ES BUSQUEN LÍDERS

Reprodueixo el títol que Albert Gimeno li dóna al seu escrit que comença així: ”Un dels grans problemes que tenim a Catalunya –jo hi afegeixo: Espanya, Europa i el món sencer- és el del lideratge. Falten líders de debò de les modalitats que a vostès se’ls ocorrin: polítics, empresaris, el món dels esports, en la societat en general”. Si els líders   que avui exerceixen lideratge, com és que són tan incompetents? Molts d’ells han passat pels més prestigiosos centres de formació. Com és que no han aprés a liderar amb eficàcia? La causa es troba en que aquests centres d’ensenyament superior només ensenyen com s’han de fer les coses, però no ensenyen als alumnes a ser persones de moral contrastada. Parodiant la frase que se li atribueix al filòsof grec Diògenes  li va dir a Alexandre el Gran quan li va preguntar quan anava pel carrer amb un llum d’oli encès quan lluïa un sol esplèndid. El savi li va respondre: “Busco un home”. Abans de buscar bons líders el que s’ha de fer és buscar persones de moral irreductible. Si aquestes persones no existeixen, els polítics són el que són: persones que desprestigien la política.

¿Existeix alguna escola que ensenyi als alumnes a ser persones de moral a prova de bomba? Sí que existeix. Potser el lector pensarà que em refereixo a un centre tutelat per religiosos. En part té raó perquè pot impartir principis morals. La vertadera escola, el Mestre de la qual és el mateix Déu, és el carrer. El requisit imprescindible per matricular-se en aquesta escola tan peculiar no consisteix en que l’interessat presenti un certificat de baptisme. El que l’acredita per poder ser alumne d’aquesta escola és que l’Esperit Sant l’hagi segellat com fill de Déu. Tan aviat com l’Esperit Sant segella una persona com sent fill o filla de Déu comença l’aprenentatge que porta a que algunes persones arribin a ser líders polítics de moral contrastada.

Josep, fill de Jacob, és el model bíblic que ens ensenya com funciona l’escola de Déu per la formació de persones íntegres. Anem a Josep i seguirem el seu procés formatiu. Als 17 anys comença la seva història pública. Té dos somnis que signifiquen que tan els seus pares com el seus germans s’inclinaran davant d’ell en senyal de submissió. L’adolescent mogut per l’orgull fa públic els seus somnis. Els comparteix amb els implicats i fa que els seus germans l’odiïn. Als 17 anys Josep és un “nen en la fe” que encara no s’havia rentat de l’orgull que el feia creure que era superior als seus pares i germans.

Als seus germans se’ls presenta l’oportunitat de desfer-se d’ell quan un dia el pare de Josep envia el seu fill a veure com estan els seus germans que pasturen el bestiar. En veure que s’acosta tramen el maquiavèl·lic pla de vendre’l com esclau a uns mercader ismaelites que es dirigien a Egipte. Per no despertar sospites taquen la túnica de Josep amb la sang d’una ovella sacrificada, fent creure al seu pare que una fera salvatge havia esquarterat el seu fill.

Els mercaders arriben a Egipte i venen Josep a Potifar un funcionari del Faraó. En el dolor “el Senyor estava amb Josep” (Gènesi 32: 2). La dona de Potifar es fixa amb Josep i intenta seduir-lo. Josep la rebutja i la dona sentint-se menyspreada acusa al seu marit que l’esclau ha intentat violar-la. Josep se’n va anar directament a la presó. “Però el Senyor era en ell” (v. 41).

Dos funcionaris del Faraó són engarjolats. Ambdós somnien quelcom que els pertorba. Al matí Josep els veu capficats i els pregunta la causa del seu neguit. Li conten els somnis. Josep els interpreta i es compleixen les prediccions. Al coper se li perdona la vida i se’l restitueix a les seves funcions a la casa del Faraó. Se n’oblida de Josep.

Transcorren dos anys i el Faraó té dos somnis que el pertorben. Consulta amb els mags que no saben interpretar-los. Llavors és quan el coper se’n recorda de Josep i li explica al Faraó la seva experiència tinguda a la presó. A corre-cuita treuen Josep de la presó i el porten a la presència de Faraó que li explica els somnis que signifiquen que vindran set anys d’una gran abundor seguis de set de fam canina. El Faraó veu en això un greu problema d’Estat. “I el Faraó va dir als seus servents: ¿Trobarem un home com aquest, en qui hi hagi l’esperit de Déu? I el Faraó va dir a Josep: Com que Déu t’ha fet saber tot això no hi ha ningú tan assenyat i savi com tu, tu estaràs sobre la meva casa, i tot el meu poble obeirà la teva boca, només en el tron jo seré més gran que tu” (Gènesi 41: 38-40). Per la gràcia de Déu Josep des de la garjola es converteix en visir d’Egipte.

Les desgràcies per les que passa Josep els incrèduls les consideraran coses de l’atzar. No ho és perquè tot està subjecte al control sobirà de Déu. El salmista interpreta les calamitats per les que va passar Josep així: “I (Déu) va cridar la fam  sobre la terra, va trencar el proveïment de pa, va enviar un home davant d’ells: Josep que va ser venut com esclau, van afligir els seus peus amb grillons, en el ferro  va entrar la seva ànima, fins que es va complir la seva predicció: La paraula del Senyor el va REFINAR” (Salm 105: 16-19).

Màrius Carol davant la proliferació del llibre digital, escriu: “La tecnologia ha canviat profundament la nostra manera de llegir i de pensar, però ens queda el llibre perquè arrelin uns valors que són el suport de la democràcia”. Només hi ha un llibre que pot aconseguir aquest propòsit: la Bíblia que ens pot convertir en persones noves que estimen la justícia que enalteix la nació.

Octavi Pereña Cortina