MES DE MARIA

La verge Maria és una de les peces clau en el projecte de Déu dissenyat abans de la creació del món per salvar el seu poble dels seus pecats. A Gènesi s’esmenta “la llavor de la dona”, referint-se a una sola que serà qui xafi el cap de la serpent. La llavor es refereix a Jesús crucificat i ressuscitat que esclafarà per sempre el poder del Maligne. (Gènesi 3: 15). El profeta Isaïes especifica qui serà la “llavor de la dona”: “Heus aquí, la verge concebrà i infantarà un fill i s’anomenarà el seu nom Emmanuel” –que significa “Déu amb nosaltres-(Isaïes 7: 14). Sabem que Emmanuel  serà descendent del rei David i la dona que ha d’engendrar la llavor profetitzada, l’àngel Gabriel la redueix a una sola “al presentar-se davant d’una verge desposada amb un baró que s’anomenava Josep de la casa de David” (Lluc 1: 27).  Entrant l’àngel on ella estava, li va dir: “Et saludo, molt afavorida, el Senyor és amb tu. Beneïda ets tu entre les dones!” (v. 28). L’àngel li anuncia a Maria: Heus aquí concebràs en el teu si i tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús. Ell serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron  de David el seu pare. I regnarà eternament sobre la casa de Jacob, i el seu regne no tindrà fi” (Lluc 1: 31, 33).

 Maria accepta l’encàrrec que Déu li fa arribar mitjançant l’àngel Gabriel: “Llavors Maria va dir: Heus aquí la serventa del Senyor, es faci conforme la teva voluntat” (v. 38).

La descripció que l’evangelista Lluc fa de Maria no dóna peu a l’extravagant interpretació que l’Església catòlica fa. Joan Omella arquebisbe de Barcelona en el seu escrit “Santa Maria, testimoni de fe” fa un elogi desmesurat de Maria  que no encaixa amb allò que el text diu d’ella. Si el purpurat es limités a reflectir allò que el text sagrat, inspirat per l’Esperit Sant, no escriuria les bajanades que inclou en l’escrit. Es deixa guiar per la Tradició que no és paraula de Déu sinó dels homes.

La salutació que l’àngel li fa a Maria “Et saludo molt afavorida, el Senyor és amb tu. Beneïda ets tu entre les dones” (v. 28), no l’autoritzen a elogiar-la de la manera com ho fa i més quan la mateixa Maria diu d’ella mateixa: “La meva ànima exalta la grandesa del Senyor, i el meu esperit s’alegra en Déu el meu Salvador. Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Heus aquí, des d’ara em diran feliç totes les generacions, perquè el Poderós ha fet en mi grans coses, i el seu Nom és sant” (vv. 46-49).

Malgrat que la versió catòlica de la Bíblia digui “plena de gràcia”, el context immediat no li permet interpretar-lo com si la verge “estigués exempta de tot pecat”, ni “assumpta  al cel en cos i ànima al final de la seva vida aquí en la terra”. Ni quan Jesús penjat a la creu, dirigint-e a la seva mare li digués. “dona, aquí tens el teu fill” i dirigint-se a l’apòstol Joan li digués: “Heus aquí la teva mare” (Joan 19: 26, 27). D’aquest diàleg no se’n pot treure la conclusió que Maria és la mare espiritual de tots els creients. A mesura que el pendent es fa més inclinat, els disbarats es fan més visibles. L’arquebisbe escriu: “Per això és necessari que dirigim la nostra mirada, i la nostra plegaria a Maria. demanant-li que ens acompanyi en el nostre “pelegrinatge per la vida camí vers el cel” amb la fe ferma i serena, enmig de les dificultats”.

El purpurat troba, m’imagino amb l’ajut d’un llum d’oli, en el seu pelegrinatge vers el cel troba una perla valuosa, quan escriu: “Els cristians, de manera especial són destinats a conèixer  i estimar Maria, com la primera i més gran deixebla de Jesús, i la principal intercessora davant Déu”. Jesús diu, no Maria: “Veniu a  mi tots els que esteu cansats i afeixugats, i jo us faré descansar. Preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostre ànimes. Perquè el meu jou é suau, i la meva càrrega lleugera” (Mateu 11: 28-30). Jesús va dir, no Maria. “Jo sóc el camí i la veritat i la vida: Ningú no ve al Pare  si no és per mi” (Joan 14: 6). La dita: “A Jesús per Maria” és una heretgia.

L’apòstol Pere, que per als catòlics va ser el primer papa, els seus seguidors que s’asseuen en la seva cadira no tenen en compte l’ensenyança que el deixeble de Jesús va compartir quan els sacerdots li volien prohibir que es dirigia al poble en el Nom de Jesús. Heus ací l’ensenyança magistral que l’apòstol va impartir davant del Sanedrí; “Ell és la pedra rebutjada per vosaltres els constructors, que ha esdevingut cap de l’angle. I en ningú altre  no hi ha la salvació: Perquè no hi ha cap altre Nom sota el cel donat als homes en que haguem de ser salvats” (Fets 4: 11-12).

Octavi Pereña Cortina