CRIDA A SOMETENT

Crida a sometent. Ressò de tambors. Alguns països europeus tornen a implantar el servei militar obligatori. Des de que Adan va pecar el cor humà s’ha vist infectat d’odi. Caín i Abel, els dos primers fills d’Adam i Eva ja van ser protagonistes d’una guerra fratricida. Caín va matar Abel. A mesura que la població es multiplica apareixen “els poderosos, els homes de fama de l’antiguitat” (Gènesi 6: 4). Ja des de l’albada  de la humanitat quan Déu des del cel contempla la Terra  “veu que la maldat de l’home és molt gran a la Terra i que tot el propòsit dels pensaments del seu cor nomé és el mal tot el dia” (v.5). Es formen petites tribus que en ajuntar-se es converteixen en regnes que els “poderosos homes de fama” es fan amb el poder convertint-se en reis. Les guerres es fan més cruels. Les armes més devastadores. Així ha estat  al llarg de tota la Historia.

Si no vaig equivocat Egipte ha estat el primer gran regne que sorgeix. A Egipte, a causa d’una fam canina uns pocs hebreus se n’hi van anar a viure. A causa d’un canvi de dinastia faraònica, els hebreus que ja s’havien convertit en un poble nombrós per motius polítics se’l hi va imposar una dura servitud. Després de les Deu Plagues el Faraó va deixar sortir els hebreus del regne.  No li costa gens tornar a penedir-se. Reuneix l’exèrcit i surt a perseguir els fugitius que troben que el Mar Roig els barra el pas. Tenen por. No en tingueu els diu el Senyor. Dirigint-se a Moisès li diu: Estira el braç amb el teu bastó  assenyalant el mar que s’obrirà en dos. Els perseguits respiren. El mar deixa obert un camí. S’endinsen per la nova via. Els egipcis  no deixen d’empaitar-los. Els murs d’aigua que s’havien format es desplomen enterrant el poderós exèrcit egipci. Els salvats en posar el peu en terra ferma entonen un lloança a Déu el seu Salvador. Entre altres coses el càntic diu això: “El Senyor regna per sempre i eternament” (Èxode 15: 18).

Avui Europa es troba en una situació molt delicada a causa de la guerra ucraïnesa. Europa s’ha convertit en una olla a pressió que pot esclatar en qualsevol moment. Si els governants es deixen portar per l’odi és molt possible que un d’ells  induït per un nacionalisme forassenyat premi el botó roig……Pat Cox, expresident del Parlament europeu diu en una entrevista: “S’ha acabat el dividend de la pau. Hem d’invertir en armes”. Parodiant la dita hippy: “Fes l’amor i no la guerra”, busca l’amor de Déu i el resultat serà l’amor que busca el bé d’altri. Com és una utopia aconseguir que tota la població es deixi guiar per l’amor de Déu ens hem de conscienciar  que una guerra d’abast inconcebible pugui esclatar en qualsevol moment.

Nabucodonosor rei de Babilònia en un somni va veure una estàtua molt gran i d’aspecte terrible: “El cap d’aquesta estàtua era d’or pur, el seu pit i els seus braços de plata, el seu ventre i les seves cuixes de bronze, les seves cames de ferro, els seus peus part d’ells de ferro i part d’ells d’argila” (Daniel 2: 32, 33). El monarca se la va estar mirant “fins que una pedra va ser tallada sense mans i va colpir l’estàtua. Els bocins es van convertir com el boll de l’era a l’estiu i el vent se’ls va emportar…i la pedra que va colpir l’estàtua va esdevenir una gran muntanya que va omplir tota la terra” (vv. 34, 35).

Començant pel cap d’or que representa el rei Nabucodonosor, les diferents parts del cos representen imperis que neixen i desapareixen l’un darrere l’altre. La pedra que va fer pols l’estàtua i que es va convertir en una gran muntanya que va omplir tota la Terra: “En els dies d’aquests reis, el Déu dels cels aixecarà un regne que mai no serà destruït, i aquest regne no serà deixat a un altre poble: esmicolarà i consumirà tots aquests regnes, i subsistirà per sempre” (v. 44).

Des de l’albada de la Història fins el final del temps hem estat i seguirem estant colpits per les guerres perquè les nacions mai “no han conegut el camí de la pau” (Romans 3: 17). “¡Oh” (Europa, aquí s’hi pot posar el nom de la nació que es vulgui), “si atenguessis els meus manaments! La teva pau seria com un riu, i la teva justícia com les ones del mar!” (Isaïes 48: 18).

Mentre no arribi la fi del temps amb la implantació del regne de Déu etern que se’ns ha fet conèixer en el somni que va tenir Nabucodonosor, la majoria de les persones continuaran donant l’esquena  a Déu.  Pensant en vanitats fugisseres. Es casaran i es donaran en casament, bevent i menjant fins que arribi l’inesperat End. Les conseqüències de la incredulitat són el consum exponencial de fàrmacs que no serveixen per portar la pau a la consciència perquè se la busca per camins equivocats.

Octavi Pereña Cortina