CULTURES TÒXIQUES

El títol d’aquest escrit l’he agafat de l’article de Xavier Marcet, escrit de caràcter comercial que tracta del factor humà en el bon o mal funcionament de les empreses. Xavier Marcet es refereix a un estudi realitzat per la Universitat de Nova York que revela que les “cultures tòxiques” tenen deu vegades més pes en la decisió de deixar una empresa que la compensació salarial. L’autor de “Cultures tòxiques” defineix el que són: “Una cultura corporativa tòxica és aquella que no és capaç de posar el respecte a les persones al centre de l’organització. Una cultura tòxica és aquella on alguns hàbits i algunes persones generen conflictes  absurds, actuen de mala fe o distorsionen estúpidament el propòsit de l’organització. La gent tòxica tendeix a complicar-ho tot, són especialistes en atzucacs i a colonitzar les agendes dels altres. Si el mateix líder d’una organització és una persona tòxica, la situació esdevé crítica”.

El problema de les “cultures tòxiques” es pot aplicar també a les institucions sense ànim de lucre: comunitats de propietaris, associacions de pares, espais de gent gran, partits polítics, família…Allí on s’hi trobin més d’una persona, latent apareix la “cultura tòxica”. El remei a la toxicitat de les persones, segons Xavier Marcet, es troba en “aixecar cultures de respecte. El primer és avaluar el nostre propi nivell de toxicitat i millorar els nostres indicadors de respecte”. L’absència de respecte és un factor essencial a l’hora de fabricar situacions tòxiques que són com grans de sorra que es posen en l’engranatge de l’organització empresarial o en la institució sense ànim de lucre. Faig ressaltar que s’ha de millorar els indicadors de respecte. Perquè es pugui fer aquesta millora cal que tots els membres de l’organització passin la proba de la biga a l’ull. Per tendència natural s’acostuma a jutjar sense misericòrdia el comportament aliè. Aquesta actitud és com un bumerang que rebota contra el qui l’empra: “Amb el judici amb que judiqueu, i amb la mesura que mesureu se us mesurarà a vosaltres” (Mateu 7: 1,2). Havent donat Jesús aquest advertiment a les persones que s’havien reunit per escoltar-lo els relata la metàfora de la biga en el propi ulli la mota en l’ull aliè.

Quan algú és considera ser el número u ho fa perquè te la visió distorsionada respecte a la seva condició humana. La biga que té incrustada en l’ull no li deixa veure la realitat de que és. No li eixa veure la seva lletjor i engrandeix la del seu proïsme. Es converteix en difusor de tòxics. Són narcisos que no són conscients de la toxicitat que s’amaga en la seva ànima perquè són negacionistes i no es fan el test del PCR. Per allí on passen desprenen el tòxic que enverina les relacions en les organitzacions.

Unes paraules de Jesús que ens haurien de moure a reflexionar: “La llàntia del cos és l’ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos tindrà llum. Però si el teu ull és dolent, tot el teu cos estarà a les fosques. Si, doncs, la llum que hi ha en tu és foscor, com serà de gran la foscor?” Per naixement   natural tots naixem amb l’ull dolent. A causa d’això som fàbriques de pensaments tòxics que es converteixen en actes tòxics que malmeten les relacions humanes. Hem de tenir l’ull bo perquè el nostre cos estigui inundat de llum. Aquest canvi no es produeix per pròpia voluntat. L’ull dolent avorreix la llum. Una mà externa és la que ha d’agafar el bisturí per extreure la biga incrusta a l’ull per poder recuperar la bona visió. Crist és l’Oftalmòleg que pot fer-ho: “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà en la foscor, sinó que tindrà la llum de la  vida” (Joan 8: 12). Fruit de la fe en Jesús i la col·laboració de l’Esperit Sant fa bo l’ull que permet  que la llum de Crist  expulsi les tenebres que enfosqueixen l’ànima. La toxicitat del nostre cor que genera comportaments danyosos: adulteris, fornicacions, immundícies, lascívies, idolatries, fetilleries, enemistats, plets, gelosies, ires, enfrontaments, dissensions, heretgies, enveges, homicidis…, contamina l’entorn en que ens movem. Aquest producte tòxic que genera l’ull dolent, Jesús i l’Esperit Sant el transformen en amor, goig, pau, paciència, benignitat, bonesa, mansuetud, temprança (Gàlates 5: 18-23).

La fe cristina no és per guardar-la a l’interior dels llocs de culte on la toxicitat hauria de ser baixa. La predicació de la Paraula de Déu serveix perquè regularment es netegi el pols tòxic que s’impregna a l’ull durant els dies feiners. Enfortits per la neteja ocular efectuada els cristians haurien de sortir a la palestra  convertits en ajudants de l’Oftalmòleg diví en la transformació dels ulls dolents en bons i, així contribuir que la toxicitat ambiental disminueixi.

Octavi Pereña i Cortina