AMOR PACIFICADOR

L’odi és un sentiment que darrerament s’ha banalitzat amb la implantació de lleis contra l’odi que serveixen per imposar les normes de determinats grups al conjunt de la societat. Si la llibertat d’expressió és un dels puntals d’una societat democràtica, les lleis mordassa són una flagrant violació d’aquest dret que s’han de combatre amb fermesa.

La filòsofa Carlota Casiraghi a la pregunta que li fa el periodista Eusebio Val: Quina passió negativa li inquieta més?, respon: “L’odi. El discurs de l’odi s’infiltra per tot arreu. Comença amb petites frases,  burles, estigmatitzacions. És el que m’inquieta més, excloure de la humanitat una part de les persones. Per què s’arriba a pensar que a elles no se’ls han d’aplicar els drets humans? A mi, això m’és insuportable. Hem viscut fets molt catastròfics de genocidis, i encara hi ha llocs d’extrema fragilitat on es pot desencadenar. Penso que no en som prou conscients”.

Amb l’arribada d’internet i la proliferació de les xarxes socials es facilita la propagació del discurs de l’odi: Un hater és una persona que difama, menysprea i desqualifica el contrari. Pot odiar per motius polítics, religiosos, de gènere o raça, o simplement per motius personals, tot i que el més habitual és que les víctimes siguin membres de col·lectius i minories. Sempre hi ha hagut persones amb ganes d’odiar. Però l’arribada d’internet i de les xarxes socials (que és on neix el terme hater, literalment que odia) ha donat a aquests individus més temps per perseguir les víctimes i obtenir informació sobre elles, si són dades personals molt millor…Per què odien tant Greta Thumberg? Perquè no suporten que digui la veritat” (Ramon Aymerich).

El diumenge 15 de desembre de 2019 es va suspendre el partit de futbol entre el Rayo Vallecano i l’Albacete perquè l’afició radical del Rayo Vallecano anomenada Bukaneros qualifiqués reiteradament de nazi el davanter de l’Albacete Roman Zozulin. En són diversos els jugadors que per origen  racial o per posicionaments polítics són insultats en els estadis. Amb la incorporació de la dona en l’esport, àrbitres dones i jugadores, “s’hagin hagut de sentir insults de meuca en amunt per ser dones”.

Daniel Fernández fa una descripció de l’odi que crec oportú compatir-la: “Fa ja un temps que hem aprés a ser prudents i esquius. I encara rai que l’afecte i el desig de celebració i  convivència que la majoria callem les nostres opinions i evitem imposar-les als altres. Però no sempre és possible, em temo. Perquè l’últim any podria ser casualitat, m’ha tocat viure més o menys de prop unes quantes explosions de les que no puc qualificar de cap altra forma més que d’odi. Rectifico, no han estat explosions, ira com a breu bogeria, com vol el clàssic, sinó més aviat el destil·lat amarg i verinós d’això mateix, un odi, un verí. Alguna cosa s’està podrint dins d’alguna gent, una cosa lletja, viscosa i en expansió, que els debilita moralment  i els incapacita racionalment. I no de forma transitòria, aquesta és la diferència, perquè aquest odi té unes arrels que no desapareixeran  quan disminueixi la febre i la inflamació i passa el moment del vòmit. És un dolor personal i secret que apareix a la superfície com rebenta la bombolla fètida del pantà exhalant una miasma que és en si mateix una malaltia. Odi, i no només ràbia o menyspreu…”. Del text destaco: “Alguna cosa s’està podrint dins d’alguna gent, una cosa lletja, viscosa i en expansió, que els debilita moralment  i els incapacita racionalment”. Què és aquesta cosa lletja, viscosa i en expansió? Té un nom: PECAT. A mesura que el pecat endureix l’ànima, aquesta s’insensibilitza i, instigada pel diable a qui Jesús el cataloga com “homicida des del principi”, impulsa a fer el mal no solament de paraula, físicament també. L’odi que és un variant del pecat només se’l pot combatre amb l’amor, no de la manera que insinua l’eslògan. “Fes l’amor i no la guerra”. L’antídot contra l’oi és l’amor de Déu que ens ensenya i ens capacita a buscar també el bé de les persones que ens són desagradables. Les lleis anti odi no aconseguiran dissoldre aquesta cosa lletja, viscosa i en expansió que és el pecat i que és capaç de fer tant de mal.

Octavi Pereña i Cortina