ORIGEN DEL MAL

La maldat en essència és l’absència del bé. Abans de la creació del cosmos Déu va crear els àngels. Un misteri que de moment no podem desxifrar és que abans de crear el món visible Déu va crear els àngels. En un moment per determinar d’abans de la creació l’arcàngel Llucifer va dirigir una revolta contra Déu (Isaïes 14: 11-13). El revoltós  volia asseure’s en el tron de Déu. Com va ser possible que d’una santedat absoluta pogués brollar el pecat d’orgull? Judes ens dóna una pista que ens permet conèixer alguna cosa de la rebel·lió angèlica: “I els àngels que no van guardar la seva dignitat, sinó que van deixar la pròpia habitació, els té guardats amb cadenes eternes sota la foscor, per al judici del gran dia” (v. 6).

Malgrat que el coneixement del misteri de l’origen del mal sigui sent indesxifrable, no ens hem de donar cops de cap contra la paret  en un inútil intent de voler-ho saber. El que és cert és que el mal el tenim dins de casa. Ens agradi o no existeix. Sense l’existència de Déu que determina que és el mal i que és el bé, el mal no existiria. Un cop comesa la rebel·lió angèlica el pecat va quedar gravat en els seus esperits: “Del malvat surt la maldat” (1 Samuel 24: 13). Ens costa reconèixer-ho. No ens toca més remei que acceptar la seva existència. La maldat és la corrupció d’una cosa bona. La revolta angèlica n’és una mostra.

És totalment  impossible distingir entre el bé i el mal sense tenir un punt de referència que és el Déu etern.  Aquest Déu és qui determina què és el bé i què és el mal. Sense Ell i sense les seves directrius ens trobaríem navegant en mig d’un mar tempestuós i sense brúixola que ens senyali el nord. Per suposat, la referència que necessitem només la podem trobar en el Pare celestial i en la Persona del seu Fill Jesús que mitjançat el seu Esperit ens revela que Jesús és la llum del món que il·lumina el camí perquè no caminem en tenebra sinó que tinguem la llum de la vida (Joan 8: 12), Malauradament el món que vivim s’assembla  a una nau que navega en mig d’una forta tempesta sense la brúixola que li assenyali el nord.

Des de la presència del pecat en  l’ésser humà gràcies a la desobediència d’Adam, la majoria de les persones viuen sense el temor del Senyor que fa que les persones s’apartin del mal (proverbis 16: 6). El salmista escriu: “Feliç l’home que no camina en el consell dels malvats, i no s’està en el camí dels pecadors, i no s’asseu en el seient dels que se’n burlen. Perquè el seu delit és en la Llei del Senyor, i en la seva Llei medita dia i nit. Serà, doncs, com un arbre plantat vora braçals d’aigua , que dóna el seu fruit al seu temps, i el seu fullatge mai no es marceix,  i tot el que fa pròspera” (Salm 1:1-3). Al llarg de la història, des d’Adam fins els nostres dies i des d’avui fins a la fi del temps, Déu mitjançant els profetes, del seu Fill i dels apòstols, sense parar s’han encarregat de proclamar “les paraules del Senyor (que) són paraules pures: plata refinada en un gresol de terra, purificada set vegades” (Salm 12: 6).

Llucifer, l’àngel lluminós que va intentar destronar Déu, no en té prou amb suportar la seva desfeta, intenta destruir l’home creat a imatge i semblança de Déu. També   fracassa. Déu el va tornar a derrotar anunciant a Adam i Eva la vinguda del Salvador mitjançant el simbolisme de sacrificar uns anyells amb les pells dels quals va cobrir la nuesa dels nostres primers pares que anunciaven “l’Anyell de Déu que esborra el pecat del món” (Joan 1: 29).

Jesús explica la paràbola del sembrador que escampa blat en el camp. Una part de la llavor de blat escampada “va caure a la vora del camí i van venir els ocells del cel i se la van menjar” (Marc 4: 4). Quan es van quedar sols els deixebles de Jesús li demanen que els expliqui la paràbola. Referint-se a la llavor  de blat que va caure vora el camí i que els ocells picotegen, que és la que ara ens interessa, els diu: “Els de la vora del camí són aquells on és sembrada la paraula. I quan l’escolten, ve Satanàs de seguit i s’emporta la paraula que ha estat sembrada en els seus cors” (Marc 4: 15). Aquesta explicació que Jesús dóna de la llavor de blat que cau vora el camí explica perquè el mal que fa tants estralls i que tan ens enutja i que no hi ha manera d’extirpar-lo és perquè les persones que no senten temor de Déu tenen el cor preparat perquè Satanàs hi sembri la llavor de la zitzània de la maldat.

Mentre  l’ateisme prevalgui, els cors estaran  ben adobats  perquè la zitzània de la maldat que sembra Satanàs  creixi ufanosa. Ens agradi o no la maldat anirà a més si no hi ha un retorn a Déu.

Octavi Pereña Cortina