POPULISME DESENMASCARAT

Jared Dianond, biògraf i premi Pulitzer  fa una declaració que mereix ocupar les primeres pàgines de tots els rotatius del món: “Aviat els Estats Units deixaran de ser una democràcia”. Afegeix: “Em dol i és el meu temor. Democràcia és que tothom pugui votar, i allà estan creixent les veus que voldrien privar del vot a amplis sectors socials” ¿Només Estats Units? ¿Europa no està caminant vers el suïcidi?

La decadència d’Estats Units i Europa es culpa al populisme. Diamond defineix com a populista “tot líder  que culpa un tercer dels mals del seu país o societat…Si un líder li diu a la seva societat que el malvat és fora, es delata com incompetent i populista. I si el votes, ets còmplice del populisme. Ho són els votants de Trump que culpen dels mals a immigrants, intel·lectuals i periodistes de Washington: això funciona en les urnes  (els masoquistes els voten) i mata la democràcia”.

El populisme té arrels espirituals: “No judiqueu a fi que no sigueu judicats, perquè amb el judici amb que judiqueu, sereu judicats, i amb la mesura que mesureu se us mesurarà a vosaltres. I per què mires la brossa en l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que hi en el teu ull? O, ¿com pots dir al teu germà: Deixa que et tregui la brossa de l’ull, i heus aquí hi ha la biga en el teu ull? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull, i llavors i veuràs per treure la brossa de l’ull del teu germà” (Mateu 7: 1-5).

Aquesta recomanació de Jesús només serà atesa si els ciutadans i les persones escollides per a dirigir les nacions són conscients de que aquesta recomanació va dirigida a tots ells. Mentre això no sigui així, si les persones seguim considerant-nos “bones persones”, no estarem en condicions de fer autocrítica dels nostres propis actes. Seguirem la filosofia populista de culpar dels nostres fracassos, en l’entorn familiar i social i, en el cas dels polítics, culpar els mitjans de comunicació i els altres polítics de les conseqüències de les pròpies decisions equivocades que porten de fracàs en fracàs. Indefinidament ensopegant amb la mateixa pedra. Als populistes se’ls pot aplicar el advertiment que l’autor de Proverbis fa als qui són donats al vi: “¿Per a qui seran els ais? ¿Per a qui els uís? ¿Per a qui les baralles? ¿Per a qui els gemecs? ¿Per a qui les ferides sense motiu? ¿Per a qui la vermellor dels ulls? Per a qui s’entretenen amb el vi, per als qui van a buscar el vi barrejat. No miris el vi quan vermelleja, quan espurneja dins la copa: entra suaument. Però al final mossega com una serp, i queixala com una serp verinosa. Els teus ulls veuran dones estanyes, i el teu cor dirà perversitats, i seràs com el que està ajagut enmig del mar,  com el qui està ajagut al capdamunt del pal major. I diràs: Em van copejar, però no m’han fet mal, m’han apallissat, però no me’n sento. Quan em desperti en tornaré a demanar més vi” (Proverbis 23: 29-35).

En les Escriptures no apareixen els mots: populista i populisme, però sí el seu esperit. El populista és una persona que es considera superior als altres,  concepte que li permet criticar els altres sense abans haver-se rentat des defectes que veu en altri. Aquest comportament presumptuós el Nou testament el personifica en els sacerdots i fariseus que acusaven a Jesús per relacionar-se amb  els qui ells titllaven de “pecadors”. Amb  els propòsit de denunciar el populisme excloent farem una ullada a un text que té que veure amb Mateu, el cobrador d’impostos, odiat pels jueus perquè treballava pels romans, i el que en pensa Jesús d’aquestes persones.

En el seu deambular pel territori Jesús s’atura en el lloc on Leví recaptava impostos. Dirigint-se al recaptador, li diu: “Segueix-me”. L’home s’aixeca “i el va seguir”. El text no ho diu. És mot probable que Leví en agraïment invités a Jesús i els deus deixebles a dinar a casa seva. Aquesta sociabilitat de jesús va enutjat els sacerdots i fariseus, els defensors de l’ortodòxia religiosa i de la moral pública. Aquestes persones que es consideraven impol·lutes, s’acosten als deixebles de Jesús per queixar-se del mal exemple que donava el seu Mestre: “¿Com és que menja i beu amb els cobradors d’impostos i pecadors?” Jesús que sent la queixa, els diu: “ No tenen necessitat de metge els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a buscar justos (persones que es consideren bones) sino pecadors al penediment” (Marc 2:14-17).  Ben segur que aquests defensors de la moral pública, en oir la sentència de Jesús van abandonar el lloc amb la cua entre les cames, amb les cares envermellides de vergonya, de la mateixa manera que els seus companys de feina que en sentir que Jesús els deia: “El qui de vosaltres no tingui pecat, que sigui el primer en llençar-li la pedra”, contra la dona “enxampada en l’acte mateix d’adulteri”. “Però ells, havent escoltat això, i acusats per la seva consciència, van anar sortint un a un, començant pels més vells, fins als darrers” (Joan 8: 3-11). Jesús desemmascara  els populistes.

Octavi Pereña i Cortina