INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I PREDICACIÓ

El sacerdot Benhard Piendl va predicar a la catedral alemanya de Ratisbona. En acabar el sermó el predicador va revelar als feligresos que una part de la homilia havia estat redactada per la intel·ligència artificial (IA). Més tard, en una entrevista en la televisió  pública bavaresa, va contar: “La intel·ligència artificial va explicar aquestes frases de l’Evangeli, que no són senzilles, amb relativa claredat. La intel·ligència artificial no pot substituir el missatge contingut en l’Evangeli, a la relació personal amb Déu i la fe”. El sacerdot va assegurar que no descarta repetir l’operació, ara bé, mai per escriure tota l’homilia. El virus ja és sembrat. Només és qüestió de temps que tots els sermons els escriguin la IA. Allò que per alguns és un temor no costarà massa perquè es deïfiqui la IA.

El mecanicisme no pot suplantar la relació personal del predicador amb el Pare de nostres Senyor Jesucrist sense el qual no es pot predicar degudament l’Evangeli de la salvació de Déu per la fe en Jesús. Si els predicadors cristians juguen amb la IA com ho ha fet el sacerdot Benhard Piendl, donada la condició humana no costarà massa que es traspassi a la IA l’encàrrec de preparar per complet les homilies ja que la preparació exigeix  molt temps i hauran abandonat la col·laboració de l’Esperit Sant a l’hora de  compondre les prèdiques.

Jesús que és el model que han de seguir els sermonaires, els diu: “Apreneu de mi que sóc dòcil i humil de cor” (Mateu 11: 29). Què és el que han d’aprendre de Jesús els sermonadors?  L’hàbit d’aïllar-se per trobar-se amb el Pare en la solitud: “I després d’acomiadar les multituds, va  a la muntanya tot sol a pregar, i en arribar el vespre, era allà sol” (Mateu 14: 23). Escenes com aquesta es repetien en els evangelis. “i Ell es retirava als llocs deserts i pregava” (Lluc 5: 16). Aïllant-se del soroll mundà el predicador aprèn la docilitat i la humilitat, característiques de Jesús i que ha de manifestar. L’ennegriment no funciona perquè és la manera de ser el pecador. En l’aïllament el sermonaire implora el favor del Senyor  perquè li doni la saviesa necessària per nodrir els oients amb la Paraula de Déu.

Un pare desesperat s’agenolla davant Jesús i li diu: “Senyor tingues misericòrdia del meu fill que és llunàtic i sofreix terriblement. Perquè sovint cau al foc i sovint a l’aigua. I l’he portat als teus deixebles i no l’han pogut guarir…Porteu-me’l. I jesús el va reprendre i el dimoni va sortir d’ell, i el noi va restar guarit des d’aquell moment” (Mateu 17: 15-18). Més tard els seus deixebles en privat li van preguntar: “Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar? I els va dir: Aquesta mena no es pot fer sortir sinó amb pregària i dejuni” (Marc 9: 28, 29).

La predicació no és un concurs entre parròquies o seus catedralícies per premiar l’orador més eloqüent i que vesteixi amb més floritures les prèdiques. Els feligresos que assisteixen als oficis divins no ho fan per gratificar la seva sensualitat i aplaudir els predicadors. Són persones espiritualment malaltes que necessiten guarir les dolències de l’ànima.

Jesús abans d’ascendir als cels va lliurar una ordre molt concreta als seus seguidors. “Aneu, doncs, i instruïu tots els pobles, batejant-los en el Nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar tot el que us he manat” (Mateu 28: 19, 20). Ser herald de Jesús no és una tasca insignificant. Qui l’assumeix es carrega  amb una gran responsabilitat que no es pot descarregar en l’instrument sense ànima que és la IA. Jesús envia els seus a camp enemic que és aquest món que està controlat per Satanàs que és “el príncep d’aquest món que serà llençat fora” (Joan 12: 31). Jesús amb la seva mort i resurrecció li ha pres a Satanàs la autoritat que se li va donar. Per les raons que només coneix Déu el Pare, se li permet amb limitacions fer el mal fins el dia final  que serà llençat definitivament a l’infern. Mentre aquest dia no arribi la nostra lluita contra el mal no és contra persones “sinó contra principats, contra potestats, contra les potències còsmiques de la tenebra d’aquest segle contra els esperits de la maldat en els àmbits celestials” (Efesis 6: 12).

La predicació de l’Evangeli, Jesús que és el Cap de l’Església, no l’encarrega a persones indolents que senes haver estat cridades a fer-ho usurpen l’encàrrec. Els qui realment són cridats saben el dur que és enfrontar-se a un enemic que malgrat ha estat vençut, encara té molta força. Per tant s’equipen per exercir l’encàrrec amb la pregària i el dejuni. Penso que a la tasca de predicar l’Evangeli li va com l’anell al dit el que diu el periodista Màrius Carol: “El millor consell per ser un bon comentarista encara és de José María Pemán: Creure en una o dues coses fonamentals i burlar-se de totes les altres”. El predicador de l’Evangeli s’ha de desprendre de totes les bajanades que se li han afegit a la Paraula de Déu al llarg dels segles i centrar-se en l’autoritat de la Bíblia i amb la inspiració de l’Esperit Sant preparar les homilies. De cap de les maneres es pot delegar a les mans profanes de la IA la tasca de preparar-les.

Octavi Pereña i Cortina