XARXES  SOCIALS

El psiquiatre Francisco Alonso Fernàndez resumeix la problemàtica que genera Internet així: “Internet  origina addicció. Produeix una activació de les tendències autodestructives perquè aparta l’individu de la realitat, sobretot amb els joves amb problemes de comunicació, ansietat, fòbies…que poden devorar la mentalitat d’un infant al substituir els seus contactes socials”, per uns amics telemàtics que és molt probable que mai no es coneixeran personalment. L’addicció a les pantalles porta a aïllar-se en un mateix.

L’era digital ens desborda amb l’exigent demanda de la nostra atenció en les moltes pantalles que es consulten amb massa freqüència. En l’afany de voler conèixer-ho tot ens convertim en abelles que van de flor en flor buscant el nèctar amb que fabricaran la dolça mel. La diferència existent amb les abelles és que comportant-nos com elles buscant saviesa en la infinitat d’aplicacions   acabem sense haver aprés res. L’ordinador, el mòbil, la tablet…són eines que ajuden molt a l’hora de buscar informació. Aquests estris han d’estar al nostre servei i no nosaltres al seu. Per no deixar-nos atrapar pel xuclador de les xarxes hem de renunciar a voler saber-ho tot, a consumir tot el que se’ns ofereix sense discerniment. Hem de prendre la decisió de seleccionar allò que volem donar-li la nostra atenció. Feta la decisió hem de començar apagant les pantalles i acontentar-nos amb veure, llegir, escoltar el que volem només quan volem. S’ha de renunciar al consum compulsiu de continguts per limitar-lo només a allò que doni sentit a la vida.

Si ens hem lliurat a les pantalles, cosa que és molt fàcil que passi per la multitud de trampes subtilment camuflades. El bombardeig constant d’estímuls que impacten en la nostra ment i en nom de la llibertat, caiem en el parany adequadament preparat. L’addicció electrònica ens ha atrapat. l’addicció exigeix que li dediquem cada cop més temps per obtenir el mateix grau de satisfacció.

En primer lloc hem de tenir molt clar què és el que volem. La nostra vida ha de tenir un propòsit. Un objectiu a aconseguir. Si no es té una meta ben definida no anirem enlloc. Ens convertim amb abelles fent zàping anant de contingut a contingut sense aconseguir elaborar la mel que és la saviesa. Descartant l’un i l’altre arribem a la conclusió que tot és vanitat. La vida no té sentit. És frustrant descobrir que després de tanta activitat es descobreix que no es va enlloc. Això pot portar a sentiments suïcides.

Les xarxes ens ofereixen molts continguts  i molt variats que no ens enriqueixen. Tot el contrari, ens empobreixen perquè no aporten salut a l’ànima. Ens comportem com les persones anorèxiques que per no engreixar-se vomiten el que mengen.

L’oferta de continguts digitals és molt gran i es presenta de manera molt atractiva per no deixar d’acaparar la nostra atenció. Els dissenyadors de continguts digitals ho ignoren perquè no creuen en el món dels esperits. Només creuen en allò que veuen i poden tocar. En la rebotiga  dels creadors de continguts digitals s’hi amaga Satanàs que ens vol tenir ben atrapats en la seva xarxa i fa tot el possible perquè no desitgem abandonar-la. Per això és tan actiu fomentant la creació de nous continguts. Quan ens cansem d’un anem immediatament a un altre i així successivament fins el dia de la mort. Amb ella ja no hi haurà la possibilitat  de canviar. Am la mor es segella el destí etern.

Faré una comparació amb Jesús. Com el Senyor tenia el poder de fer miracles per ser el Fill de Déu encarnat sempre es veia envoltat de multitud que el seguien arreu. No li donaven temps a la intimitat. “Jesús, doncs, sabent que estaven a punt de venir i endur-se’l a la força per fer-lo rei, es va retirar novament  a la muntanya, Ell sol” (Joan 6: 15). Aquest text ens diu que sovint s’apartava a un lloc solitari per allunyar-se del soroll del món. Què feia en la solitud de la muntanya? Lluc 6: 12 ens ho diu: “Ell va sortir cap a la muntanya a pregar, i va passar la nit pregant a Déu”.

Les multituds seguien a Jesús com si fos la seva ombra. No gaudia d’intimitat. A la nostra generació dia i nit li persegueixen els continguts  digitals. Se`ls troba fins en la sopa. L’única manera que tenia Jesús de desfer-se de la multitud enganxosa era retirar-se a la muntanya per trobar-se a soles amb el Pare. És cert que hi ha veus que recomanen la practica de la meditació per alliberar-se dels tentacles bulliciosos d’aquest món que asfixien. Jesús no ens ensenya a meditar de manera inconcreta amb algú que no se sap qui és ni si realment existeix. Jesús ens invita a anar al Pare i quan ensenya als seus deixebles a pregar  el ensenya a que ho facin dirigint-se al Pare celestial. I amb més concreció quan els diu: “Tot el que demaneu al Pare en el meu Nom” (Joan 14: 13). Jesús ens ensenya a desfer-nos de les tenalles de les xarxes socials que ens esclafen invocant el Pare en el seu Nom. Fent-ho així no s’entra en contacte amb un fantasma  ni amb un mateix, sinó amb el Creador que dóna sentit a la  vida  i la força que necessitem per desenganxar-nos de les urpes de les xarxes socials.

Octavi Pereña i Cortina