PER QUÈ FRACASSEN ELS POLÍTICS?

Fernando Ónega acaba el seu escrit “Una petita proposta”, així: ”Em limito a fer una modestíssima proposta: Seria molt demanar de l’Executiu de qui depèn la solvència de les decisions oficials que es sotmetin a una prova d’idoneïtat? No es farà perquè no interessa als compromisos  d’aquesta màquina de col·locació que són els partits. Però  no tinc cap dubte: si es fes, es tornaria la confiança a la societat” El mateix Ónega escriu: “La guerra entre partits que diu molt de la seva ànsia de poder i molt poca de la voluntat desinteressada de servir. I qui parla de la frivolitat del  nomenament dels càrrecs públics”. La Dana valenciana s’ha encarregat de posar al descobert la incompetència de càrrecs públics.

Per què fracassen  els polítics escollits democràticament?

Els israelites van anar al profeta Samuel a demanar-li que volien un rei com tenien les nacions veïnes. La proposta va molestar el profeta. Déu li va dir al seu disgustat servent: “No t’han rebutjat a tu, sinó a mi m’han rebutjat, perquè no regni sobre ells” (1 Samuel 8: 7). El Senyor ordena a Samuel que ungeixi com a rei Saúl, “un jove ben plantat, i no hi havia cap home entre els fils d’Israel més ben plantat que ell i d’espatlla en amunt era més alt que qualsevol del poble” 1 Samuel 9: 2).

En un principi semblava que el monarca escollit democràticament complia les expectatives que s’esperaven d’ell. Ai! “L’Esperit del Senyor es va apartar d’ell”         (1 Samuel: 16: 14). El Senyor Jesús explica la paràbola de l’esperit immund que torna a casa. l’esperit immund pel que sigui surt de l’home. Passat un temps decideix tornar a la casa que havia abandonat i la troba desocupada, endreçada i adornada. surt a busca set esperits pitjors que ell i entren a prendre’n possessió. El darrer estat d’aquell home es fa pitjor que el primer (Mateu 12: 43-45). Això és el que li va passar a Saúl “L’Esperit del Senyor es va apartar de Saúl, i el turmentava i un esperit de mal de part del Senyor el turmentava” (1 Samuel 16: 14).  Per haver-se apartat del Senyor Samuel amonesta a Saúl: “Avui el Senyor ha esquinçat de tu el regne d’Israel, i l’ha donat a un altre que és millor que tu” (I Samuel 15: 28). Per haver perdut el favor del Senyor Saúl va d’error a error. No té conseller en qui pugui aconsellar-se. S’apropa un enfrontament amb els filisteus. En la seva desesperació diu als seus servents: ”Busqueu-me  una dona amb poders nigromàntics i aniré a consultar-la” (I Samuel 28: 7). Dit i fet consulta la nigromàntica  i se’n torna a reunir amb les seves tropes. L’aniquilació de l’exèrcit d’Israel va ser total. I Saúl es va suïcidar deixant-se caure sobre la seva espasa. L’epitafi és revelador; “I Saúl va morir per la seva infidelitat que va cometre contra el Senyor referent a la paraula del Senyor que no havia guardat, i també per preguntar una nigromàntica per consultar-la. No va consultar el Senyor, per això el va matar, i va transferir el regne d’Israel a David, fill de Jessè” (2 Cròniques 10: 13, 14).

Tornem enrere: “I el Senyor va dir a Samuel: ¿Fins quan et doldràs per Saúl quan jo l’he rebutjat perquè no regni sobre Israel. Omple el teu corn amb oli, i ves, jo t’envio a Jessè de Betlem, perquè m’he proveït d’un rei entre es seus fills” (I Samuel 16: 1). Sense pensar-s’ho dues vegades Samuel omple la banya d’oli i surt disparat cap a Betlem per complir l’encàrrec del Senyor d’ungir a un dels fills de Jessè. A quin d’ells? Quin senyal veurà que li  permeti identificar el jove que haurà d’ungir com a rei d’Israel l’escollit pel Senyor? “I va esdevenir que en veure Eliab va dir: Certament l’ungit del Senyor és davant meu” (1 Samuel 16: 6). El Senyor li va parar els peus en dir-li: No miris el seu aspecte, ni l’alçada de la seva estatura, perquè l’he rebutjat perquè el Senyor no mira com l’home, perquè l’home mira el que té davant dels ulls, però el Senyor mira el cor” (v. 7). Quan finalment es va presentar David, el fill petit de Jessè “el va ungir enmig dels seus germans, i l’Esperit del Senyor va venir sobre David des de aquell dia endavant” (v. 13). Malgrat que David va ser un home escollit per Déu per ser un home segons el seu propi cor, i que el Senyor li hagués manat que fos príncep sobre el seu poble (I Samuel 13: 14). No va deixar de ser un pecador. En les pàgines de la Bíblia han quedat registrats molts dels seus pecats, que li eren perdonats quan els confessava a Ell. Deu treballa mitjançant vasos de fang que són molt fràgils i no deixa de fer-ho mentre siguin conscients de la seva fragilitat.

El Senyor li va dir a l’apòstol Pau: “Et basta la meva gràcia, perquè el meu poder es perfecciona en la feblesa. De molt bon grat, doncs, em gloriaré en la meva feblesa, a fi que estigui sobre mi el poder de Crist” (2 Corintis 12: 9).

Saúl va fracassar com a rei perquè no va resistir el diable i va permetre que un esperit maligne de part del Senyor el turmentés” (I Samuel 16: 14). I no es va penedir de la seva desobediència. La trajectòria religiosa del rei David queda reflectida en aquest text del Salm 51: “Compadeix-te de mi, Déu meu, segons la teva misericòrdia, d’acord amb la multitud de les teves misericòrdies, esborra les meves transgressions. Renta-m completament de a meva iniquitat, i neteja’m del meu pecat. Perquè reconec les meves transgressions, i el meu pecat és sempre davant meu· (vv. 1-3).

Saúl, rei incrèdul que guiat per un esperit maligne va esfondrar  el regne i va morir suïcidant-se. David, home humil davant Déu va deixar un regne gloriós. L’epitafi diu: “I va morir en bona vellesa, ple de dies, de riquesa i d’honor” (I Cròniques 29: 28).

Octavi Pereña Cortina