COVID-19

El desastre econòmic, emocional i intel·lectual que neix de la global embranzida del Covid-19 ha servit perquè siguin moltes les persones que prenen en consideració la fragilitat de l’ésser humà i adonar-se’n que temps com aquest descobreix que l’home és un déu amb peus de fang. Una bufada el tomba.

El  cineasta Woody Allen en la seva autobiografia publicada coincidint amb el desastre del coronavirus que porta el títol Sobre el no-res, es refereix a la seva obra en el context del caos maligne d’un univers sense sentit. L’univers pot verament ser perillós especialment si no se’l respecta. Però, ¿sense sentit? No ho crec. Pot ser esgotador si es té en compte els diversos enemics amb els que s’hi ha d’enfrontar l’ésser humà. Una bona notícia: Tot el que fem  pot tenir sentit. Vivim en un moment que a escala còsmica se’ns ofereix la possibilitat de deixar de banda el frenesí de les diverses activitats que ens  tenallen i així poder asseure’ns per poder reflexionar sobre una manera de viure que ens porta al desastre. En un moment com el present, de gran incertesa pel que fa el futur, és hora de reorientar el nostre pensament per descobrir que el nostre materialisme ens porta a la destrucció de la Terra que és el nostre hàbitat adequat i deixar de pensar que cal colonitzar un planeta a milers d’anys lluny per aconseguir la supervivència de l’espècie humana.

Tant de bo que la reflexió ens porti   a la possibilitat de deixar entrar en les nostres consciències l’existència de Déu que pel nostre bé està disposat a ajudar-nos. Ja sé que el comportament incorrecte dels religiosos pot haver frustrat el lector i empès a tancar-se en  banda pel que fa Déu. També és possible que no cregui el que dic. Els prejudicis no li han de impedir fer ús del raciocini que ha rebut del Creador.

Imagini’s que es troba a l’observatori astronòmic d’Ager. Utilitza el telescopi i contempla la magnitud i magnificència de l’estelada i es pregunta: Quelcom que funciona amb més perfecció que un rellotge suís, ¿com pot ser?

David que de la seva descendència naixeria Jesús, abans d’arribar a ser rei d’Israel va ser pastor d’ovelles. Ens el podem imaginar en les estiuenques vetlles de la nit tombat  sobre l’herba observant el firmament estelat. Contemplar la immensitat sideral el fa pensar. Deixa escrit la conclusió de les seves cavil·lacions: “Els cels declaren la glòria de Déu, l’expansió declara l’obra de les seves mans” (Salm 19:1). L’apòstol Pau tractant la doctrina que ensenya que Déu parla a l’home mitjançant la creació, l’obra  de les seves mans, escriu: “perquè la ira de Déu es revela des del cel contra la impietat i injustícia dels homes, que detenen la veritat amb injustícia. Ja que allò que es coneix de Déu els és manifest. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1:18-20).

Abans he escrit: “Ja sé que el comportament dels religiosos haurà desenganyat el lector”. És mot gran la responsabilitat dels religiosos que parlant en nom de Déu es converteixin  en obstacles que impedeixen que els extraviats busquin a Déu, Creador i Salvador i així els alliberi “del caos maligne d’un univers sense sentit”

La decepció creada pels religiosos que confonen a les persones per no comportar-se amb la dignitat que requereix la seva professió, no allibera el lector de la responsabilitat que té pel fet de ser un ésser racional  de buscar la Veritat que dóna sentit a la seva existència.

Qualsevol nit serena, encara que estigui entelada a causa de la contaminació  ambiental de la ciutat o vila on resideixi, el lector, té la possibilitat de contemplar ”els cels (que) proclamen la glòria de Déu, l’expansió (que) proclama l’obra de les seves mans”.

El llibre de Proverbis que tracta de la saviesa de Déu invita el lector que viu immers en el “caos maligne d’un univers sense senti” a reflexionar: “La Saviesa crida pels carrers, fa escoltar la seva veu per les places, clama pels indrets més concorreguts, a l’entrada dels portals de la ciutat proclama les seves paraules. ¿Fins quan ximples, estimareu la ximpleria, i els insensats odiareu el coneixement?” (Proverbis 1. 20-22).