CORRUPCIÓ VENÇUDA

El tema de la corrupció és en boca de tothom. El Roto en una de les seves vinyetes descriu un home que es tapa la boca i el nas amb una màscara per protegir-se de la pol·lució ambiental en que es troba immers l’home en qüestió. En aquest cas a El Roto no l’interessa la contaminació ambiental sinó la corrupció generalitzada que descobreix el text que acompanya la imatge: “A veure quan eliminaran el dièsel de la política!” ¿Té solució la corrupció?

Es diu que Diògenes anava pel carrer a ple sol portant encès un llum d’oli. Es troba amb Alexandre el gran que li pregunta: “Per què vas pel carrer amb el llum d’oli encès?” El filòsof li contesta: “Busco un home”. D’homes se’n veuen arreu, però un home en el ple sentit del mot, què n’és de difícil trobar-lo!  Groucho Marx ens dóna una manera de fer-ho quan diu: “Només hi ha una manera de saber si un home és honest: pregunteu-li-ho. I si respon que sí, llavors saps que és corrupte”. La Bíblia també té la seva manera d’esbrinar-ho. Afirma que tothom ha pecat. Si li preguntes a algú si és pecador i et contesta que no, significa que els pecats d’aquesta persona no han estat netejats per la sang de Jesucrist i no ha estat transformada en una nova persona. És un corrupte perquè el pecat que és el germen de la corrupció segueix viu.

Si no hi ha Déu com alguns diuen i si alguna vegada n’hi ha hagut, ara és mort, el problema de la corrupció no té solució. Unes perles entre les moltes que tracten el tema de la corrupció: “Si et corromps no es passarà res, si no ho fas ets un idiota. Aquest és el mecanisme que opera en la ment del corrupte espanyol” (Anxo Lugilde). “Si a l’avarícia li afegeixes un càrrec polític tens la corrupció” (Enrique Urbizán, director de cine). “Una gran part de la corrupció no es coneix, perquè es tapa a través d’acords entre els implicats” (Manuel Villorio, catedràtic de ciència política de la Universitat Rei Joan Carles). Molt s’escriu sobre la corrupció. Es diagnostica el mal però no se sap expendre la recepta.

Quan Jesús va cridar Mateu que estava assegut a la taula de la recaptació d’impostos, el funcionari el va convidar a dinar a casa seva. Els fariseus, uns religiosos de l’època que es consideraven ser bones persones perquè presumien de ser estrictes  complidors de la Llei de Moisès es van queixar als deixebles de Jesús, dient-los: “Com és que el vostre mestre menja amb els cobradors d’impostos i pecadors? I Jesús que ho va sentir els va dir: Els que estan bons no tenen necessitat de metge, sinó els qui estan malalts” (Mateu 9: 11,12).

La prova del cotó que assenyala si les persones són bones o no, si necessiten metge o no, són els Deu Manaments.  Aquest codi de conducta si se l’analitza amb honestedat sense prejudicis, perquè es troba en la Bíblia, té la finalitat de fer veure a les persones que son pecadores, éssers humans espiritualment corruptes. Si impossible és complir la lletra de la Llei, ¿com més ho serà si el mer fet de transgredir-la en el cor ja és la infracció de la Llei, com diu Jesús? Si Déu en la seva misericòrdia no frena els nostres instints es poden  arribar a cometre actes que quan en som coneixedors  ens esgarrifen. Els Deu Manaments són “el nostre mentor per dur-nos a Crist a fi que siguem justificats (perdonats) per la fe” (Gàlates 3.24). Aquest és el secret de la lluita contra la corrupció. Alguns diuen que pensar massa en el  pecat fa que les persones es capfiquin i pateixin problemes de salut mental. Més lluny de la realitat és aquesta opinió. Quan espiritualment ens mirem en el mirall de la santedat que és Jesús, inevitablement fa ressaltar la nostra immundícia i ens fa exclamar: “Tingues pietat de mi, Senyor, que sóc un pecador”. Un ver creient en Crist es converteix en un lluitador contra la seva pròpia corrupció i amb l’arma que és la Paraula de Déu la aliena. La lluita s’acabarà el dia de la resurrecció que amb el cos immortal i incorruptible “la mort ha estat engolida en la victòria. On és, oh mort, el teu fibló? On és, oh sepulcre, la teva victòria? El fibló de la mort és el pecat, i el poder del pecat és la llei (els Deu Manaments que ens acusen). Però, gràcies a Déu perquè Ell ens dóna la victòria per mitjà de nostre Senyor Jesucrist” (1 Corintis 15: 54-57).

Mentre serem a la terra tal com és avui sempre haurem de lluitar contra la corrupció pròpia i aliena. Amb la resurrecció i la implantació del Regne de Déu aquesta lluità serà cosa del passat perquè en el Regne de Déu “no hi entrarà el qui practica l’abominació i falsedat, sinó els qui estan inscrits en el Llibre de la Vida de l’Anyell” (Apocalipsi 21: 27). Les frustracions actuals seran història passada i oblidada.

Octavi Pereña i Cortina