INTEGRITAT

La vinyeta mostra el cap estrany que representa un capitalista sense entranyes. El seu aspecte és amenaçador. De la clepsa li surt una banya. De la boca oberta que mostra unes dents sinistres li surt fum que m’imagino representa el verí mortífer que emmagatzema en el seu interior. El text que acompanya la imatge  diu: “’ètica i la moral entorpeixen el progrés” (El Roto).

Algú ha deixat escrit: “Vivim en una època de disciplina, cultura i civilització, però no en una època de moralitat. L’estat actual de les coses es pot dir que augmenta la felicitat de les persones, alhora la seva infelicitat. Com podem fer feliç la gent, si no està educada per assolir una moral elevada? La seva saviesa no s’aguanta”. La nostra època ha assolit cotes molt altes de cultura i educació però la moralitat no l’ha acompanyat en el seu creixement.

L’home pervers de la vinyeta considera que l’ètica i la moral entorpeixen el progrés. Vis tal com van les coses, la amoralitat i la manca d’ètica són tots els causants de tots els mals de cap que patim. Es diu que després del coronavirus les coses canviaran. Jo no m’ho crec. Tal com és l’home natural que la Bíblia anomena “carnal”, no pot comportar-se de manera diferent com li exigeix la seva condició d’ésser caigut. De produir-se el canvi de conducta aquest es donaria si prèviament s’hagués produït una regeneració en la font de l’ètica. Aquesta regeneració es troba en la santedat que és do de Déu que per mitjà de l’Esperit Sant fa que els principis ètics i morals no siguin paper mullat. Si no es produeix la regeneració espiritual que consisteix en convertir-se en un home nou per la fe en Jesús clavat a la creu, com diu Confuci: “Els vicis ens visiten com a viatgers, ens vistent com a hostes i s’hi queden com a amos”. Per això és inútil combatre la amoralitat dels nostre dies sense la intervenció de Déu en les nostres vides.

La psicòloga Eva Ellionz fa aquesta reflexió: “Quan l’egoisme es converteix en un modus operanti legítim, hi ha una erosió del sentiment de vergonya, perquè la vergonya pressuposa la possibilitat de ser responsable envers els altres. I el capitalisme ha erosionat en gran manera aquesta capacitat. Aquesta és la cultura que legitima la persecució hedonista de l’interès propi en tots els dominis”. S’ha perdut la capacitat d’enrogir. La Bíblia anomena aquesta situació com tenir un “cor de pedra” insensible a les necessitats del proïsme. El jo preval sobre l’altre. Sense  conversió a Déu la situació caòtica en que ens trobem no pot millorar. En moltes persones l’enduriment de cor ha arribat gairebé al límit. Encara els hi queda un xic de sensibilitat. Són conscients que el seu comportament no sigui el correcte i intenten camuflar-lo parlant de regles morals, però no se n’adonen que aquests principis ètics no són res més que una capa de vernís sobre la pell. A sota s’hi troba la bèstia amagada, disposada  saltar sobre la víctima a la primera oportunitat que es presenti. Per això el personatge malvat de la vinyeta considera que “l’ètica i la moral entorpeixen el progrés perquè ignora què és l’ètica i la moral.

Una societat com la nostra que nega l’existència de Déu, que creu que som fruit de l’evolucionisme atzarós i materialista, no ens ha d’estranyar, com diu lady Violet Crowly: “Els principis són com les pregàries. Nobles evidentment, però incòmodes en una festa”. Déu incomoda.

En una societat mancada dels valors cristians que converteixen els qui  els creuen fermament en persones íntegres perquè saben que Déu existeix i que veu tot el que fa l’home, inclús trobant-se sol, quan no hi ha cap ull humà que el controli, sap que no està sol, que Déu és ubic i per tant arreu alhora. Sap que el que fa o deixi de fer, Déu ho sap. Per això no pot deixar de desitjar els principis morals i ètics que es troben en el Llibre de Déu. És per això que aquestes persones busquen ser íntegres, no gairebé íntegres. És quelcom semblant al casament: O ets casat o no n’ets. Gairebé casat no existeix. En una societat que ha arraconat Déu a les golfes no ens ha d’estranyar que hi tanta manca d’integritat que significa: total, sa, intacte, sencer. És d’un doble comportament: engany, i hipocresia. Ésser persona integra inclou ser financerament responsable i fiable.

Moltes persones a l’hora de donar fer de que el que diuen és veritat posem com a testimoni Déu o a persones. Aquests testimonis no avalen la veracitat del que es diu. Jesús afirma: “No juraràs en fals, sinó que compliràs els teus juraments al Senyor…I que la vostra paraula sigui sí, sí quan és sí, no quan és no. El que es diu de més ve del maligne” (Mateu 5: 33-37). Veient la facilitat amb que s’incompleix el sí o el no, posa de manifest que la nostra societat la controla el maligne.

Octavi Pereña i Cortina