SOCIETAT ATEMORIDA

¿Es pot enterrar el sofriment? En són molts que ens volen fer creure que en podem prescindir d’ell. En tenim prou amb els anuncis televisius per adonar-nos que ho pretenen. Reunions familiars a l’entorn de la taula. Tot són rialles i abraçades perquè al plat hi tenen el producte X. Vells que salten com si fossin xavals perquè beuen llet a la que se li ha afegit calci. Les farmacèutiques són les úniques que empren el mot dolor en els seus anuncis per vendre medicaments que pretenen fer desaparèixer  els trastorns mentals originats pels inconvenients que provoca el pecat que es poden resumir en una paraula: INJUSTICIA. La publicitat subtilment ven felicitat promocionant viatges meravellosos a llocs paradisíacs sense esmentar que allí on es troba una persona allí apareix el sofriment perquè el porta en la motxilla. Una altra manera de pretendre fer desaparèixer el dolor és amagant-lo sota la catifa: oci nocturn, restaurants, diversions en general…Què hi trobem? Rius de felicitat irreal perquè són incapaces de produir autèntic goig.

La realitat és que la societat, cada dia que passa tolera menys el dolor. Es refugia en la superficialitat i l’hedonisme que les tanques publicitàries en ofereixen com a remei immediat. Ens enganyem. El dolor segueix emmagatzemat  a les golfes esperant sortir esperitat en el moment menys inesperat per fer-nos tot el mal que se li permeti fer-nos.

¿Vol el lector lluitar contra el dolor que en aquest moment l’agullona física i espiritualment? Marck Littleton narra una història quan ens pot portar a la victòria contra la sofrença: “Una missionera a Pakistan ho va passar molt malament quan va perdre la seva filla de sis mesos. Una anciana punjalí la va visitar i li va dir: “Una tragèdia com aquesta s’assembla a una persona que l’han llançat dins d’aigua bullint. Si ets un ou, l’aflicció et farà dur i insensible. Si ets una patata en sortirà tova i mal·leable”. La missionera explica que encara que li pugui semblar estrany a Déu, a vegades li diu: “Oh Senyor, fes-me una patata”. El dolor si no se’l tracta com es mereix al malestar que provoca se li afegeix l’esgotament emocional que agreuja la situació.

Malgrat es pugui consirar una estupidesa barrejar la bona teologia amb el dolor, és essencial fer-ho si es vol suportar bé el sofriment. A diferència de la publicitat que ens ofereix una alegria gens natural,  que no pot convertir-nos en patates toves i mal·leables com ho fa la bona teologia. És una mala teologia la que ensenya que el temps ho cura tot ja que ens mostra que el dolor  emocional és un enemic que se’l pot combatre amb fàrmacs. És una conseqüència del pecat que ha trastocat la bonesa amb que Déu ens va crear. Acompanyat d’una bona teologia el dolor té el propòsit d’acostar-nos a Déu que en Jesús el seu Fill ens atorga el descans que les nostres ànimes necessiten.

No serà fins demà, el dia de la resurrecció, quan Jesús torni en la seva glòria per instaurar el seu regne que posarà fi a la maledicció que el Creador va pronunciar contra la Terra a causa del pecat d’Adam. Mentre no arribi aquest dia  hem de conviure amb el dolor sigui de la naturalesa que sigui. Ens agradi o no. Podem picar de peus en senyal de protesta. Aquesta no és la manera més saludable de fer-ho

Dissentint de la majoria no és el plaer el nostre millor amic. L’amistat més fiable és el dolor que ens obre els ulls i ens fa veure la nostra insignificança alhora que ens apropa a Déu que en Crist ens consola en totes les nostres tribulacions. Els temps dolents que són el cards i les espines que produeix la Terra maleïda per Déu ens ajuden a abandonar la mirada horitzontal, les coses que veuen els ulls, per dirigir-la vers el cel que és d’on ens arriba el socors que necessitem. La felicitat que ens venen les tanques publicitàries enfosqueix la realitat per fer-nos creure que per nosaltres mateixos som capaços de desfer la maledicció que pesa sobre nosaltres.

“El sol endureix el fang per transformar-lo en totxo/Afebleix la cera per modelar-la i donar-li forma/Així també les proves de la vida endureixen alguns/Mentre que altres són purificats com l’or” (Sper).

Una guinda que adorna el pastís: “Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, el Pare de misericòrdies i Déu de tota consolació, que ens consola en la nostra aflicció. a fi que nosaltres puguem consolar els qui es troben en qualsevol aflicció amb el consol amb que nosaltres som consolats per Déu. Perquè així com els sofriments de Crist abunden a favor nostre, així també per Crist abunda la nostra consolació”  (2 Corintis 1. 3-5). El dolor santificat per Crist ens apropa a Déu i, al proïsme sense egoismes.

Octavi Pereña i Cortina