BELLESA ARTIFICIAL

Els experts avisen els pares que l’exercici físic obsessiu pot estar relacionat amb desordre de l’alimentació, en els adolescents. Exposar-se a les xarxes socials que proporcionen imatges físiques no realistes hi contribueixen. Ajuda a estendre el concepte erroni del que és la bellesa física, la publicitat amb les imatges retocades digitalment i les passarel·les amb l’exhibició de models cadavèriques.

El model escanyolit de bellesa que es troba arreu fomenta, principalment en infants i adolescents que encara no tenen format el sentit crític a voler semblar-se  a  aquests models, reals a les passarel·les, però que són el resultat d’exercicis físics extenuants i de dietes dràstiques que posen en perill la salut física i mental d’aquestes noies que han de patir tant per malviure.

L’exercici físic moderat en una societat sedentària com ho és la nostra és necessari perquè no es rovellin les ròtules, impedint o dificultant la mobilitat. Si no es té cura, allò que pot ser beneficiós física i mentalment es pot convertir en un greu problema de salut integral. Uns indicadors que alerten de que alguna cosa no marxa bé en la pràctica de l’esport és quan es manifesta una tendència a només voler fer esport, a fer-ne trobant-se malament o inclús lesionat i a practicar-lo a deshora, ha dit Sarah Young, psicòloga i especialista en desordres alimentaris de la Universitat de Sidney.

L’obsessió per la primor malaltissa que s’encarrega de fomentar la indústria de la moda amb les desfilades de models cadavèriques obliga als governs, com el francès, per dir-ne un, a prendre mesures que impedeixin l’exhibició de noies malaltes per l’excessiu exercici físic i per la mala alimentació. Al problema s’hi afegeix la indústria dels gimnasos que fomentant la cultura del mantenir-se en forma, d’alguna manera contribueix  a crear addicció a l’exercici físic al despertar el sentiment en les persones de no trobar-se bé amb el seu cos. Silvia García de 28 anys que acostuma a anar al gimnàs cinc dies a la setmana, diu que es nota irascible quan, pel que sigui, porti uns dies sense anar al gimnàs. La Silvia diu: “En el gimnàs no gasto massa, és baratet. En el que gasto més és en roba esportiva, samarretes, malles, sabatilles…Al mes em puc gastar una mitjana de 100-120 euros”.

Amb facilitat es pot creuar la línia vermella que separa l’exercici saludable del malaltís. El psicoterapeuta i neuropsicòleg Álvaro Bilbao, escriu: “Quan fem esport conreem la capacitat de calmar l’enuig i de canalitzar la frustració, el més important és que ajuda a generar serotonina, l’hormona de la felicitat”. Aquesta és la causa per la que la Silvia García es nota irascible quan per la causa que sigui està uns dies sense anar al gimnàs.

Quan l’exercici físic es converteix en una prioritat el seu poder terapèutic es converteix en una droga tan destructiva com les químiques. “Els experts recomanen que la pràctica esportiva ha de ser sempre racional. És dir que no s’ha de convertir en una obsessió que pugui posar en perill la relació de parella.  Hi ha persones realment obsessionades per l’aspecte físic o la necessitat de fer esport i, quan es converteix en l’únic i interfereix en la vida de parella podem estar davant d’un problema de salut” (Álvaro Bilbao).

Les indústries de la cosmètica, de la moda, del gimnàs, ens manipulen a favor dels seus interessos econòmics i ens programen perquè els nostres cossos s’ajustin al model que a ells els interessa. “Perquè tu ho vals”, la frase que de tan repetir-la es grava en el nostre inconscient, ens impulsa a seguir mecànicament les normes que de manera sublimal se’ns imposen des de fora. Creiem que actuem en llibertat  quan realment actuem condicionats. “L’exercici ha perdut la condició d’activitat agradable i s’ha convertit en una altra manera com les dones manipulen els seus cossos, un altre vehicle per una tortura narcisista. Les dones que aconsegueixen l’ideal de primor que promouen els models moderns, normalment ho aconsegueixen fent exercici de manera frenètica i compulsiva, realitzant severes i restrictives dietes nutritives deficients” (Elayne A. Soltzberg i Joan C. Chrisler).

Per evitar caure en el parany de la publicitat sublimal que ens modela al seu gust sense adonar-nos-en, primer hem de saber bé qui som. Si no ho sabem, llavors som propensos a acceptar els missatges sublimals que ens modelen sense oposar resistència. El text bíblic que afegeixo ens alerta dels perills de deixar-nos manipular pel deliri de la bellesa efímera del cos i ens proposa modelar les nostres ànimes per la bellesa que irradia Déu: “La gràcia és enganyosa, i la bellesa és vana: però la dona que tem el Senyor, serà elogiada” (Proverbis 31:30).

Octavi Pereña i Cortina