ACTIVITATS DIABÒLIQUES

Segons El País, l’exministre d’Interior Jorge Fernández Diaz es va entrevistar  amb el papa emèrit Benet XVI el 17 de juny de 2020 en el monestir “Mater Eclessiae” situat als jardins del Vaticà. Van parlar dels problemes polítics pels que travessa Espanya especial posant èmfasi en la situació a Catalunya. Segons Fernández Diaz Benet XVI li va assegurar que “el diable vol destruir Espanya pels serveis prestats pel país a l’Església de Crist”. Segons l’exministre Benet XVI li  va dir  que “el diable ataca més als millors, per això ataca especialment Espanya”. Tanmateix el polític va compartir amb els joves la formula que segons ell li va donar el papa emèrit per vèncer el diable en la lluita contra l’independentisme català. “humilitat, pregària, sofriment i devoció a la Santíssima Verge”.

La pregunta que em faig: ¿és Jorge Fernández Diaz catòlic apostòlic romà opusdeista, o cristià? No es poden ser ambdues coses alhora.

El polític afirma que Benet XXI li va dir que “el diable toca més als millors i per això ataca especialment Espanya”. Aquesta afirmació no és certa malgrat la digui un papa, si és que l’ha dit. Si Espanya no marxa bé no és a causa de l’independentisme català. No va bé a causa de la corrupció política que la infecta de cap a peus. L’exministre sap molt bé que el partit al que està afiliat ha assolit la cota més alta de corrupció. “La justícia enalteix la nació, però el pecat és l’oprobi dels pobles” (Proverbis 11. 24). Quan la Bíblia es refereix a la política, és a la de Déu, no la dels homes que entenen un concepte molt esbiaixat d’ella.

S’ha de separar el blat de la palla. Antoni Puigverd, en el seu escrit Satanàs i els corsaris tracta de la suposada trobada de Jorge Fernández Diaz i Benet XVI. Entre altres coses diu: “Qualsevol que hagi coincidit amb Fernández Diaz en un sopar (em va tocar anys  enrere en un casament) sap que aquest home parla pels colzes de sants, dimonis, àngels i conques espanyoles a Amèrica”. Els serveis d’Espanya els haurà fet a l’Església catòlica, però no a Crist ja que l’evangelització es fa predicant la Paraula de Crist i no amb la coacció de l’espasa.

No, senyor exministre, Espanya no va bé a causa de la religiositat supersticiosa de la seva població i per descomptat dels seus dirigents. M’imagino que l’exministre està amarat d’El Camino de monsenyor Escrivá de Balaguer però poc n’està de la Bíblia. Si n’estigués del Llibre de Déu sabria que la decadència del pobles i Espanya no és una excepció, no és a causa que el diable vulgui destruir-la perquè és la millor nació. Fernández Diaz li dóna molt protagonisme al diable  i li nega a l’ésser humà que malauradament el té per haver abandonat Déu i no haver-se penedit dels seus pecats. Sense vestir l’armadura de Déu l’home no es pot mantenir ferm contra els atacs del diable (Efesis 6. 11). L’home sense la protecció de Déu es troba despullat davant el diable, situació que fa que li obri la porta del cor permetent que el maligne en prengui possessió incitant-lo a fer el mal.

Pot semblar una tonteria, però no ho és. La religiositat disfressada de cristiana no garanteix que els qui la practiquin siguin cristians. N’hi ha prou amb l’exemple que posa Jesús. El Mestre tenia molts enfrontaments amb els sacerdots i fariseus. El fariseu Saule de Tars que més tard se’l coneixeria com a Pau, l’apòstol, després de la seva conversió a Jesús  va confessar haver sigut un fariseu fanàtic: “Pel que fa el zel perseguidor de l’església, pel que fa a la justícia que és en la Llei, irreprensible” (Filipencs 3: 6). Admet un legalisme furiós que l’impulsava a perseguir a mort els cristians. Abans, però, el judaisme zelós de la Llei de Moisès el va portar a matar el Messies que esperava.

Jesús, en un dels encaraments amb els fariseus surt a relluir el tema del diable que segons Jorge Fernández  Diaz desitja destruir Espanya perquè és la millor nació del món. Aquesta suposada superioritat la defensen molts espanyols. Jesús diu al seu auditori que havia cregut en Ell: “Si  vosaltres persevereu en la meva paraula, sou de veritat deixebles meus, i coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures…Si el Fill us allibera sereu veritablement lliures” (Joan 8: 31, 32, 36). El sacerdots i els fariseus li van dir que eren fills d’Abraham. Jesús els va respondre dient-los que si fossin fills d’Abraham les obres del vostre pare Abraham faríeu i no  voldríeu matar-me. A partir d’ara la disputa gira entorn del diable: “Vosaltres sou del vostre pare el diable i voleu fer els desitjos del  vostre pare, ell era homicidi des del principi, i no es va mantenir en la veritat, perquè en ell no hi veritat. Quan parla la mentida, parla del que li és propi, perquè és mentider i pare de la mentida” (v.44). El Roto, en una de les seves vinyetes, parlant per mitjà d’una cara d’aspecte diabòlic, diu: “No sigueu crèduls! El diable no existeix”! Això  voldria ell, que el transformem en un bufó de festa major. Jesús el pinta tal com és realment.

L’apòstol Pau detalla les obres que fan aquells que tenen per pare espiritual el diable: “Adulteri, fornicació, impuresa, lascívia, idolatria, bruixeria, enemistat, baralles, gelosies, ires, rivalitats, divisions, partits, enveges, homicidis, embriagueses, golafreries, i les coses semblants a aquestes, sobre les que un predic” (Gàlates 5:19-21).

Qui és que destrueix Espanya? Les persones que es posen a disposició del diable i aquest els fa fer les malifetes que cometen. La suplica que l’apòstol fa en favor dels qui estan atrapats en la xarxa del diable és. “I tornin al bon seny, alliberats del parany del diable que els tenia captius per fer la seva voluntat” (2 Timoteu 2. 26).

Octavi Pereña i Cortina