SALUT MENTAL

“Les mancances de la sanitat disparen un 27% l’ús de psicofàrmacs en 10 anys”. Aquesta declaració ocupa dues línies que omplen l’ample de pàgina d’un diari. La salut mental desborda la capacitat sanitària. La mancança de personal qualificat provoca llargues llistes d’espera. Per poder atendre els pacients s’opta per la via més ràpida i menys eficaç: receptar psicofàrmacs.

El psicoterapeuta James Davies diu: “Entendre que el patiment és una reacció natural a coses negatives i dolentes que ens passen, és una amenaça política, si així ho sent un gran nombre de persones. Si, en canvi, s’afirma que el patiment el crea el mateix individu, distreu les causes, i per tant desvia de promoure canvis en les polítiques”. El psicoterapeuta ens ve a dir que si hi ha massa persones que consideren que l’ansietat, la depressió, la por…provenen de les deficiències social: habitatge, atur, sous de misèria, sanitat deficient…fa trontollar els polítics que perden la confiança dels votants. En canvi, tal com diu  James Davies, si els trastorns psicològics que pateixen tantes persones els fabrica el propi individu es redueix la pressió sobre el polítics a l’hora d’haver de resoldre els problemes de salut mental que creixen exponencialment.

En la paràbola del sembrador que va sortir a sembrar blat, civada o qualsevol altre cereal, Jesús diu que la llavor que cau en diferents tipus de terra simbolitza la Paraula de Déu que cau en diverses  classes de cor. La llavor que en aquest moment ens importa és la que cau en un cor ple d’espines. Jesús explica el significat: “I la que cau entre espines, aquests són els que han escoltat, però quan se’n van, els afanys i les riqueses i els plaers   d’aquesta vida els ofeguen i no arriben a fer fruit” (Lluc 8: 14). Como una paràbola és una història terrenal amb sentit espiritual, el cor que està farcit d’espines és on cau la Paraula de Déu que sembra el predicador, Representa un cor no regenerat per no haver estat netejat per la sang de Jesús que esborra tots els pecats. Les persones que tenen el cor ple d’espines miren horitzontalment. A causa d’aquesta mirada defectuosa només veuen els problemes que es donen en aquest món tacat pel pecat. Són incapaços d’aixecar els ulls ver el cel que és d’on els pots arribar l’ajut que necessiten i així poder exclamar amb el salmista: “Jo sóc pobre i desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Tu ets el meu auxili i el meu alliberador. Déu meu no triguis” (Salm 40: 17). El salmista busca el socors d’allí on sap li pot venir. L’apòstol Pere que amb permís de Jesús caminava sobre les aigües del Mar de Galilea, en apartar la mirada d’Ell i dipositar-la en les aigües encrespades va començar a esfondrar-se. Aterrit va cridar: “Senyor, salva’m!” (Mateu 14: 30). Aquest clam indica que Déu no es desentén de les persones que sofreixen i van a Ell a busca l’ajut necessari.

La resposta que Jesús li dóna a Pere està impregnada de tendresa. Tots els qui van a Ell a buscar auxili reben el mateix tracte. De la mateixa manera que Jesús li va estendre el braç per treure’l de l’aigua ho fa amb tots aquells que reconeixent que s’esfondren en el fangal d’aquest món, clamen: “Senyor, salva’m!”. Jesús, agafant la mà a Pere i a tots els qui clamen a Ell els diu: “Homes de poca fe, per què dubteu”  (v. 31).

El preàmbul del text bucòlic que he transcrit diu: “Ningú no pot servir dos senyors. Perquè o avorrirà l’un i estimarà l’altre, o es dedicarà a l’un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i la riquesa” (Mateu 16: 13). Si el lector dubta de l’existència de Déu desitjaria que el que segueix li faci abandonar el dubte i reconegui com a únic Déu el Pare de nostre Senyor Jesucrist.

Ens desficiem en voler complaure el cos en tot allò que ens demana: “¿No val més la vida que el menjar, i el cos que el  vestit?” (Mateu 6 : 25). No permetem que les opinions alienes ens facin malviure.

La Covid-19, la guerra d’Ucraïna i els diversos contratemps que ens assetgen engendren por. Davant la incertesa que els esdeveniments adversos ens causen, Jesús ens diu: “Mireu els ocells del cel, que no sembren ni seguen ni recullen en graners i el vostre Pare celestial el alimenta, ¿no valeu vosaltres   molt més que ells? (v. 26). “ I pel vestit, per què us desficieu? Observeu els lliris del camp com creixen i no es cansen treballant ni filant…Si Déu vesteix així l’herba del camp que avui existeix i demà  la llancen al forn, ¿no us farà molt més a vosaltres gent de poa fe?” (vv. 28-30). Jesús ens recorda: “Cerqueu primer el regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses” (aliment, feina, salut i tot allò que ens neguiteja), “us seran afegides” (v.33).

Es molt possible que no anem sobrats i que ens veiem obligats a estrènyer el cinturó. Que haguem d’administrar amb molta cura el pressupost. Si confiem en la misericòrdia divina  manifestada en Jesús, la malura mental no serà problema perquè la pau de Déu  que sobrepassa la comprensió humana, res ni ningú ens la podrà prendre. “En pau m’ajec i m’adormo, perquè només tu em fas habitar segur” (Salm 4: 8)

Octavi Pereña i Cortina