UNITAT POLÍTICA: UN MITE

Una capçalera de premsa resumeix la situació política actual: Sánchez crida a la “unitat” i a eliminar el partidisme en la lluita contra el coronavirus. Sánchez no explica com pensa portar la fragmentació política a la “unitat” per afrontar junts el munt de problemes que afecten a la societat actual a més del coronavirus. És una situació que sobrepassa la capacitat humana per resoldre-la.

Claire Marin, filòsofa, veu amb més claredat el problema que els polítics quan afirma: “No hem interioritzat la idea que som vulnerables, i s’acosta més a la solució quan es diu: “No hem pres consciència del que és el cos social, això és un paradigma que hem perdut. Crec que és quelcom molt lligat a la lògica individualista del capitalisme. No vull caure en caricatures, però hem tingut aquesta espècie d’elogi de l’individu que decideix per si mateix i que finalment té poca consciència de les implicacions de les seves accions. Llevat en l’esport, no se’n parla del que és col·lectiu, no és una prioritat”.

La unitat que demana el president Sánchez als partits és una quimera si no es comença per la humilitat. No s’avançarà en assolir aquesta fita mentre siguem arrogants  i orgullosos. Per moltes crides que es facin a la “unitat” per anar plegats per combatre el monstre en que s’ha convertit el caos social del que som conscients, si no hi ha humilitat en les relacions entre polítics i la societat en general, la situació s’assembla a un exercici de força en que dues persones agafen cadascuna d’elles l’extrem d’una corda  estirant amb força per aconseguir que l’altra traspassi la línia que hi ha entre ells.

El problema de la “unitat” que planteja el president Sánchez i també els empresaris, per superar la crisi econòmica i sanitària és d’indole espiritual. És en aquest camp on s’ha d’anar a buscar la solució. En l’església que era a Corint es va plantejar un problema de lideratge. L’apòstol Pau escrivint a aquesta comunitat, els diu: “Us exhorto germans, pel Nom de nostre Senyor Jesucrist, que digueu tots el mateix i que no hi hagi desavinences entre vosaltres, sinó que estigueu unit en la mateixa manera de pensar”    (1 Corintis 1: 10). Per què els fa aquesta exhortació? Perquè en Crist, sense perdre la individualitat formen part del cos místic de Jesús i assoleixen la unitat en la diversitat.

Jesús, poc abans de morir a la creu va dir als seus deixebles: “I jo no estic més en el món, sinó que ells estan en el món, jo vinc a tu Pare sant, guarda’ls en el teu Nom els qui m’has donat a fi que siguin u com nosaltres…A fi que tots siguin u, com tu amb mi Pare, i jo en tu, que també ells siguin u con nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat” (Joan 14: 11,21). El salmista exclama: “Mireu que bo i que plaent és que els germans visquin junts en unitat” (Salm 133: 1). La bona política i l’economia equitativa no es poden separar de la vera espiritualitat.

L’apòstol Pau corregeix els cristians de Corint així: “Perquè encara sou carnals” (us comporteu com persones no convertides a Crist), “perquè havent entre vosaltres enveja, baralles i divisions, ¿no sou carnals i camineu com a homes” (no convertits al Senyor) (I Corintis 3: 3). El comportament carnal de la societat, ¿no posa de manifest la carnalitat de les persones malgrat es vulguin amagar sota la capa de la religiositat, l’anomenada pietat popular?

Com descriu l’apòstol la unitat que hi ha d’haver entre els homes? Ho fa amb l’analogia  del cos humà en aquests termes: “Perquè de la mateixa manera que el cos és un de sol i té molts membres, però tots els membres d’aquest cos, malgrat que són molts, són un únic cos, així també el Crist” (1 Corintis 12. 12). El cos místic de crist té molts membres (v.14) que es necessiten mútuament (vv. 14-23). La relació entre els membres Pau la resumeix en aquestes paraules: “I si un membre pateix, tots els membres pateixen amb ell, o si un membre és honorat, tots els membres s’alegren amb ell” (v. 26).

Si els cristians regenerats, justificats per la fe en Jesús, transformats en arbres bons, perdonats tots els seus pecats sense deixar-ne cap ni un de passar per la tintoreria, necessiten que l’apòstol els recordi com s’han de comportar com membres del cos místic de Jesús, com no s’hauria d’abandonar la utopia que els membres d’una societat incrèdula puguin  reunir les característiques que té el cos místic de Jesús i que els seus membres per l’acció de l’Esperit Sant els fa veure quan no es comporten com ho haurien de fer, cosa que els porta al penediment i rectificar? No hi ha comparança entre l’església, el cos místic de Jesús i la societat civil que es caracteritza per la incredulitat, Jesús descriu les seves característiques :“Perquè de dins del cos dels homes provenen els pensaments dolents, adulteris, fornicacions, homicidis, robatoris, cobejances, maldats, enganys, lascívia, enveja, blasfèmies, orgull, niciesa” (Marc 7: 21-23). Vist que els polítics i la societat en general reflecteixen aquest comportament que denuncia Jesús gairebé sense limitacions, ¿algú es pot creure que aniran tots alhora a l’hora  de resoldre la problemàtica social que roba la felicitat a les persones?

 Octavi Pereña i Cortina