HOMES DE RENOM
“El Roto” en una de les seves
punyents vinyetes que toquen qüestions d’actualitat, mostra un home de posat
distingit i decidit, amb una maleta a la
mà que camina per una claveguera en mig de les aigües emmerdades. El text que
acompanya la imatge fa diana: “Als grans despatxos s’hi arriba abans per les
clavegueres”. Quan es fa esment de les clavegueres es refereix en el sentit econòmic i polític, referint-se a les maneres
gens netes de prosperar. Malgrat que vivim en una societat atea, encara queda
una mica de brasa que ens recorda, es vulgui o no, que no som producte d’un
atzar cec, sinó creació divina, fets a imatge i semblança del Creador. Malgrat
l’ateisme regnant, malgrat es mantingui tapat per una capa de religiositat, la
brasa viva que resta ens recorda que som creació de Déu, cosa que desperta en
nosaltres consciència del bé i del mal. Aquesta capacitat de coneixement és el
que ens fa entendre que les clavegueres politicoeconòmiques no són bones pel bé
comú, malgrat que n’hi hagi alguns que en treguen profit.
Com que encara ens queda brasa
activa que ens permet raonar, intentarem esbrinar d’on ens bé el plaer que ens
proporciona caminar per les clavegueres politicoeconòmiques. Per força ens
haurem d’apropar a l’origen de l’home, segons la Bíblia, i que a causa del
pecat es desenvolupa en l’home la voluntat de voler-se fer un nom. Així és com
es desenvolupa el plaer de caminar per les clavegueres politicoeconòmiques.
El problema va començar a
agreujar-se quan “els homes van començar a multiplicar-se sobre la superfície
de la terra” (Gènesi 6: 1). A mesura que la població pecadora augmentava, la
maldat es feia més evident. La situació va empitjorar quan “els fills de Déu”,
la descendència de Set de la que procedeix el poble de Déu, “van veure que les filles
dels homes ren boniques, i van prendre mullers per a ells de totes les que van
escollir” (v. 2). El poble de Déu ha de ser la sal que preserva de la
corrupció. Així és com va néixer el que s’anomena “matrimonis mixtes”, un
creien amb una no creient o a l’inrevés. El resultat de la proliferació
d’aquest tipus de matrimonis va fer que la sal va perdre el seu poder
anticorrupció. Un exemple bíblic d’aquest procés el trobem en el rei Salomó que
per haver-se casat amb dones paganes es va allunyar dels camins de Déu. A causa
que la sal perd els seus poders anticorrupció la maldat s’estén sense fre. El
resultat de l’abundós mestissatge
espiritual va ser que. “els fills de Déu van entrar (es van casar) amb les
filles dels homes, i els van engendrar fills, aquests van ser els poderosos,
els homes de fama de l’antiguitat”
(v.4).
Havent perdut la sal el seu poder
anticorrupció espiritual, el pensament d’aquests homes famosos era: ¡No
t’estiguis de res! La societat es va començar a dividir en dues categories:
cabdills i plebs, reis i vassalls. El resultat va ser el naixement del primer
gran imperi: l’assiri. Així ha sigut al
llarg de la història escrita pels poderosos, “els barons de fama de cada
generació.
La denuncia que fa “El Roto” :
“Als grans despatxos s’hi arriba abans per les clavegueres” es queda en una
simple queixa. Aixeca la catifa que deixa veure la merda que s’hi amaga, sense
capacitat de netejar-la. Perquè els homes de fama, de renom, en no tenir com a
guia a Déu, el Pare de nostre Senyor Jesucrist, es deixen guiar per les
intencions d’uns cors endurits, insensibles a les necessitats del proïsme.
Segons Jesús aquesta és la característica dels barons de renom que es
converteixen en autoritats públiques en els diversos nivell de l’administració
de l’Estat: Perquè de dins del cor dels
homes provenen els pensaments dolents. Adulteris, fornicacions, homicidis,
robatoris, cobejances, maldats, engany, lascívia, enveja, blasfèmia, orgull,
neciesa. Tots aquests mals provenen de dins, i contaminen l’home” (Marc 7:
21-23).
Es vol intentar frenar la
corrupció legislant lleis, sense aconseguir-ho. A més, els mateixos
legisladors les incompleixen perquè no
s’ataca la font de la corrupció que és el pecat.
Després del Diluvi, Noé i els
seus tres fills: Sem, Cam i Jafet i les seves respectives esposes, que eren
descendents de Set, van ser els únics supervivents i a ells els va correspondre
iniciar a repoblació de la Terra. Malgrat que eren poble de Déu no deixaven de
ser pecadors. La Terra es va repoblar. Es repeteix la història. Al cap del
temps “els fills de Déu van veure que les filles dels homes eren boniques, i
van prendre mullers per a ells de totes les que van escollir…quan els fills de
Déu es van casar amb les filles dels homes, i els van engendrar fills, aquests
van se els poderosos, els homes de fama de l’antiguitat”. Així serà fins la fi
del temps en que Jesús instaurarà el seu Regne etern on no hi entrarà ningú que
els seus pecats no hagin estats rentats per la sang de Jesús. Es dir, només
seran ciutadans d’aquest regne els veritables fills de Déu. L’estirp dels homes
de renom haurà estat extirpada del Regne de Déu.
Octavi
Pereña Cortina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada