CRISI EDUCATIVA
Ens trobem immersos en una profunda crisi
educativa. Potser la punta de l’iceberg del fracàs escolar va ser la declaració
pública de fallida. Que es declari que el sistema públic d’educació ha
fracassat és la via més fàcil. El cor
del fracàs escolar no ho és el sistema públic d’educació. És la llar. La
responsabilitat de l’escola pública és ensenyar a llegir, escriure i d’altres
ensenyances bàsiques que es van
incrementat així que els nens van
passant d’un grau inferior a un de superior fins arribar fins la universitat.
És en la llar on els nens han d’aprendre a ser cívics i educats. A ser
respectuosos amb les diferències individuals. És la llar que ha de ser
denunciada pel fracàs escolar.
Per què molts pares no es comporten com educadors
exemplars? El problema no rau en que no disposen d’un diploma que certifiqui
que hagin fet un taller de formació parental. Aquests tallers, si és que
existeixen, poden ajudar una mica, però no són del tot fiables perquè no
converteixen en pares responsables els
que els fan perquè no inculquen l’esperit de la genuïna paternitat.
Què passa amb els pares que no saben com
educar els fills? Han de fer un retrocés en la Història fins arribar a l’Edèn
que és on es troba el secret de la paternitat responsable. Abans de la Caiguda
en pecat Adam i Eva eren arbres bons i, com diu Jesús “no hi ha cap arbre bo
que faci fruits dolents”. Amb la desobediència d’Adam tan aquest com Eva
es van convertir de sobte en arbres
dolents. Com afirma Jesús “cap arbre dolent fa fruits dons”. Jesús segueix
informant: “Cada arbre es coneix pel seu fruit: car dels esbarzers no es cullen
figues, ni de la bardissa es veremen raïms. l’home bo, del bon tresor del seu
cor treu allò que és bo, i l’home dolent, del mal tresor del seu cor treu allò
que és dolent, perquè de l’abundància del cor parla la seva boca” (Lluc 6:
43-45).
Per naixement natural tots naixem sent arbres
dolents. És lògic, doncs, que donem fruits dolents. Poden semblar bons. Quan
els obrim hi descobrim putrefacció. No volem reconèixer la nostra condició
d’arbres dolents i ens esforcem en donar fruits que aparentment són bons. Ni dels esbarzers ni de les bardisses
es port esperar que donin figues i raïms. La condició d’arbres dolents ho impedeix. Quina és la solució? La solució
és que l’arbre dolent se’l converteixi en bo. És necessari n nou naixement. ¿És
possible aquesta mudança? Sí és possible. El nou naixement no té res a veure
amb un canvi d’ideologia. L’ateu pot abandonar el seu ateisme en fer-se catòlic
o protestant. Això és quelcom semblant al gos que se li canvia el llaç, segueix
sent el mateix gos. La condició espiritual segueix sent la mateixa: persona
morta en els seus delictes i pecats. S’ha produït un canvi d’imatge però la
condició espiritual segueix sent la mateixa.
El nou naixement al que es refereix Jesús quan
parla amb Nicodem, un savi jueu, no ho entén. Li diu a Jesús: “Com pot un home
nàixer quan és vell? ¿Pot potser entrar
per segona vegada al ventre de la seva mare i nàixer?” (Joan 3: 4). Jesús li fa veure
l’equivocat que està: “No t’estranyis que t’hagi dit: Us cal nàixer de nou. El
vent bufa on vol i sents la seva remor,
però no saps d’on ve ni a on va. Així és tot aquell que és nascut de l’Esperit”
(v.8). El savi d’Israel no acaba d’entre el que diu Jesús: “Com pot ser això?”
(v. 9). Per aclarir-li l’enteniment Jesús el transporta al pelegrinatge de
l’antic Israel pel desert amb destinació a la Terra Promesa. Moltes vegades el
poble va protestar contra Déu i contra Moisès. En una d’aquestes situacions
contestatàries es queixen: ” Per què per què ens has fet pujar d’Egipte per
morir en el desert? Perquè no hi ha pa i no hi ha aigua i la nostra ànima està
avorrida d’aquest pa miserable”(Nombres 21: 5).
“I el Senyor va enviar serps ardents entre el poble, i van mossegar el
poble i molta gent d’Israel va morir (v. 6). Sempre que els israelites es veien
perduts i es penedien malgrat ho fessin de cara a la galeria, Déu els perdonava
i els beneïa: “I el Senyor va dir a Moisès: Fes-te una serp de bronze i posa-la
a la punta d’un pal i s’esdevindrà que tot aquell que sigui mossegat i la miri,
viurà” (v.8).
El dirigent d’Israel que de nit va anar a
visitar Jesús ben segur que coneixia aquest punt de la història del seu poble,
però desconeixia l’abast espiritual que tenia la serpent de bronze. Jesús amb
la seva paciència infinita li diu: “I així com Moisès va alçar la serp en el
desert, així cal que sigui alçat el Fill
de l’Home, perquè tot aquell que en Ell creu, no es perdi, sinó que tingui vida
eterna ” (Joan 3: 14, 15). Una referència clara de la seva propera mort a la
creu. Creure en Jesús crucificat per salvar el poble de Déu dels seus
pecats és la passa prèvia que s’ha de
donar (v. 17). És necessari esmentar aquesta doctrina de la que se’n parla poc:
Jesús per l’Esperit Sant fa morada en el creient: “¿No sabeu que sou santuari
de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?” (1 Corintis 3: 16). Els
pares que per la fe en Jesús s’han convertit en temples de l’Esperit Sant
transformen la llar en un rebedor del cel on es respira, gràcies a haver-se
convertit en arbres bons que fomenten
l’ambient adequat per instruir els fills en el camí de la justícia que
els pot transformar en ciutadans que en lloc de ser problema contribueixen a
ser solució dels problemes socials.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada