CATÀSTROFES SOBTADES
La Dana valenciana ha provocat nombrosos danys
materials i abundància de morts., i consternació entre familiars i amics dels
desaparegut en ignorar el seu parador. Jesús es refereix a dos fets
catastròfics que sobrepassen amb escreix als que La Dana ha produït en el País
Valencià. Un és el Diluvi Universal. Com el nom indica, un cataclisme que fa
afectar tota la Terra. L’altre és la destrucció de Sodoma i Gomorra. En ambdós
casos, abans que es produís el col·lapse, les persones “menjaven, bevien, es
casaven i es donaven en casament, compraven, venien, plantaven, construïen”
(Lluc 17: 27, 28). Ningú sospitava les catàstrofes que els havien de caure al
damunt de manera sobtada.
Jesús també es refereix a dos fets luctuosos
que no són de la magnitud dels esmentats que també es van produir en un obrir i
cloure els ulls, sobtadament. L’un es refereix al “cas dels galileus, la sang
dels quals Pilat havia barrejat amb els sacrificis”. Jesús va dir als seus
oients: “¿Penseu que aquests galileus van ser més pecadors que tots els altres
galileus perquè van patir aquestes coses?” (Lluc 13: 1,2). L’altre cas es
refereix “a aquells divuit sobre els quals va caure la torre de Siloé, i els va matar. ¿Penseu que eren
més culpables que tots els altres homes que vivien a Jerusalem?” (v. 4). En ambdós casos Jesús acaba amb
el mateix afegitó: “Si no us penediu, tots us perdreu igual” (vv. 3, 5).
“No, us dic. Però si no us penediu, tots
us perdreu igual” (vv. 3, 5).
A vegades creiem que la mort és una cosa que
els passa als altres sense pensar que un dia trucarà a la nostra porta. Els
mitjans s’encarreguen una i altra vegada
de recordar-nos la tragèdia de La Dana valenciana. Mirant-la des de lluny no
ens treu ni el son ni la gana. És una noticia més de les que els mitjans
difonen. Escoltar una i una altra vegada noticies violentes, ens han
immunitzat. Les paraules de Jesús haurien de sacsejar les nostres
consciències perquè la mort més aviat o
més tard ens arribarà i llavors ens haurem d’enfrontar a la realitat de
l’eternitat: “No, us dic. Però si no us
penediu, tots us perdreu igual”. Què significa en quest text, perdre? En la
Bíblia hi trobem dos significats: Mort espiritual que es produeix en el mateix
instant que l’òvul és fecundat pel semen. El resultat és la insensibilitat
total a la vertadera espiritualitat L’altre és la mort del cos que es produirà
en un moment o altre de la nostra història . Quan Jesús diu al seu auditori:
“No, us dic. Però si no us penediu, tots
us perdreu igual” ens recorda que hem heretat el pecat d’Adam del qual som
corresponsables i del que ens hem de penedir: “Per quan tots han pecat, i estan
destituïts de la gloria de Déu” (Romans 3: 23).
Si no ens penedim, el picar de peus en senyal
de protesta no impedirà que arribat el dia que hàgim de comparèixer davant el
tribunal de Crist, el Jutge suprem dicti la sentència de condemna eterna. No la
aniquilació, com alguns defensen per escapolir-se del judici diví. Amb la mort
no ens convertim amb pols còsmic impersonal. L’apòstol Pau amb molta brevetat
descriu l’existència eterna després de
la mort del cos dels cadàvers espirituals: “Amb flama de foc, per donar el
càstig als qui no coneixen Déu i els qui no obeeixen l’Evangeli de nostre Senyor
Jesucrist, els quals seran castigats amb l’eterna ruïna, fora de la presència
del Senyor, i de la gloria del seu poder” (1 Tessalonicencs 1: 8,
9).
Sigui per un decés sobtat o sigui per una
malaltia de llarga durada, pel sol fet de ser pecadors, tots morirem. El lector
que llegeix aquest escrit té l’oportunitat, si encara no ho ha fet escollir on vol passar l’eternitat.
Quan exhali el darrer alè segellarà el seu destí per sempre. Ja no tindrà una
segona oportunitat de penedir-se i escapolir-se de la condemna eterna.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada