DICTADORS

El llibre d’Els Fets dels Apòstols descriu la mort del rei Herodes Agripa I que es trobava a Cesarea. Pertanyia a una família de reietons que no es caracteritzava precisament per la justícia. Els seus antecessors  es van mantenir en el tron gràcies a les intrigues palatines i els assassinats. El seu avi Herodes el Gran, entre les moltes malifetes va fer l’intent de matar el nen Jesús perquè creia que podia destronar-lo. El text diu: “Herodes estava irritat contra els de Tir i Sidó…i li demanaven la pau, perquè la seva regió es proveïa de la del rei. I el dia assenyalat, vestit amb vestidures reials i assegut a la tribuna, Herodes els adreçava un discurs. I el poble exclamava : és la veu d’un déu i no la d’un home! Però immediatament un àngel del Senyor el va ferir perquè no havia donat la glòria a Déu. I va morir menjat pels cucs” (Fets 12: 20-23).

L’historiador jueu Flavi Josep que es va posar al servei de Roma es refereix a la mort d’Herodes: es trobava a Cesarea donant un festa en honor de l’emperador Claudi. Herodes vestia una túnica teixida amb fil de plata que reflectia els raigs del sol. En mig dels aplaudiments dels presents va començar a sentir-se malament. Va ser traslladat a la seva residència on va morir al cap d cinc dies.

Ambdós textos coincideixen en el vestit. El bíblic diu “vestit amb vestidures reials”. El de Flavi: “túnica teixida amb fil de plata”. Els dos textos difereixen en el comportament dels assistents a l’acte. El bíblic detalla: “El poble exclamava: és la veu d’un déu i no la d’un home”. El de Flavi: “En mig dels aplaudiments dels presents”. Ambdós textos coincideixen en que el rei va morir, però no la manera com va ser. El bíblic diu: “un àngel del Senyor el va ferir perquè no havia donat la glòria a Déu. I va morir menjat pels cucs”. El de Flavi: “va començar a sentir-se malament. Va ser traslladat a la seva residència on va morir al cap d cinc dies”. El text bíblic diu que la mort del rei va ser a causa de la justícia divina, el decés del rei segons Flavi va ser una mort natural. Com tots hem pecat tots tenim que morir.

El lector que m’ha seguit fins aquí es preguntarà quin és el motiu d’aquesta descripció tan detallada de la mort d’Herodes. M’ha mogut a fer-la una breu nota d premsa que porta per títol: “Tortures i violacions: l’inhumà” sistema de presons a Corea del Nord”. Al text li acompanya la foto del dictador Kim Jung-un davant d’un fons  que vol representar un sol lluent. Tots els dictador tenen la pretensió de creure’s que són al poder per la “gràcia de Déu” i que per tant han de defendre el càrrec amb tota mena de crims perquè es creuen legitimats a cometre’ls. És cert el que escriu l’apòstol Pau: “Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors. Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les autoritats que hi ha han estat establertes per Déu”. Si el text bíblic acabés aquí podríem creure que les autoritats posades al càrrec per Déu poden ser de mànega ampla. Fer i desfer a plaer. Però no, el text segueix dient: ”Perquè els governants no han de fer por a les bones accions, sinó a les dolentes. ¿Vols no haver de tenir por de l’autoritat ? Fes el bé i tindràs lloança: perquè és un servidor de Déu per al teu bé. Però si fas el mal, tingues por, que no és en va que porta l’espasa, perquè és un servidor de Déu, un venjador per al que fa el mal”. (Romans 13: 1,3,4). El bé  i el mal el dictamina la Bíblia. Les autoritats  com servents de Déu han de governar segons el concepte  bíblic del bé i del mal.

A causa del reiet que tots portem dins ens convertim en petits dictadors en la llar,  convertint-la en un infern. La cosa va en augment a l’escola fent molt difícil la convivència amb els companys pel seu comportament autoritari. La situació arriba al súmmum en el moment que Déu els atorga el poder nacional. “Estan plens de tota injustícia, fornicació, malicia, cobejança, maldat, plens d’enveja, homicidi, rivalitat, engany, malvolença, murmuradors, calumniadors, avorridors de Déu, arrogants, orgullosos, fanfarrons, inventors de maldats, desobedients als pares, desassenyats, deslleials, sense afecte natural, sense compassió, sense misericòrdia” (Romans 1: 29-31). Comportament que es manifesta amb més o menys intensitat en el ciutadà comú però que s’intensifica en els dictadors.

Un informe de Human Right Watch que amb matisos es pot aplicar a totes les nacions. Inclús un cec pot adonar-se que els valors democràtics es perden inclús en les nacions que presumeixen de ser “democràcies consolidades”. La investigació titulada “Valem menys que un animal”, parla d’abusos y violacions del degut procés durant la detenció preventiva a Corea del Nord, subratllant les llacunes del sistema penal i del marc jurídic del país, que resulten en la tortura generalitzada i sistemàtica en aquells que són arrestats. L’informe senyala diverses recomanacions al règim per posar fi a la tortura endèmica i degradant en centres de presó preventiva i interrogatoris. Segons la nota de premsa l’informe és el resultat d’entrevistes realitzades a 46 nordcoreans que havien estat detinguts.

Malgrat que molts dictadors no acaben “menjats pels cucs” com li va passes a Herodes Agripa I, no podran justificar els seus crims comesos quan s’hagin de presentar davant del tribunal de Crist  i hagin d’escoltar dels llavis del Jutge. “Us dic que no sé pas d’on sou: aparteu-vos de mi tots els qui obreu la injustícia. Allí serà el plor i el cruixir de les dents” (Lluc 13: 27,28). No els valdrà l’excusa: “Tu m’has donat l’autoritat i el poder”.

Octavi Pereña i Cortina