LA HISTÒRIA ES REPETEIX

Ima Sanchís  li pregunta a Pere Portabella, director de cine i polític: Què ha entès de l’ésser humà? Resposta: “Totes les espècies s’adapten als canvis menys nosaltres, som instintivament depredadors”. Aquest concepte que Portabella té de l’ésser humà no agrada a molta gent que  consideren i culpen que és l’entorn el culpable del  seu comportament malvat.

Si no existís l’instint depredador en l’home no haurien existit els genocidis que s’han donat al llarg de la història fins els nostre dies. No haurien existit els camps d’extermini. La Xina i Corea  del Nord no haurien construït camps d’internament destinats a la reeducació dels dissidents polítics. No haurien existit els gulags soviètics. No s’aplicaria tortura per fer confessar crims que no s’han comés…

Víctor-M. Amela  li diu a Martí Domínguez, entomòleg i periodista de manera afirmativa : No reincidirem en questa barbàrie, referint-se als cims comesos en l’Alemanya nazi. Sembla que el reporter dubti que una situació semblant es pugui repetir avui. Martí Domínguez li ha de recordar que “biòlegs, físics, químics, psicòlegs …Sí. El nazisme va donar suport a la ciència, perquè va finançar els seus departaments en universitats…I els científics van col·laborar a favor de la salut i felicitat dels alemanys, parlaven del higienisme social, d’eliminar individus de races inferiors o malalts. I ajudaven a fer-ho!

De quina manera col·laboraven els científics a la felicitat i salut dels alemanys? Martí Domínguez ens ho explica: “Uns defensaven el labensraum (espai vital) i el dret natural del poble alemany a més territori. D’altres el labensborn (font de vida), granges de nadons: Dones àries es deixaven embarassar…per oficials de les SS. Lliuraven nens aris a famílies nazis. I nens rossos robats en països eslaus. I el doctor Asperger va gasar nens inferiors” .

Tornem al dubte que Amela té que avui es pugui reproduir  quelcom tan cruel com el que va passar amb el nazisme. El “¿No?” amb que comença la resposta que li dóna Martí Domínguez li està dient: ¿N’estàs segur? Si la cultura nazi no va evitar el genocidi i la cultura de la guerra, ¿creus que la nostra cultura evitarà que es repeteixi? Qui avisa no és traïdor. S’explica: “Aconsello estar molt atent per evitar que una idea t’enlluerni……i entris en una espiral cap a un sol punt de llum, igual que les arnes cap a la llum d’una bombeta”. Per evitar consumir-nos com l’arna quan es posa en contacte amb una bombeta encesa, ens em de mirar de lluny les ideologies totalitàries que ens enlluernen amb les seves promeses i que destrueixen els qui no les comparteixen. No ens hem d’oblidar del que diu Portabella que els humans “som instintivament depredadors”. Què fa que els humans siguem pitjors que les bèsties?

L’engendrament de la bèstia es produeix a l’Edèn amb la desobediència d’Adam a la prohibició del Creador de menjar el fruit de l’arbre prohibit que anava acompanyada de sentència de mort. Es va rebel·lar contra el seu Creador i a l’acte va morir espiritualment. Físicament va viure 930 anys (Gènesis 5:5) i va morir. Malgrat que per la misericòrdia de Déu va tornar a néixer com a fill de Déu adoptiu, el germen del pecat va restar viu i traspassat a tota la seva descendència. El primer acte que evidencia l’instint depredador de l’ésser humà  va se l’assassinat d’Abel fill d’Adam pel seu germà Caín. La radiografia que la Bíblia fa de l’home com a posseïdor  d’un instint depredador, la mostra amb aquestes paraules: “I el Senyor va veure que la maldat era molt gran a la terra, i que tot els propòsits dels pensaments del seu cor era maldat tot el dia” (Gènesi 6:5). Les cròniques descriuen amb molt detall la perversitat humana manifestada en les guerres per dominar els pobles veïns  i els genocidis realitzats en la colonització de pobles considerats inferiors i especialment els que s’han comés en el nom de Crist.

L’instint depredador de l’ésser humà té un origen. Heus aquí com el descriu l’apòstol Pau: “Ja que allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho ha manifestat. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1: 19,20). La creació revela el Creador que per la seva paraula va crear els cels i la Terra, fet que fa que l’ateisme sigui inexcusable. Prosseguint amb el relat, Pau diu que els homes van canviar la glòria de Déu en imatges de fabricació humana i això fa que els deixi al seu lliure arbitri, abandonats a que facin el que els humans anomenem llibertat, llibertat que ens porta  a fer aquelles coses perverses que denunciem: “plens de tota injustícia, fornicació, malicia, cobejança, maldat, plens d’enveja, homicidi, rivalitat, engany, malvolença, murmuradors, calumniadors, avorridors de Déu, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (vv. 24-31). Aquesta descripció que l’apòstol Pau fa de l’home allunyat de Déu, Pere Portabella l’anomena l’instint depredador de l’home que fa que la història es repeteixi i que l’home no aprengui dels seus ensopecs.

Octavi Pereña i Cortina