UN MÓN TRASTOCAT

Com ha estat possible que en els quatre darrers anys s’hagin produït esdeveniments tan destructius? Vivim en una època de progressos científics sense precedents que ens fan creure que som déus. El cientisme ens fa pensar que podem solucionar tots els problemes que se’ns presentin. La realitat és que s’agreugen  i se n’afegeixen   de nous que empitjoren la situació. Referint-se al món trastocat que ens toca viure Manuel Castells en fa aquest diagnòstic: “És l’organització social dels humans el que indueix múltiples processos destructius entrellaçats. No ens enfrontem a una maledicció, sinó a nosaltres mateixos, a la nostra incapacitat de coexistir en pau. Temps de tornar a l’arrel i reconèixer la nostra humanitat comuna i gestionar-la des de l’àmbit públic”.

“No ens enfrontem a una maledicció, sinó a nosaltres mateixos, a la nostra incapacitat de coexistir en pau”. Quan Manuel Castells escriu: “No ens enfrontem a una maledicció” està descartant la solució de caràcter espiritual. L’escriptor entra en contradicció quan culpant-nos  “a nosaltres mateixos, a la nostra incapacitat de coexistir en pau”, desitja  “tornar a l’arrel i reconèixer la nostra humanitat comuna i gestionar-la des de l’àmbit públic”. Des de la Caiguda d’Adam a l’inici de la història, l’home ha estat incapaç de gestionar bé els seus assumptes. A la Caiguda, a més del factor humà s’hi troba la col·laboració de Satanàs que és el culpable de que Déu maleís la Terra. Som corresponsables dels nostres infortunis. Amb la evidència que ens trobem immersos en un món trastocat Manel Castells nega que aquest món que ens toca viure la maledicció de Déu hi tingui res a veure.

Massino Recalcati, escriu: “Si la modernitat ha marcat el moment de la justa emancipació del Jo dels obscurantismes irracionals de la superstició”. Si la raó amb tota la supremacia que se li atorga és incapaç de reparar els mals que fabrica l’homo sapiens sapiens, per què denigrar l’espiritualitat catalogant-la d’obscurantisme irracional?   És cert que hi ha molta falsa espiritualitat com també existeix molta falsa ciència. Malgrat el desprestigi que avui gaudeix la religió se l’ha de tenir en compte si de veritat interessa deixar enrere aquest món trastocat  pel nostre mal cap. Malgrat que Massino Recalcati consideri que la modernitat ha emancipat el Jo dels obscurantisme irracionals, és obligat anar als tres primers capítols de Gènesi que narren els nostres orígens. Sense tenir-los en compte és totalment impossible entendre per què s’ha arribat a aquest món trastocat en que vivim.

Els evolucionistes ensenyen que del menys anem al més. Del primat irracional a l’homo sapiens sapiens. Segons ells encara resta molt camí per avançar. Els tres primers capítols de Gènesi ens ensenyen el contrari: Anem de més a menys. Aquest tres primers capítols que alhora són els de la Bíblia, ens ensenyen que l’home és creació directa de Déu. Que no va necessitar de cap primat a qui infondre-li l’alè de vida que fa racional l’irracional. L’home no té res que veure amb els primats: “No tota carn és la mateixa carn: sinó que una és la carn dels homes, una altra la carn de les bèsties, una altra la dels peixos, i una altra la de les aus.( 1 Corintis 15: 39). La matèria original del cos humà no és d’origen animal, prové del pols de la terra: “I el “Senyor Déu fa formar l’home de la pols, del terreny, i insuflà en les seves narius l’alè de la vida: i l’home va esdevenir una ànima vivent” (Gènesi 2: 7). Però el Senyor Déu no deixa l’home en l’estat ruïnós a que l’havia portat la seva desobediència. Gènesi 3: 15 és la primera profecia que anuncia el Salvador que per l fe en el Nom de Jesús el creient es converteix en una nova creació: “I posaré enemistat entre tu (el diable) i la dona, entre el teu llinatge i el seu llinatge (de la dona). Ell et ferirà al cap i tu el feriràs al taló”, referència clara de la mort de Jesús a la creu per la salvació del poble de Déu.

Margaret Thatcher quan es va iniciar en política volia salvar el món. La realitat li va fer veure que aquest somni era irrealitzable. Quan va caure del cavall va escriure: “En els anys de la meva joventut, quan començava la meva carrera política, amb totes les meves esperances, somnis i ambicions, a mi i a molts dels meus contemporanis ens semblava que, si arribéssim a un període on tinguéssim bones coses, una bona educació, un nivell de vida raonable, llavors tot quedaria resolt, i tindríem un bon futur, i tot seria molt més fàcil. Ara sabem que això no és així. Ens enfrontem als vertaders problemes de la naturalesa humana. Per què ensopeguem amb tants casos de crueltat vers els infants en aquest temps? Per què veiem tants casos de crueltat vers els animals? Per què les persones recorren al terrorisme? Per què la gent cau a les drogues? Aquests són problemes molt més difícils. Per què quan ho tens tot algunes persones recorren a coses tan vils que minen tota la civilització?” La resposta és senzilla: menyspreen els tres primers capítols de Gènesi que parlen dels nostres orígens segons Déu i que per la fe en el Messies anunciat ens transporten a la glòria futura.

Octavi Pereña i Cortina