¿TÉ SENTIT L’ART SACRE?

Quina és la funció de l’art? Segons Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona: “Els retaules medievals eren pensats per il·lustrar la vida de Jesús a una població que no sabia ni llegir ni escriure…La funció principal de l’art és fer pensar…L’art ens fa pensar, ens porta més enllà de les formes estètiques, ens porta a mirar amb els ulls interiors…I així és. L’art cristià ens eleva el cor i ens transporta fins arribar al que no es veu, és dir, a allò transcendent, al misteri que ens ocupa. L’art cristià poua de la Bíblia, de la Sagrada Escriptura i de la història del poble sant de Déu…Per aquest motiu, cal conservar i mantenir el llegat artístic perquè ens fa pensar, i això és el que ens fa humans. D’aquí la rellevància de Catalonia sacra” que té l’objectiu de conservar l’art cristià a Catalunya”.

L’apòstol Pau referint-se a la creació, que és l’admirable obra de Déu, escriu: “Ja que allò que es coneix de Déu els és manifest, perquè Déu els ho ha manifestat. Perquè les coses invisibles d’Ell, el seu poder etern i la seva divinitat, són clarament visibles des de la creació del món i es comprenen a través de les coses creades, a fi que siguin inexcusables” (Romans 1:19, 20). La creació és el museu on Déu exposa la seva admirable obra. Cada dia sense que s’hagi de pagar l’entrada  visiten la incomparable exposició amb el resultat de: “Tot i havent conegut Déu, no el van glorificar com a Déu i no li van donar gràcies, sinó que es van esdevenir vans en els seus raonaments i el seu cor insensat es va enfosquir. Afirmant ser savis es van tornar necis” (vv. 21, 22). Si l’obra de Déu, d’extrema bellesa creada només amb el so de la seva paraula no serveix per fer desaparèixer l’estupidesa humana, ¿com pot l’art humà que s’esmicola amb el pas del temps i que requereix periòdiques restauracions   pot “transportar-nos fins arribar al que no es veu, és dir, a allò transcendent, al misteri que ens ocupa”?

“Déu havent parlat en els temps antics moltes vegades i de moltes maneres als pares per mitjà dels profetes, en aquets darrers dies ens ha parlat en el Fill” (Hebreus 1:1, 2). La creació revela l’omnipotència de Déu i posa de manifest la niciesa de l’home que nega la seva existència i que necessita que Déu li parli per descobrir-li el misteri de la salvació. Abans de pecar Adam Déu parlava directament amb ell, després de la Caiguda ho feia mitjançant els profetes. Arribat el compliment del temps mitjançant Jesús el seu Fill. Després de l’ascensió de Jesús al cel ho fa mitjançant els apòstols. Després d’aquests Déu segueix parlant mitjançant els escrits profètics i apostòlics inspirats per l’Esperit Sant. Després de la mort dels apòstols tot el que Déu ha de dir als homes ja ho ha dit.  

L’art sacre pot servir per impartir cultura cristiana però no pot fer que els homes que per naixement natural ho fan com a fills del diable es converteixin en fills de Déu. Aquesta transformació només es possible si els incrèduls creuen que Jesús és el Salvador “perquè no hi ha cap altre Nom sota el cel donat als homes en què hagin de ser salvats” (Fets 4: 12).  “Perquè tot aquell que invoqui el Nom del Senyor serà salvat. “¿Però com invocaran Aquell en qui no han cregut? ¿I com creuran Aquell de qui no n’han sentit parlar? ¿I com en sentiran parlar sense algú que els prediqui? ¿I com predicaran si no han estat envits? Tal com està escrit: Que preciosos són els peus dels qui anuncien l’Evangeli de la pau, dels qui anuncien l’Evangeli de les bones coses! (Romans 10: 13-15). ¿Com sortir del carreró sense sortida en què ens trobem? El cristianisme cultural, el de fireta que avui domina, no serveix per a provocar el nou naixement del que parla Jesús tan necessari per redreçar aquesta humanitat que s’enfonsa en les arenes movedisses del pecat.

Poc abans de Jesús ascendir al cel li va donar a l’església incipient i després d’ella als vertaders creients de totes les èpoques aquest encàrrec: “M’ha estat donada tota la potestat en el cel i sobre la terra: aneu, doncs, i instruïu tots els pobles batejant-los en el Nom de Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar totes les coses que us he manat. I heus aquí, Jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi dels temps. Amén” (Mateu 28: 18-20). Jesús no ensenya a mirar com diu l’arquebisbe de Tarragona “l’art cristià que ens eleva el cor i ens transporta fins arribar al que no es veu, és a dir, a allò transcendent, al misteri que ens ocupa”.

Jesús veient les multituds “esgarriades com ovelles que no tenen pastor, llavors diu als seus deixebles: la collita és abundant, i els treballadors pocs: pregueu, doncs, al Senyor de la collita que enviï treballadors a la seva collita” (Mateu 9: 36-38). El poble  cristià ha  de demanar al Senyor que enviï treballadors a la seva vinya. No tot els cridats poden dur a terme tan alta missió. El profeta Isaïes ens ensenya a seleccionar els obrers que de manera especial han de treballar en la vinya del  Senyor. El profeta té una visió de la gloria del Senyor: “Segut sobre un tron alt i sublim”. La visió li va comprendre la seva condició de pecador y del perdó dels seus pecats. Un cop purificat sent la veu el Senyor que li diu: “¿A qui enviaré? I qui anirà per nosaltres? El profeta va respondre: Aquí em tens, envia’m. El Senyor li va dir: Vés, i digues a aquest poble: Per més que escolteu, no ho entendreu, i per més que mireu, no ho comprendreu” (Isaïes 6: 1-9). La predicació de l’Evangeli pels obrers que el Senyor envia a la seva vinya no sempre resulta amb conversions, però és una mostra de la fidelitat els obrers a l’ordre del Senyor.

Octavi Pereña i Cortina