DEMANAR PERDÓ

És molt interessant l’escrit de Toni Coromina “Demanar perdó”. Fa un breu repàs dels crims comesos per Anglaterra, França i  Itàlia en les seves respectives colònies. Esmenta les barbaritats comeses per Alemanya, Rússia i Japó durant la Segona Guerra Mundial. Les autoritats d’aquests països citats d’una manera o altra han reconegut els crims en els que hi van participar els seus avantpassats. Fins aquí gairebé tothom està d’acord amb que s’hagin fet públics aquests reconeixements. Però penso que no és suficient. En la mesura del que sigui possible s’han d’indemnitzar les víctimes dels espolis i de les sofrences. Moltes grans fortunes s’han fet gràcies als espolis comesos i que aquests robatoris han quedat impunes.

Toni Coromina diu: “Fa poc el Vaticà es va disculpar pel seu silenci durant la barbàrie nazi”. Que jo sàpiga encara la Santa Seu no ha dit res de la Santa Inquisició i dels crims comesos per aquesta santa institució (?) a l’hora de fer prevaler la fe catòlica sobre altres fes: catarisme, protestantisme. Tampoc no diu res de l’opressió a que l’Església catòlica espanyola va sotmetre els protestants durant el franquisme i que encara guarda prudent silenci com si res no hagués passat. Molt ecumenisme coix és el fill.

Coromina no s’atura a l’altre costat de les nostres fronteres i diu: “Mentrestant, l’estat espanyol, un dels territoris més catòlics del món, on se suposa que la demanda de perdó que ara proclama el papa Francesc hauria de ser un distintiu marca de la casa, fa anys que es nega a repudiar les atrocitats comeses en els virregnats, capitanies i protectorats de l’antic imperi contra els indígenes d’Amèrica Llatina, Filipines i el nord d’Àfrica. Tampoc no ha volgut disculpar-se dels crims del franquisme, ni per la persecució de la cultura i llengua de Catalunya i d’Euskadi”. És clar, pensem que la seva supèrbia disfressada de religiositat de pandereta no els ho permet.. Hidalguía és hidalguía. Els catalans saltem d’alegria davant la denuncia que fa el periodista. El goig es converteix ben aviat en cares llargues perquè el comentarista creua la frontera i entra en terra catalana i es posa amb l’imperialisme català. Que també n’hi ha hagut.

Davant d’aquesta breu descripció que Toni Coromina ens fa de la colonització espanyola ens pot fer pensar que els catalans som millors que els espanyols. Si això creiem Toni Coromina també ens retrata. No té pèls a la llengua i ens recorda fets històrics que no ens deixen ben parats. Es dirigeix al govern català en aquest to: “Aprofito l’ocasió per proposar al president Mas i a Francesc Homs, el flamant conseller responsables dels afers exteriors del Govern català, que Convergència i Unió consensuï  amb totes les forces partidàries del dret a decidir una petició pública de perdó per les malvestats comeses pels almogàvers als antics territoris de la Corona d’Aragó…Caldria esborrar oficialment el nefast record de la “venjança catalana”, la guerra d’extermini i saqueig sistemàtic duta a terme pels mercenaris de la Gran Companyia Catalana contra la població civil grega de l’imperi bizantí. Encara avui a Albània, Bulgària, Tessàlia i Atenes, s’associa l’expressió català a la idea d’home malvat, com un insult”.

El concepte que des del poder es ven als catalans és el d’un poble pacífic i dialogant no s’ajusta a la realitat històrica. Tots els imperis s’han caracteritzat pels genocidis i crims contra la humanitat. Com Catalunya no és una accepció de la regla trobo molt encertada la proposta que Toni Coromina li fa al president Mas i al conseller Homs d’encetar un procés de demanar disculpes als pobles afectats pel comportament de les forces pacificadores catalanes davant una possible independència de Catalunya.. Mitjançant Francesc Homs, responsable d’afers exteriors, no per quedar bé davant d’Europa a la que volem seguir units com Estat independent, sinó amb el propòsit de corregir el nostre indigne comportament quan érem un Estat responsable del que feia.

Catalunya, oficialment és una nació cristiana que busca la complicitat vaticana per salvaguardar els seus interessos polítics. En el passat no es va comportar com a tal. En el futur no ha de repetir el mateix error. Si fos Xina, no tindria sentit dir el que dic. Catalunya des de els inicis de la seva història coneix la fe cristiana que ensenya que per rebre el perdó de Déu s’ha de rescabalar el danyat. Aquest acte seria el principi d’una renovació nacional que llançaria a la tomba el mal nom que ens persegueix al llarg dels segles pel nostre indigne comportament colonitzador. Avui en dia, els habitants del que va ser l’imperi català a la Mediterrània fan agafar por als seus infants díscols dient-los: “Que venen els catalans!”

Octavi Pereña i Cortina