HA RESSUSCITAT!

L’ancestral desig de viure eternament es renova amb les noves tecnologies. L’embalsamament egipci és una de les tècniques de l’antiguitat més coneguda acompanyat de ritus funeraris que feien creure a les persones que eren eternes. Les mòmies segueixen presents aquí, <b>Antonio Diéguez</b>, filòsof de la ciència, en una entrevista a La Contra de La Vanguardia es refereix als <i>transhumanisme</i>: “El transhumanisme és una ideologia ja reflectida en l’art, la ciència o la filosofia amb algunes escoles de pensament, que preconitza la superioritat del sàpiens mitjançant la tecnologia…A més de Google, el MIT i Harvard han creat Calico Labs per derrotar l’envelliment, que consideren és una malaltia incurable només per ara…Mitjançant noves tecnologies farmacèutiques, genètiques, digitals, protèsiques…Una combinació que ens permetria decidir quan de temps volem viure…Els transhumanistes pretenen transcendir els límits de la nostra espècie i creuen que és inevitable que siguem superhumans amb la cibernètica i la biotecnologia. Creuen que els posthumans superaran els sàpiens. I els postsàpiens ja decidiran quant viuen i seran més intel·ligents i superiors”.

Els cristianisme amb el testimoniatge dels qui van veure Jesús ressuscitat ensenya la resurrecció dels morts. En la conversa que Jesús va mantenir amb Marta, germana  de Llàtzer a qui Jesús va ressuscitar després de quatre dies d’haver mort, va sortir a relluir el tema de la resurrecció: “Jesús li diu: El teu germà ressuscitarà. Li diu Marta: Sé que ressuscitarà en la resurrecció del darrer dia. Jesús li va dir: jo sóc la resurrecció i la vida, el qui creu en mi, encara que mori, viurà. I tot el qui viu i creu en mi, viurà. I tot el que viu i creu en mi, no morirà mai. ¿Creus això?” Abans que Jesús digués al cadàver putrefacte de Llàtzer: “Vine a fora!” (Joan 11: 43) Marta fa aquesta declaració de fe: “Sí, Senyor, jo he cregut que tu ets el Crist, el fill de Déu que ha vingut al món” (Joan 11: 23-27).

Malgrat els testimonis que van veure Jesús viu després de tres dies d’haver estat sepultat en la cova, la doctrina de la resurrecció dels morts no gaudeix de bona premsa. Quan els atenesos van conduir l’apòstol Pau a l’Areòpag  perquè els expliques sobre la doctrina que ensenyava, en el moment que van sentir parlar de la resurrecció dels morts, “alguns se’n burlaven i d’altres deien: Sobre això ja t’escoltarem una altra vegada” (Fets 18: 32). No van tenir l’oportunitat de poder tornar a escoltar-lo.

Parlar de la reencarnació no genera polèmica. Sí que ho fa parlar de la resurrecció ja que no és un tema  “políticament correcte”. Alguns davant la doctrina de la resurrecció dels morts en el dia final reaccionen així: “És completament absurd!. No té cap sentit gastar ni un segon del meu temps considerar-ho per la senzilla raó que la resurrecció de Jesús no va ocórrer ni tampoc ocorrerà la dels morts. És impossible. Les lleis científiques demostren que és impossible que el cos d’algú que hagi mort torni a la vida. No tinc res més a dir”. Desconec la identitat de qui ha fet aquesta exposició. El que és impossible per a l’home no ho és per a Déu.

Se li van acostar a Jesús “uns saduceus, els quals diuen que no hi ha resurrecció” (Marc 12: 18). Li van presentar un sofisma per mirar de fer-lo caure en un parany i  així desacreditar-lo. Utilitzant la Llei de Moisès li van dir: “Si un home mort sense deixar descendència la viuda es casi amb el germà del difunt i així donar descendència al seu germà”. Set van ser els germans i tots ells van prendre la vídua per muller. Tolts van morir sense deixar descendència. Li van preguntar: “En la resurrecció, doncs, quan ressuscitin, ¿de quin d’ells serà muller? Perquè els set la van tenir per muller” (v. 23). Limitant-nos al tema que ens importa ara, Jesús els diu: “I concernent al fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en allò de l’esbarzer, com Déu li va parlar dient: Jo sóc el Déu d’Abraham i el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? No és Déu de morts, sinó de vius. Vosaltres, doncs, aneu molt errats” (vv26, 27).

Amb aquestes paraules Jesús aclareix què li passa a l’ànima en el moment que es produeix el decés del cos que l’allotja. L’ànima segueix viva mentre el cos jeu en el sepulcre. La garantia de la resurrecció rau en el et que la mort física no destrueix l’ànima. Momentàniament l’ànima i el cos se separen per tornar a reunir-se el dia de la resurrecció. La pregunta que ens hem de fer és: quin és el destí etern dels ressuscitats? Jesús ens dóna la resposta: “No us admireu d’això, perquè ve l’hora en que tots els qui són en els sepulcres, escoltaran la seva veu” (la de Jesús), “i sortiran els que hauran fet el bé, a la resurrecció de vida, i els que hauran practicat el mal a la resurrecció de condemnació” (Joan 5: 28,29).

Octavi Pereña i Cortina