PERSONES ASSENYADES

“Tenim un problema com a societat, que és que busquem sempre primer la resposta fàcil: “No em trobo bé, vaig al psicòleg o psiquiatre i pastilla. Som una societat pasrtillera” (Josep Maria Argimon, conseller de salut de la Generalitat).El mateix conseller diu que s’ha de desmedicalitzar bona part d’aquest malestar que la pandèmia ha exacerbat”.

Joan Vergé, president del Consell Assessor de la Generalitat en salut mental i addiccions, explica. “Vivim en una societat en que qualsevol cosa l’hem de resoldre per la via ràpida, però hi ha circumstàncies de la vida inherents al fet de ser vius. Situacions de conflicte, dificultats laborals, professionals, familiars que provoquen certs malestars emocionals, però no s’ha de psicolitzar ni psiquiatritzar el que no és necessari”. Aquesta explicació afecta a la població en general. Però Sanitat ha detectat un increment de consum d’hipnosedants en infants i adolescents. “El tranquil·litzants i somnífers ja són la quarta droga més consumida de les analitzades a l’enquesta sobre l’ús de drogues en el ensenyament en l’ensenyament  secundari a Espanya”, que ha elaborat el Ministeri de Sanitat.

Rafael Penedès, psicòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona, diu: “Un 88% dels adolescents tenen clar que el consum habitual desencadena problemes però, tot i així en prenen, cosa que indica que no és un ús per error o addicció, sinó perquè tenen un objectiu terapèutic, per reduir l’ansietat o els símptomes emocionals”.

Els infants i adolescents no es mouen en un entorn estèril sino en un de contaminat pel pecat del que també en són portadors. L’entorn   familiar, escolar, social, generen situacions d’inestabilitat, incertesa  que no saben com gestionar-ho. La manera aparentment més fàcil és medicar-se, consumint ansiolítics o hipnosedants que els converteix en addictes”. Morta la cuca mort el verí. Això no funciona així. El consum de fàrmacs per eludir el malestar emocional és una forma d’escapisme que no soluciona el problema, És com si s’amagués el problema sota la catifa. Però es troba allí, esperant l’oportunitat de sortir amb més violència.

L’existència en aquest món se la pot comparar a viure en un lloc on pluges torrencials i vents huracanats xoquen contra les cases. Emocionalment ens  assemblem a persones mancades de seny que construïm les nostres cases sobre fonaments de sorra. Plou, venen les riuades, bufen els vents que xoquen contra les cases i es fa gran l’ensorrada. El mateix succeeix a les persones que construeixen les seves cases (persones) sobre fonaments tan febles com la sorra en pretendre fugir de la realitat refugiant-se en  ansiolítics o hipnosedants.

Qui edifica la seva vida sobre la Roca que és Jesús, cau la pluja, venen les inundacions, bufen els vents huracanats que xoquen  contra la seva casa i no s’ensorra perquè estava edificada sobre la Roca.

El rei David és exemple de persona que edifica la seva vida sobre la Roca que és Jesús. Com qualsevol altre mortal experimenta l’impacte de les aigües torrencials i dels vents huracanats. Trobant-se en aquestes situacions, per la fe en la Roca busca en Ell el socors que necessita. Amb aquestes paraules descriu l’experiència alliberadora de confiar en Jesús com el seu Salvador: “Vaig esperar amb confiança en el Senyor, i Ell es va inclinar vers mi i va escoltar el meu crit  d’auxili, i em va treure del pou de la destrucció, i fora del fang llotós, i va posar els meus peus sobre una roca, va afermar els meus passos, i ha posat un càntic nou a la meva boca, una lloança per al nostre Déu” (Salm 40: 1-3). Feliç la persona que posa la seva confiança en el Senyor.

Tots els humans, sense cap excepció, som el blanc de les aigües torrencials i dels vents huracanats, però els qui per la fe tenen a Jesús a prop, l’apòstol Pau els encoratja amb aquestes paraules: “No us desficieu per res, sinó feu conèixer a Déu en tot moment les vostres peticions amb la pregària i la súplica, amb accions de gràcies. I la pau de Déu que sobrepassa tot enteniment, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Crist Jesús” (Filipencs 4: 6, 7). El seny sempre té la seva recompensa.

Octavi Pereña i Cortina