ARMES PER LA PAU

“Amb discrepàncies en el sí del Govern. Pedro Sánchez aprova una partida extra de mil milions per a defensa”. ¡Què ingenu és Pedro Sánchez si creu que augmentant el pressupost militar podrà aconseguir acabar amb les guerres, en concret la d’Ucraïna  que fan anar de bòlit Occident. La ingenuïtat també s’ha apoderat de Jordi Armadans, politòleg, periodista i director de FundiPau quan demana “apostar seriosament i sense complexes, per un món segur i en pau”. Al final del seu escrit redacta. “No siguem ingenus: només polítiques de construcció de pau, de creació d’espais de seguretat compartida i comuna, de desenvolupament de justícia global i de defensa dels drets humans, en definitiva, només  prendre’s seriosament la pau i la seguretat ens acosta a un món amb menys injustícia i violències.” Dóna la impressió que el senyor  Armadans és cec. ¿No se n’adona de tot el que ocorre al seu entorn? La política s’assembla a una olla de grills. La justícia, ¿té alguna semblança amb el que és la justícia? Democràcia consolidada com diu que ho és l’espanyola és un fracàs absolut. Com es pot pretendre assolir la pau a Ucraïna si les nacions que aproven multimilionaris pressupostos en defensa es desmaneguen com el edificis ucraïnesos impactats pels míssils russos? Podem resumir els propòsits de pau que  dissenyen els polític amb les paraules del profeta Isaïes: “No hi ha pau, diu el Senyor, per als malvats” (48: 22). Els profetes dels nostres dies són fills d’aquells que el profeta Ezequiel denuncia: “Han esgarriat el meu poble, dient: Pau! Però no hi ha pau” (13:10).

El sacerdot Zacaries, pare de Joan Baptista, el precursor de Jesús” per  anar davant la presència del Senyor per preparar els seus camins, per il·luminar els que estan asseguts en la fosca i en l’ombra de la mort, per encaminar els nostres peus pel camí de la pau” (Lluc 1: 76, 79). La pau no la pot fabricar l’home per més que s’ho proposi, i més, si no abandona els seus desitjos malvats. Jesús deixa ben clar que l’home per si mateix és incapaç d’assolir una pau duradora, quan diu: “La pau us deixo, la meva pau us dono, no pas com el món la dóna” (Joan 14: 27). Jesús es refereix a dues classes de pau: la que dóna el món. Tothom sap prou bé on ens porta  i la que Ell dóna i que per cert ens manca descobrir-la.

Job que passava per un mal tràngol li diu a un dels seus amics que el visitaven amb el propòsit d’encoratjar-lo: “Qui no sap, d’entre tots ells, que la mà del Senyor ha fet això. Que en les seves mans hi ha l’ànima de tots els éssers vivent, i l’esperit de tota carn humana” (Job 12: 9, 10). És el Creador qui controla tot el que passa a la Terra. Deixa fer però té a les seves mans les regnes. Res no s’escapa del seu control: “Ell té la força, i la sòlida saviesa, són seus el qui erra i el qui fa errar. Fa caminar els consellers descalços, i fa necis els jutges. Descenyeix l’autoritat dels reis, i lliga una corda als seus lloms. Fa caminar els ministres descalços, i abat aquells que estan ben establerts. Retira la paraula als experts, i lleva el seny als ancians. Aboca el menyspreu sobre els nobles, i afluixa el cinyell dels poderosos. Descobreix la profunditat de les tenebres, i fa sortir a la llum l’ombra de la mort. Engrandeix les nacions i les destrueix, escampa les nacions i les torna a reunir. Retira el seny als caps del poble de la terra, i els fa vagar per un erm sense camí,  van a les palpentes per la foscor, sense llum, i els fa vagar com un embriac” (Job 12: 16-25).

D’aquesta descripció que fa Job del món en que vivim  ens separen uns tres mil anys. ¿No coincideix amb el nostre temps? Jesús afirma de si mateix. “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà en la fosca, sinó que tindrà la llum de la vida” (Joan 8: 12). Si de veritat volem sortir de la confusió que ens embolcalla a causa que no tenim una meta on posar els ulls, perquè ens comportem com cecs que guien cecs que tots cauen en el clot. La nostra societat necessita amb urgència que Jesús ens obri els ulls com ho va fer amb el cec Bartimeu. Per fer-ho necessitem comportar-nos com l’invident. El minusvàlid estava assegut vora el camí demanant almoina. Adonant-se que Jesús passa vora d’ell comença a cridar: ”Jesús, Fill de David, tingues misericòrdia de mi!” Jesús que oeix el clam d’ajut li diu a l’invàlid: Què vols que et faci? El cec li diu: “Mestre que recuperi la vista”. La bona notícia que rep: “Ves-te`n, la teva fe t’ha salvat” (Marc 10: 46-52). La instrucció per a nosaltres: Si no cridem amb força: Jesús, tingues misericòrdia de nosaltres, el Senyor passarà de llarg i continuarem cecs. Si li fem sentir el nostre clam s’aturarà al nostre costat i ens aplicarà el col·liri que ens tornarà la vista. Al menys individualment, la confusió que ens ofusca  es convertirà en llum que il·luminarà el camí que ens porta a bon port.

Octavi Pereña i Cortina