diumenge, 8 de febrer del 2026

 

NARCICISME, ¿ON ENS PORTES?

“El narcisisme creixerà. i provocarà  El pronòstic no és bo. Si continuem amb el jo, jo, jo, arribarà el moment que el sistema es col·lapsarà. Si tothom vetlla només per sí mateix, el col·lectiu i el que ens uneix deixarà de funcionar i provocarà que s’ensorri el castell. L’autoestima i la confiança en un mateix és bo, però hi ha una diferència entre l’autoestima que et reforça i el narcisisme que pot acabar reforçant-te a costa de fer servir persones. Dir al teu fill que ets fabulós, únic, el millor, pot portar a creure-s’ho. Els pares en són totalment responsables en aquest sentit. Comportar-se com un narcisista pot aplanar el camí  per aconseguir moltes coses. Donald Trump n’és un bon exemple. Hi ha molta gent que creu que és un psicòpata, però el que en realitat és ser un narcisista” (Thomas Ertckson).

“La transgressió del malvat afirma en l’interior del seu cor: No hi ha temor de Déu enfront dels seus ulls. Perquè s’afalaga ell mateix als seus ulls per no trobar la pròpia iniquitat per odiar-la” (Salm 36: 1, 2).

Francesc Quintana en el seu escrit “L’èxit no fa soroll”, escriu: “Al final de la xarrada un alumne em va fer una pregunta que encara ressona dins meu: “Com gestiona l’èxit vostè? Li vaig respondre amb una altra pregunta: Què és per tu l’èxit? ¿Tenir diners? ¿Un càrrec important? ¿Sortir als mitjans? ¿Un cotxe de marca? ¿Roba cara? ¿És això l’èxit? L’ego si no el controles, et domina. Apareixen aduladors, surts als mitjans i penses que ets millor del que ets. Però com més sobresurts, més fàcil és que et tallin el cap. L’enveja és proporcional a la visibilitat, i és un dels esports més preferits. Però l’èxit, el de veritat no fa soroll”.

Per potenciar l’autoestima els pares no han de fer creure als seus fills són millors que els altres xicots. Aquest desmesurat sentiment de superioritat que molts pares inculquen en els seus fills el que realment infonen són sentiment narcisistes que els fan més mal que bé. Desperta en ells sentiments egòlatres que els porta a una creixent insatisfacció en adonar-se’n que no assoleixen la perfecció que els pares els inculquen. ¿Té això alguna cosa que veure amb l’increment de patologies mentals en infants i adolescents? Per potenciar l’autoestima els pares els han d’estimar tal com són realment, no com voldrien que fossin. No inculcar-los que són les estrelles que no són. Això els frustra. Els somnis de grandesa que els pares es fan dels seus fills els porten a una frustració sovint irreparable. El millor regal que els pares poden fer als seus fills és transmetre’ls que els estimen tal com són: amb totes les seves febleses.

¿Hi ha remei contra el narcisisme que s’estén en la societat com una taca d’oli? Si que hi és.  El que passa és que els prejudicis impedeixen aplicar-lo. Jesús el Fill de Déu que es va fer home per apropar el cel a la Terra ens dóna aquesta instrucció: “Veniu a mi tots els qui esteu cansat i afeixugats, i jo us faré descansar, preneu el meu jou sobre vosaltres i aprendreu de mi, que sóc dòcil i humil de cor, i trobareu descans per les vostres ànimes. Perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera” (Mateu 11: 28-30).

La humilitat no és una virtut que es pugui assolir amb l’esforç  perseverant, ni la filosofia la pot gravar en l’ànima. És el resultat de la presència de L’Esperit de Jesús que habita en els cors de les persones que creuen en Ell: “Vestiu-vos, doncs, com a escollits de Déu sants i estimats…amb humilitat…” (Colossencs 3: 12). Virtuts, per cert que no es veuen en els narcisos. “Humilieu-vos, doncs, sota la mà poderosa de Déu, a fi que Ell us exalci en el temps oportú” (1 Pere 5: 6). El mateix Pere escriu: “Semblantment vosaltres joves, sotmeteu-vos als ancians (pastors). I tots, sotmeteu-vos els uns als altres, cenyint-vos amb la humilitat, perquè Déu s’oposa als superbs, però dóna gràcia als humils” (1 Pere 5: 5).

Acabem el tema del narcisisme amb aquesta perla. “Però Ell dóna una gràcia més gran. Per això diu: Déu s’oposa als superbs, però dona gracia als humils”       (Jaume 4: 6).

Octavi Pereña Cortina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada