meu fill?” Mes endavant la periodista es fa aquesta pegunta: “Com s’arriba a aquesta foscor de l’ànima?” El “per què?” del fill de la Pilar Rahola que la mare no li sap donar resposta és el mateix “per què?” que ens fem nosaltres que tampoc no sabem “com s’arriba  a aquesta foscor de l’ànima”. ¿És insoluble el problema del mal? ¿Ens hem de quedar sense resposta satisfactòria? El que impedeix resoldre el nostre dubte és el prejudici. Amb raó estem desencisats de les religions. D’aquesta qüestió ja ens avisa Jesús quan denuncia els religiosos del seu temps. El fet que molts religiosos són uns farsants no significa que no existeixi la Veritat que ells han distorsionat. Durant la farsa de judici a que es va sotmetre Jesús, Pilat, el governador romà, li v a preguntar: “Què és la veritat?” (Joan 18:38). Malauradament se’n va anar sense esperar resposta. Si el lector no és impacient coneixerà la contesta. La Veritat no és l’Església catòlica que pretén ser l’església vertadera. La veritat no és cap de les moltes esglésies cristianes que hi ha al món.  La Veritat en majúscula és Jesús (Joan 14:6). Doncs bé, aquest Jesús mitjançant l’Esperit Sant i la instrumentalitzat d’uns homes escollits per Ell ha escrit el llibre que anomenem Bíblia. Si sense prejudicis anem a ella hi trobarem la resposta que no es troba en cap altre lloc sobre l’origen del mal.

Descobrirem que el mal apareix abans de la creació de l’home amb la rebel·lió contra Déu de Llucifer i els àngels que el van seguir. A aquests revoltosos els coneixem com Satanàs i els dimonis que apareixen a l’inici de la història quan Satanàs posseint una serp tempta Adam per mediació d’Eva a revoltar-se contra el seu creador. La desobediència del nostre primer pare de qui descendeix tota la humanitat és la causa de que tota la seva descendència neixi enemistada amb Déu i l’origen de la maldat existent en tots els éssers humans.

La primera manifestació de l’”efecte Llucifer” que esmenta Walter Oppenheimer és l’assassinat d’Abel pel seu germà Caín. Quan s’arriba a la novena generació, la de Noè, així relata la Bíblia el que Déu observa des del cel: “I el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que tots els propòsits dels pensaments dels seus cors era el mal tot el dia” (Gènesi 6:5). “I la terra s’havia corromput davant de Déu, i la terra era plena de violència. I Déu va mirar la terra i, heus aquí que estava corrompuda, perquè tota carn havia corromput el seu camí sobre la terra” (Gènesi 6:11,12). I Déu que va veure que d’entre tota la humanitat només hi  veure 8 persones justes: Noè, els seus tres fills i les seves respectives esposes, li va dir a Noè: “la fi de tota carn ha arribat davant meu, perquè la terra és plena de violència per culpa d’ells. Heus aquí que els destruiré juntament amb  a terra” (Gènesi :13). La sentència va ser el Diluvi Universal.

Quan obrim el diari al matí, què llegim? Males notícies. Referint-se a les males notícies que ens apropen el mitjans de comunicació i que ens indignen, Walter Oppenheimer escriu: “Què ens impulsa a cometre tots aquests actes de violència, tant diferents entre si però amb denominador comú: Una persona aparentment normal que se sent forta i ataca sense gairebé motiu a una altra que li sembla dèbil? Potser sigui conseqüència del que el filòsof nord-americà va definir com l’”efecte Llucifer”, la capacitat que té l’ésser humà de comportar-se de forma irracional, de passar del bé al mal”. L’”efecte Llucifer és la conseqüència d’haver abandonat Déu i de no tenir-lo en compte en el nostre caminar per aquest món. Desconèixer l’”efecte Llucifer” és la causa que la Pilar Rahola no sàpiga donar resposta als “per què?” que li va fer el seu fill. Pel mateix motiu nosaltres tampoc no sabem donar resposta  al misteri del mal.

Octavi Pereña i Cortina