CELIBAT

Molta morbositat ha creat la renuncia inesperada de Xavier Novell, bisbe de Solsona. No és el meu propòsit engrossir l’eixam de comentaristes i tertulians que especulen sobre els motius que l’han portat a renunciar a la seu episcopal. El problema de fons és el tema del celibat obligatori dels sacerdots.

Les arrels del celibat sacerdotal van néixer en el segle II a causa de l’agnosticisme, filosofia que considerava pecaminós tot allò que produeix plaer sensual. El Concili d’Elvira celebrat l’any 306 va decretar que els sacerdots que tenien relacions sexuals amb les seves esposes la nit prèvia a la celebració de la missa perdien la feina.

El Concili de Nicè  celebrat l’any 324 va decretar que cap home ja ordenat pogués casar-se.

L’any 590 el papa Gregori el Gran va afirmar que el desig sexual era instrument diabòlic i recomanava que els sacerdots casats abandonessin les seves famílies i es lliuressin en cos i ànima al servei de l’Església.

En l’any 1074 el papa Gregori VII è va afirmar que tot home que desitgés ser ordenat sacerdot hauria de fer vot de castedat.

No va ser fins el segle XVI que el Concili de Trento va decretar el celibat obligatori per als clergues.

En el segle XXI el papa Francesc va afirmar: “El celibat no és un dogma de fe, és una regla de vida que jo aprecio molt i crec que és un do per a l’Església. No sent dogma de fe sempre tenim la porta oberta per a canviar-lo. En aquest moment, no obstant, no ho tenim pensat”.

El principi general de les relacions home-dona és el matrimoni, institució instaurada abans de la Caiguda: “Déu va crear l’home mascle i femella” (Gènesi 1: 27). Veient el Creador que no era bo que el mascle es trobés sol. Malgrat d’estar envoltat d’animals que llavors no eren perillosos, de la seva costella va extreure Eva. Déu va dir: “Per això l’home deixarà el seu pare i la seva mare, i s’unirà a la seva muller, i  seran una sola carn” (Gènesi 2: 24). Ni l’homosexualitat, ni el lesbianisme formen part del pla de Déu perquè no contribueixen a omplir la terra, sotmetre-la i dominar sobre la creació (Gènesi 1: 28). El principi general és el matrimoni, la unió d’un home i d’una dona. L’agnosticisme y sectes filosòfiques semblants  mereixen la reprovació de Déu: “L’Esperit  diu clarament que en els darrers temps alguns apostataran de la fe, fent cas d’esperits enganyadors i de doctrines de dimonis…que prohibeixen casar-se…”            (1 Timoteu 4: 1-5). L’apòstol Pau deixa ben clar que el celibat obligatori dels clergues és d’origen satànic. Per tant la postura el papa Francesc: “En aquest moment, no obstant, no ho tenim pensat” d’abolir el celibat obligatori del clergat és posar.se en contra de la voluntat de Déu i fer costat als “esperits enganyadors i de doctrines de dimonis”

El principi general és la unió d’un home i una dona en matrimoni.  La clerecia cèlibe per obligació, ¿és una opció legal? La resposta a aquesta pregunta hem d’anar a buscar-la en la Bíblia, no en la Tradició extra bíblica ja que la Bíblia és l’autoritat suprema en qüestió dogmes i d’ètica. L’apòstol Pau escrivint al seu deixeble Timoteu donant-li instruccions pel bon funcionament de les esglésies, escriu: “Aquesta paraula és fidel: Si algú desitja  el pasturat, desitja una obra bona. Cal, doncs, que el pastor sigui irreprensible, marit d’una sola muller…no amant dels diners, que governi bé la seva pròpia casa, tenint els fills en submissió amb tota dignitat. Perquè si un no sap governar la pròpia casa, com podrà tenir cura de l’església de Déu?” (1 Timoteu 3: 1-7).

Aquestes instruccions divinament inspirades trameses mitjançant la ploma de l’apòstol Pau trinxen la filosofia del celibat obligatori de la  clerecia, siguin sacerdots, bisbes, arquebisbes o papes. Desmunta l’argument que el celibat sigui “do per a l’Església” com ha dit el papa Francesc. Si els clergues no aprenen a educar en el temor del Senyor a una petita congregació com ho és la família, com es pot pretendre que el celibat obligatori serveixi perquè els sacerdots s’entreguin plenament al servei de la parròquia que és una congregació molt més nombrosa que la familiar? “L’avui no toca” del president ordi Pujol no es pot aplicar al govern de l’Església. Avui, sense dilació, és necessari que el papa Francesc derogui, entre altres, la doctrina del celibat obligatori de la clerecia perquè per no ajustar-se a la voluntat de Déu “es fa cas a esperits enganyadors i a doctrines de dimonis”. No s’edifica l’Església de Crist sinó “la sinagoga de Satanàs” (Apocalipsi 2: 9).

Octavi Pereña i Cortina